Qui pilotarà quan la pilota torni al centre?

BarcelonaLa setmana del tancament de mercat ens ha confirmat una cosa que ja vam intuir amb la sortida de Messi: la configuració final de la plantilla d’aquesta temporada ha seguit un criteri estrictament econòmic. I potser no hi havia altre remei, tan malmesos com estan els comptes del Barça, però em costa veure-hi més satisfacció que la de sobreviure a un mal pas tenint en compte que l’operació neteja no ha pogut arrossegar Coutinho o Umtiti.

Al marge dels necessaris traspassos d’Emerson, Ilaix o Júnior, i de treure’s Pjanic del damunt, la sortida de Griezmann, en l’últim minut del mercat, és la més cridanera atès que tenia estatus de titular. Ara bé: la cessió a l’Atlètic de Madrid suposa un alleujament per al Barça, que s’ha estalviat una fitxa que tampoc podia sostenir, i una alegria per al futbolista. No només perquè torna encantat allà on va triomfar -asseguren que abaixant-se el salari que aquí no es s’abaixava- sinó, sobretot, perquè fuig d’un escenari on se’l començava a mirar amb lupa i amb remor des de la graderia. Vaja, que no sé si al Metropolitano el rebran amb els braços oberts, però s’ha estalviat convertir-se en l’ase dels cops per poc que les coses no haguessin funcionat al Camp Nou.

Com que, insisteixo, el criteri de tots els moviments de mercat ha estat monetari, té sentit que al capdavant de les operacions hi hagi estat un gestor com Mateu Alemany. Però ara que sabem que Jordi Cruyff s’ocuparà de l’observació del mercat internacional, una tasca importantíssima però allunyada de marcar el rumb esportiu de l’entitat, en aquesta cadena on Koeman i Ramon Planes proposen, Alemany executa i Laporta beneeix les decisions, continuo trobant a faltar un cervell esportiu per quan la pilota torni a estar al centre. 

Seria fonamental, per exemple, per saber què vol de Koeman el club. Aquesta setmana també ha transcendit que s’està negociant la renovació de l’holandès, però amb uns condicionants no només difícils d’acceptar -que juguin Riqui Puig i Umtiti, quan el tècnic ha deixat clar que no hi compta- sinó també difícils de complir i d’objectivar, com és que es mantingui fidel al 4-3-3 i a l’estil de la casa. Tot plegat transmet la sensació que l’entrenador té més credibilitat al vestidor que a la llotja, però, en canvi li han acceptat el desig de portar un davanter com De Jong que no millora el nivell. Que no hagi costat pràcticament res no és un bon argument, perquè, més enllà de les urgències econòmiques, el que mirarà d’ara endavant la culerada és la pilota.