Petrucci, heroi encara que sigui només per un dia

BarcelonaDanilo Petrucci ja sap què és guanyar a MotoGP. Ell, que va arribar a l'elit del motociclisme gairebé per la porta del darrere i sense fer gaire soroll (el 2011 va sorprendre al Mundial de Superstock 1000 i d'allà va fer el salt a MotoGP a equips poc punters), va aconseguir el seu primer triomf a Mugello, el temple de la velocitat dels tifosis. "Davant el meu públic i a la meva ciutat. És increïble, no puc descriure el que sento", deia el de Terni, que als 28 anys va assaborir la glòria. Per un dia, ell va ser l'heroi: un italià guanyant a Itàlia amb una moto italiana. Un somni fet realitat.

Ell no té una història com la dels altres pilots, amb fotos competint en motos des de ben petits. A ell, la passió pel motociclisme li ve del seu pare, conductor de camions de Pirelli, que va fer que des de ben petit ja estigués corrent pel pàdoc, veient els seus ídols, somiant assemblar-s'hi. El 2010, amb 20 anys, va aprovar les proves per entrar a la Fiamme Oro, el grup esportiu de la Polizia, i allò el va ajudar a rellançar la seva carrera: el 2011, amb el suport de la federació italiana, va provar sort al Mundial de Superstock 1000 i va cridar l'atenció dels equips de MotoGP. Al Mundial no va tenir gaire sort, però va seguir treballant com ningú fins que el 2014, quan gairebé ja pensava en tirar la tovallola, va rebre una trucada de Ducati per incorporar-lo al seu equip satèl·lit, el Pramac Racing. Després d'alguns podis no va ser estrany que l'equip oficial pensés en ell per substituir Jorge Lorenzo. Llavors, però, li van deixar clar que el contracte era per només un any i que, per tant, s'hauria de guanyar el lloc per al 2020.

Humil i treballador, Petrucci va posar-se en contacte amb Andrea Dovizioso, que seria el seu company a Ducati, per veure com podien treballar plegats. La sintonia entre ells va ser evident. Tant, que finalment Petrucci va anar a viure a Forli, localitat natal de Dovizioso. "M'ha ajudat molt aquest hivern. M'ha adoptat com si fos el seu germà. Aquest triomf és per ell", deia diumenge, emocionat. "M'ha explicat secrets que cap pilot li explica a un altre", afegia després de demanar-li perdó. I és que el seu triomf a Mugello, sumat al segon lloc de Marc Márquez, van fer que Dovizioso acabés tercer i, per tant, perdés punts en relació amb el català en la lluita pel campionat. "És l'última persona a qui li faria això, ho sento", deia, i seguia: "Ja tinc el que volia, ara toca ajudar el Dovi a ser campió del món". Té el que volia perquè per a ell no estava en joc el títol de campió del món, però sí una renovació que sembla que s'ha guanyat amb escreix.

"Estic realment feliç per ell, perquè m'importa i sé com mereixia aquest triomf", deia Dovizioso, que també explicava que tots dos són "pilots intel·ligents", si bé reconeixia que tenen una relació "anòmala" com a companys. "El que em va passar en el passat és el més normal. Al campionat hi ha persones amb caràcters diferents i pots trobar-te millor amb un i pitjor amb un altre. Amb el Danilo sempre ens hem respectat i hi hem parlat, fins i tot quan estava al Pramac", comentava el de Forli. De moment, la relació especial entre ells ha començat a donar fruits. Després de ser heroi per un dia, a partir de Montmeló Petrucci assumirà de nou el seu paper d'escuder de Dovizioso amb la intenció de fer la guitza a Márquez i destronar-lo.