Pesarrodona, el noi del Bages que va donar al ciclisme català el seu primer gran triomf

Barcelona"Aquella nit vaig dormir molt tranquil, però just abans de la contrarellotge vaig posar-me nerviós. No em pensava pas que guanyaria. Donava per fet que era impossible". Però, de tant en tant, la cosa menys esperada acaba passant. I, ara fa 45 anys, per primer cop un català va guanyar la Vuelta Ciclista a Espanya, Josep Pesarrodona. I el primer sorprès va ser ell mateix, ja que el 1976 tothom donava per fet que la lluita per acabar la cursa en la primera posició seria entre Luis Ocaña i el neerlandès Hennie Kuiper.

Cap català ha guanyat el Tour o el Giro, tot i que el PuritoRodríguez va poder pujar al podi francès. A la Vuelta, el llegendari Marià Cañardo va acabar segon en la primera edició, el 1935, però des de llavors tot just dos catalans han triomfat. Melcior Mauri el 1991 i Pesarrodona el 1976, quan ningú apostava pel ciclista del Kas, llavors un dels equips més forts del circuit amb corredors com Perurena o López Carril. El ciclista de Sant Salvador de Guardiola, al Bages, s'havia acostumat a fer la feina pels caps d'equip aprofitant que era treballador i rodava bé en tots els terrenys. Fins que li va arribar la glòria en aquella última etapa en forma de contrarellotge a Sant Sebastià.

"No vaig començar a competir fins que tenia 17 anys. La meva primera bicicleta era una de vella que el meu pare feia servir per anar a treballar. Però no em prenia seriosament el ciclisme. Tot va canviar quan vaig guanyar una cursa popular. Al veure aquella gentada... em va agradar", recordaria un home tímid, que a mitjans dels 60 va fitxar per l'equip Pollos Kimber, i a qui el 1970 Rafael Carrasco va fitxar per al Picadero Damm, on acabaria segon a la Volta de Navarra, "la cursa més important d'Espanya d'amateurs" en aquella època. Va ser aquí quan l'equip Kas el va descobrir, amb 24 anys. "També va venir a fitxar-me el gran Federico Martín Bahamontes, que tenia l'equip Casera Bahamontes, però ja havia dit al director del Kas que fitxaria per ells" recorda. Al Kas la seva vida va canviar. Pesarrodona recorda especialment el viatge a Milà per anar a comprar bicicletes de la famosa marca Masi, fundada el 1949 i que havia treballat amb Fausto Coppi o Eddy Merckx. I també com, de les Masi, l'equip Kas va passar a les Colnago, amb què guanyaria la Vuelta del 1976. El 1973 Pesarrodona ja va acabar quart al Giro d'Itàlia, en una edició guanyada pel caníbal Merckx. "Poder veure com rodava era un espectacle. Més d'un cop vaig parlar amb ell, però jo era tímid. Que ell digués que era un ciclista molt fort va omplir-me d'orgull", recorda. Un dels seus records és veure com el belga, en una cursa que es feia a Mònaco donant voltes a un circuit, sempre accelerava el ritme i es posava més recte sobre la bicicleta al mateix lloc. El català primer no ho entenia. Després va veure que era el lloc on hi havia les càmeres de televisió. Aquell mateix 1973 Pesarrodona va ser líder de la Vuelta a Espanya uns quants dies. Però just el dia que l'etapa acabava a Manresa, a casa, Merckx li va pispar el liderat. I ell no va poder pujar al podi davant la seva dona vestit de groc. Aquesta espineta se la va poder treure el 1976, amb 30 anys.

"Vaig guanyar la Vuelta sense poder guanyar cap etapa. Ni l'última. No tinc clar si ho han fet gaires, això", diu. De fet, només es va vestir de groc l'últim dia al podi del velòdrom d'Anoeta, al final de la prova. Llavors el líder de la Vuelta vestia de groc, no de vermell com ara. Pesarrodona havia arribat a l'última jornada amb opcions després d'una penúltima etapa al santuari d'Oro, a Àlaba, on Kuiper va patir un problema tècnic a la bicicleta: li va saltar la cadena i les opcions de sentenciar del llavors campió del món en carretera es van esfumar. Aquell dia es donava per fet que Kuiper, or olímpic als Jocs del 1974, enllestiria la feina, però va acabar trobant-se amb tot just dos segons de marge sobre Luis Ocaña, el gran heroi del ciclisme espanyol, i un Pesarrodona que tímidament explicava a TVE: "Intentarem aprofitar-ho per guanyar, però soc conscient que serà difícil".

L'última jornada es dividia en dos sectors. El primer, un recorregut pla on no va passar res. I el segon, una contrarellotge de 31 km amb final a Sant Sebastià, a Anoeta. "Vaig agafar un bon ritme i quan anava enfilant ja el final, en un tram que feia baixada, el director del Kas, Eusebio Vélez, em va dir que no calia arriscar, ja que els meus rivals anaven malament" recordava amb una conversa al Regió 7. I així va ser. Kuiper es va enfonsar, va cedir més de dos minuts i va acabar cinquè a la general. Ocaña va cedir un minut. I el català va endur-se la general a l'acabar segon aquella última etapa per darrere de l'alemany Dietrich Thurau, un geni oblidat que va guanyar etapes a les tres proves grans però que no va tenir mai prou constància per imposar-se a la general. "Tots pensàvem que ell seria un figura, però no va esclatar mai", recordaria Pesarrodona. El català va guanyar un premi de 300.000 pessetes i va ser rebut per milers de persones a Manresa quan va tornar a casa. Acostumat que no li fessin cas, no es va poder estar de burxar els periodistes que el perseguien dient-los "Ara sí que em busqueu, oi?"

El 1978 Pesarrodona va acabar segon per darrere del francès Bernard Hinault. Va ser el seu últim any a l'equip Kas, ja que va fitxar pel Teka. "El Kas era molt professional. El Teka no tant. No es va pagar el que prometien, els havíem de prendre els bitllets nosaltres... I de mica en mica es va anar acabant tot", va recordar a TVE fa uns anys Pesarrodona, que va seguir sempre vinculat al ciclisme escrivint articles al diari Avui.