Els perquès del vot de silenci entre el Girona i Stuani
El davanter uruguaià segueix al club, però les dues parts han de resoldre temes econòmics
GIRONACristhian Stuani continua al Girona. De moment. Perquè després de la incertesa durant els dies finals de mercat, en què va poder abandonar Montilivi, la seva situació, a mitjà termini, no està gens clara. El davanter uruguaià i l'entitat gironina han de resoldre temes econòmics que han desestabilitzat un pèl la seva relació. De fet, aquest és el primer cop en set temporades que les dues parts obren la porta a un possible comiat. Ni el club ni el jugador han estat clars al respecte, i això ha fet que l'afició, que idolatra el seu màxim golejador històric, visqui amb un neguit que podria reobrir-se en el mercat d'hivern si no solucionen les diferències.
Segons ha pogut saber l'ARA, el Girona i Stuani mantenen converses per arreglar la situació, però estan encallats. Stuani, que farà 37 anys a l'octubre, va signar la seva darrera renovació fins al 2026 pactant una rebaixa de la fitxa que va permetre al Girona alliberar massa salarial en plena pandèmia, quan la situació del club, econòmicament parlant, no era fàcil, amb l'equip a Segona Divisió. El charrúa té fixada una clàusula de rescissió gairebé inexistent: 1 euro. Però per què val 1 euro? Per què va fer públic que podia marxar? Per què ningú del Girona no surt a parlar clar? Què està passant? Massa preguntes sense resposta, encara.
En l'aspecte futbolístic, Stuani encara marca les diferències. A Granada, aquest dilluns (21 h, Movistar LaLiga) podria encadenar la cinquena titularitat consecutiva, i ja ha marcat un parell de gols. El capità blanc-i-vermell no té un paper tan protagonista des de fa dues temporades, després de veure's relegat a la suplència l'any passat, en favor de Taty Castellanos. L'equip de Míchel, que per activa i per passiva ha repetit que compta amb ell ("Stuani és el club, és un futbolista molt important. A mi no m'ha dit que vol marxar, i al club tampoc", opinava el madrileny), sí que tindrà la baixa de darrera hora d'Arnau Martínez, lesionat amb la selecció espanyola. El Girona ha fet un inici de curs magnífic i signa un 10 de 12 que l'ha col·locat en la segona posició.
Si la situació de Stuani al terreny de joc és una bassa d'oli, als despatxos la cosa canvia. Tot va fer-se públic a finals d'agost, quan el mateix davanter va sortir als mitjans del seu país admetent que el seu futur immediat a Montilivi "era incert". L'uruguaià comptava amb una oferta de l'Aràbia Saudita, que tancava el mercat el dia 7 de setembre. Tot feia indicar que el davanter marxaria, més encara quan hores abans del darrer partit jugat contra el Las Palmas feia un tuit en què qualificava el partit de "molt especial". Finalment, el davanter no es va moure de Girona.
Quique Cárcel i Pere Guardiola, amb la boca petita
La porta, però, s'ha obert per primera vegada. I des del club no és que no hagin ajudat a tancar-la, sinó que encara l'han obert una mica més. Aquesta mateixa setmana, el director esportiu, Quique Cárcel, va assegurar: "Crec que Stuani mereix decidir el seu futur. Li tinc un respecte especial, però jo em dec al Girona. Si ell vol provar altres experiències i fer nous contractes, tindrà tot el dret a fer-ho". En altres ocasions en què el davanter ha pogut sortir de Montilivi, com el 2018, Cárcel apareixia davant dels mitjans per puntualitzar que "Stuani és feliç al club i nosaltres volem fer un esforç perquè es quedi". Cárcel, és veritat, continua dient que vol que l'uruguaià continuï aquesta temporada. Però el to i el missatge són diferents.
En tot aquest embolic també ha dit la seva Pere Guardiola, president del Consell d'Administració del Girona. En una entrevista al Què t'hi jugues? va deixar anar una pista de què està passant de veritat, tot i que ho va fer amb la boca petita. "Stuani té contracte en vigor i potser n'hauríem d'actualitzar un parell de cosetes. Estem oberts a fer-ho. Però en cap moment ens ha arribat cap trucada oficial respecte a una oferta". La bonica història construïda entre el Girona i Stuani no mereix que s'acabi malament.