Quan els Pirineus van deixar de ser un joc de nens

Soldeu (Andorra)Qui li havia de dir a l'Enric que a les cinc de la matinada vindria la policia a buscar-lo a casa seva i el trauria del llit enfocant-lo amb una llanterna directament a la cara. Havia sigut una jornada llarga a Andorra. La localitat de Soldeu es preparava per organitzar, per primera vegada, una prova de la Copa del Món. Era el primer cop que els Pirineus acollien un esdeveniment d'aquestes característiques i ningú volia quedar malament. Però aquell dia de febrer va produir-se un fenomen meteorològic estranyíssim. De cop i volta va girar-se un vent huracanat que va tirar per terra tota la infraestructura que havien trigat dies i dies a muntar. Van cridar a sometent per fer venir tots els voluntaris. Però hi havia una figura clau que no podien localitzar, l'Enric Barbier, el director tècnic de l'estació. I com que no els agafava el telèfon, van decidir que una patrulla l'anés a avisar. 

S'han complert deu anys d'una jornada històrica per a Andorra i al Principat han volgut recordar-la, no només perquè va ser el primer gran repte de l'esquí de competició al país, sinó perquè els sectors de Soldeu-El Tarter són candidats a acollir el Mundial d'esquí del 2027. "Segurament tenim el dossier més potent i revolucionari, però ens juga en contra el fet que el Mundial mai s'ha fet als Pirineus. Veurem què decideix la FIS", apunten des de la candidatura, en referència a la votació que la Federació Internacional d'Esquí (FIS) farà aquest mes de maig. Andorra no les té totes, però ja ha avisat que ho seguirà intentant, i si no pot ser per al 2027, tornarà a presentar-se per a la candidatura del 2029. "Ens farem pesats fins que ens ho donin", explica David Hidalgo, el director d'Ensisa, la societat que gestiona aquest domini esquiable andorrà.

En un moment en què els Pirineus aspiren a ser seu dels Jocs Olímpics d'hivern del 2030, Andorra opta a la prova més important que organitza la FIS en el calendari, i que té un pressupost gens menyspreable de 39 milions d'euros. La candidatura olímpica i l'andorrana no tenen res a veure entre elles, però és innegable que sense la persistència del Principat en organitzar proves de gran nivell internacional d'esquí a les seves pistes, els Pirineus ho tindrien molt més complicat per fer-se valer com a possible seu olímpica. "Històricament, els Pirineus s'entenien com un destí per a debutants. No només en temes de competició, també en l'àmbit turístic. Això ha anat canviant amb els anys. Hem pogut revertir la situació i avui podem dir que estem a primer nivell, que no tenim res a envejar a ningú", apunta Conrad Blanch, el director general de la Copa del Món del 2012, avui ja retirat.

L'Enric Barbier recorda entre rialles aquella anècdota. "Ens van clavar un ensurt... la dona encara se'n recorda!". Però és que aquella nit les ràfegues de vent van superar els 100 quilòmetres per hora. "Ho vam parlar amb gent gran de la zona i ningú havia vist mai res semblant". Més enllà de desmuntar la infraestructura que tenien habilitada, posava en risc la feina que havia començat molts anys enrere, quan Andorra, amb Soldeu al capdavant, va apostar per l'esquí de competició. Al tombant de segle, el Principat havia flirtejat amb la idea d'acollir uns Jocs d'Hivern, però la proposta es va descartar ràpidament en considerar que no tenia ni la infraestructura ni la capacitat per organitzar-los. Almenys, en solitari. Per això van canviar d'estratègia i van provar sort amb les proves d'Europa i del Món, que s'organitzen en diferents estacions i que duren un cap de setmana. Més o menys el mateix que passa amb la Fórmula 1 o MotoGP.

El camí d'Andorra a la FIS

Andorra era una nouvinguda i li va costar d'entrar al circuit. Van intentar una Copa del Món el 2006, sense èxit, però sí que van organitzar una prova de la Copa d'Europa el 2008. Va anar bé i van repetir els anys següents, fins que la FIS va fer confiança a Soldeu per a la prova del 2012. Una gran posada en escena que, en realitat, era doble, ja que Andorra, a més de la prova que li corresponia, també hauria d'acollir la cursa que s'havia hagut de suspendre una setmana abans a Courchevel (Alps francesos) per falta de neu. "Estava fent obres al pis i no tenia telèfon fix –segueix l'Enric–. I tinc el costum de no dormir mai amb el mòbil engegat. Però, a més a més, aquella nit la porta d'entrada havia quedat mal tancada. El Conrad (Blanch) no em localitzava i els de Protecció Civil no van tenir cap altra pensada que proposar que vingués una patrulla de policia a buscar-me. I els va dir que sí. Quan els agents van arribar, només de tocar la porta se'ls va obrir. I el següent va ser que em vaig despertar amb una llum potent que m'enfocava la cara".

"Va ser un dia frustrant", recorden a Andorra. L'organització va cridar tots els voluntaris a files per arreglar els desperfectes i mirar de tenir-ho a punt per a la prova d'aquell divendres. I van tenir-ho tot a punt, a temps. Però al final, pel vent, la prova es va haver de suspendre igualment. "Va ser un cop anímic dur". Sortosament, el dissabte va minvar el vent i van poder disputar-se les curses programades per al cap de setmana. Les que, tècnicament, feien referència a Soldeu. La de Courchevel, doncs, va quedar suspesa definitivament.

Andorra lluitarà contra estacions mítiques

Avui l'Enric segueix a l'estació, i ha viscut de primera mà com Andorra ha anat guanyant pes a la FIS. Van acollir les finals de la Copa d'Europa els anys 2014 i 2015, van tornar a acollir una prova de la Copa del Món el 2016 i, el 2019, les finals de la Copa del Món. "Aquell era el nostre cim. No pensàvem anar més enllà. Però la FIS ens va felicitar i ens va animar a presentar-nos per al Mundial. Ho vam debatre i vam decidir fer el pas", resumeix David Hidalgo. Al maig, Soldeu-El Tarter haurà de lluitar contra estacions mítiques, com Crans Montana (Suïssa), Garmish Partenkirchen (Alemanya) o Narvik (Noruega), però encara que no guanyi en el seu primer intent sap que tard o d'hora aconseguirà l'objectiu. Mentrestant, aquest any acull novament les finals europees i l'any vinent, les del Món. Esquiar a Andorra ha deixat de ser només cosa de nens.