Les perilloses semblances entre la construcció i la remodelació del Camp Nou

BarcelonaQue la història és un dels millors ensenyaments que hi pot haver no ho descobrirem en aquest article. La vida avança de manera circular i ens convida a afrontar situacions que ja van haver de superar els nostres avantpassats. Però, malgrat comptar amb precedents que serveixen d'advertència per evitar els mateixos errors, acostumen a repetir-se els maldecaps. Un exemple d'això és comparar l'aventura de l'actual remodelació del Camp Nou amb la de la seva construcció, finalitzada el 1957.

Aleshores també va haver-hi un sobrecost desmesurat; un increment del preu dels materials; un endarreriment en el termini de les obres, polèmiques amb l'empresa constructora; la necessitat de fer maniobres amb els abonaments per pal·liar el forat econòmic; l'ajuda dels bons i els crèdits i un endeutament perillós; les tensions amb l'Ajuntament de Barcelona, i la justificació del millor estadi que tenia el Reial Madrid per tirar endavant el projecte.

El Reial Madrid es va avançar en la construcció del seu estadi

"Les copioses despeses actuals per al manteniment d'un gran club que pretén situar-se entre els primers només poden sufragar-se posseint un gran estadi, que permeti recaptacions importants com les que obtenen alguns privilegiats clubs espanyols", explicava un fullet que es va repartir en l'assemblea de compromissaris celebrada el 14 de novembre del 1950 per decidir si s'efectuava la construcció d'un nou temple per al Barça. El sí va guanyar per 7.835 vots a favor i 1.132 en contra. Així ho explica Les Corts i el Barça: vuitanta-cinc anys d'història compartida, un llibre de Manuel Tomàs, el director del Centre de Documentació i Estudis del club blaugrana. El 1947, els blancs havien inaugurat l'estadi de Chamartín. El mateix argument fa servir ara la cúpula directiva del Barça per remodelar el Camp Nou quan el Santiago Bernabéu ja té pràcticament acabades les obres de la seva modernització.

Sobrecost de les obres en la construcció i la remodelació

La primera previsió del cost de les obres va arribar amb l'adjudicació de la construcció del Camp Nou a l'empresa Ingar, que va guanyar el concurs amb un pressupost de 66,6 milions de pessetes i un termini per realitzar els treballs de 18 mesos. No va complir cap de les dues coses. El Camp Nou s'inauguraria vuit mesos més tard del previst (ara l'agència de ràting KBRA també és pessimista de cara al fet que se segueixin els terminis previstos de la constructora Limak, més enllà que el projecte porta un fort endarreriment que prové de presidents anteriors) i el cost acabaria quadruplicant-se fins als 288 milions de pessetes. Una de les raons, segons van esgrimir els dirigents de l'època, va ser l'increment del preu dels materials, sobretot del ferro.

La invasió russa a Ucraïna també està encarint els materials en l'actualitat. Però aquesta no és, ni de bon tros, la raó principal per la qual la reforma del Camp Nou s'ha incrementat dels 250 milions d'euros que el 2007, durant el primer mandat de Joan Laporta, es va pressupostar que costaria el projecte de Norman Foster fins als 1.450 milions que es preveu que comportarà l'actual, sumant-hi les contingències i els interessos financers.

Finalment, el finançament de la remodelació del Camp Nou, vehiculat per Goldman Sachs i JP Morgan i que té una vintena d'inversors, estarà repartit en tres trams. El primer és de 500 milions de crèdit bancari i 100 procedents dels inversors. El segon és una emissió de bons de 500 milions a inversors, i el tercer, 400 milions més d'inversors. Els venciments dels préstecs són a 5, 7, 9, 20 i 24 anys amb una estructura flexible. Aquests 1.450 milions (més uns interessos que poden arribar als 600 milions en una operació que té un tipus net mitjà del 5,53%) el club té previst retornar-los amb els ingressos que proporcionarà el Camp Nou una vegada estigui remodelat, que l'empresa Legends xifra en 247 milions anuals.

La directiva de Miró-Sans també va optar pels bons per pagar les obres

La fórmula de la directiva de Miró-Sans per pagar la construcció del feu blaugrana va ser la següent: 100 milions procedents de l'emissió d'obligacions hipotecàries, 75,9 milions de bestretes dels socis (en la remodelació del Camp Nou els socis acaben de ser informats del contundent increment dels abonaments que hi haurà durant l'exili a Montjuïc) i 15,2 milions d'aportacions de la tresoreria del club. A més, el Banc Santander va donar un crèdit de 40 milions i es van emetre 60.000 bons de caixa de 1.000 pessetes nominals cadascun. Però tot plegat igualment va ser insuficient per pagar la totalitat d'una obra que va portar el Barça a una greu situació econòmica que va tenir un fort impacte en el rendiment esportiu del primer equip.

Les juntes directives incompleixen els pactes amb els socis

Així, 9 anys després de la inauguració del Camp Nou, l'entitat catalana es va veure obligada a vendre els terrenys del camp de les Corts. Josep Maria Figueras Bassols, del grup immobiliari Hàbitat, "un dels constructors especuladors més importants del franquisme", segons s'explica en el mencionat llibre de Manuel Tomàs, va oferir 226 milions de pessetes. La directiva d'Enric Llaudet els va acceptar i el 18 de maig del 1966 a les 19 h es va fer oficial la venda. Malgrat que l'assemblea de socis del Barça havia aprovat que aquests diners s'ingressessin al comptat, el club va pactar amb Hàbitat fer-ho en còmodes terminis mensuals. Ara també hi ha dubtes raonables sobre si la junta de Laporta està fent cas a allò que va aprovar l'assemblea i el referèndum al desaparèixer del desglossament del finançament la partida destinada a la construcció del nou Palau Blaugrana.

Dificultats per part de l'Ajuntament

L'operació de la venda dels terrenys del camp de les Corts va ser una realitat malgrat les traves que hi va posar l'Ajuntament franquista, liderat en aquella època per Porcioles. El club ja havia tingut problemes amb el consistori municipal de la mà de l'alcalde Simarro durant la construcció del Camp Nou. De fet, l'estadi va ser inaugurat sense que els accessos estiguessin construïts. Però l'Ajuntament d'Ada Colau tampoc ha posat totes les facilitats del món a la remodelació de l'estadi. Directius de l'època de Josep Maria Bartomeu expliquen que quan Colau va guanyar les eleccions el 2015 van haver de començar gairebé des de zero alguns tràmits del projecte de l'Espai Barça que ja s'havien tirat endavant durant la presidència de Sandro Rosell i l'alcaldia de Xavier Trias. A més, ara hi ha hagut tibantors entre BSM, l'empresa municipal propietària de l'Estadi Lluís Companys, i el club pel lloguer del recinte on jugarà temporalment el Barça a partir del curs vinent.

Un grup de socis liderat per l'economista Jaume Llopis, exmembre de la comissió Espai Barça, té previst enviar durant els pròxims dies una carta a la Comissió Econòmica i al Síndic del Soci del Barça en la que sol·licitarà l'informe de viabilitat del projecte Espai Barça i explicacions sobre el desglossament del finançament, els compromisos amb els creditors i com pot influir aquesta operació en els balanços futurs del club.

"Algunes penyes molt atrevides en ple franquisme van enviar un qüestionari de 100 preguntes a Miró-Sans demanant transparència en la construcció del Camp Nou i, evidentment, aleshores van ser obviades", explica a l'ARA el periodista Frederic Porta, profund coneixedor de la història del Barça i autor de llibres com Barça oblidat. "Malgrat que la construcció del Camp Nou era una necessitat perquè el camp de les Corts ja no podia aplegar tota la massa social i tenia gravíssims problemes de seguretat que havien provocat alguna desgràcia, la forma en què es va portar a terme va donar pas a la travessa pel desert. El Barça va estar 14 anys sense guanyar una Lliga. No hi havia un duro per fitxar bons jugadors i el club es va enfonsar. A causa d'això, es van viure episodis com la venda de Luis Suárez a l'Inter de Milà. Tot plegat va ser un despropòsit", afegeix. El Barça és a temps d'evitar-ne un altre.