"El pitjor de tot és no saber què serà de tu": Torstein Træen torna a pedalar després d'un càncer

Barcelona"Tinc ganes de començar aquesta edició de la Volta a Catalunya, espero que faci millor temps que en l'anterior", diu Torstein Træen (Hønefoss, Noruega, 1995). El ciclista de l'equip UNO-X Team afronta amb il·lusió una nova edició de la ronda catalana, que el va veure créixer durant l'any passat. "Era en el meu millor moment de forma, el 9è lloc que vaig aconseguir va significar molt per a mi", admet. Format a les categories de desenvolupament de l'equip, va fer el salt l'any 2020 a la disciplina professional, on s'erigia en una de les grans esperances del ciclisme local. "La temporada passada, després de Catalunya i el Tour dels Alps tenia al cap coses més grans", explica. Però en rebre una trucada després d'un test antidòping rutinari, la seva vida va fer un gir. "Em van dir que podia estar greument malalt. Vaig pensar que no seria res, però després em van diagnosticar el càncer de testicles", recorda. Uns mesos després torna a competir gràcies a una operació que li va extirpar el tumor, però ja no és el mateix de fa un any.

"Físicament no vaig patir gaire, el problema va ser més mental", comenta el ciclista. D'aquella trucada al moment de l'operació van passar sis setmanes, on pel cap de Træen va passar de tot. "El pitjor va ser l'espera, és una experiència horrible. Aquells moments que no saps que serà de tu, si podràs tornar a competir... és molt dur passar per això", recorda emocionat. Per sort, el càncer de testicles que patia va ser detectat a temps i la cirurgia va ser tot un èxit. Després de diferents proves, es va confirmar que el càncer havia desaparegut per complet, el que significava que no havia de passar per quimioteràpia. "Va ser un moment feliç perquè això volia dir que podria tornar a competir al cap de poc temps. Fins i tot em podia exercitar a casa", explica a aquest diari.

El seu retorn, però, no va ser d’un dia per l’altre. Tot i que el càncer era poc invasiu, l’estat físic del ciclista va quedar afectat. “No és com tenir un refredat o posar-te malalt. Encara que tot el procés anés bé, vaig trigar a recuperar-me físicament i mentalment”, admet. Després d’operar-se, va poder pujar a la bicicleta al cap de dues setmanes, però només era l’inici d’un llarg camí. “Vaig trigar més d’un mes en competir, i un altre en sentir-me còmode en carrera”, explica mentre recorda quins van ser els seus pilars aquells mesos. “Va ser una fatídica coincidència, la meva parella es va lesionar justament aquelles dates, també. Érem tots dos a casa sense poder sortir en bici. Va ser molt dur, però alhora teníem sort d’estar junts”, diu. El seu equip també li va fer costat. “No som un equip, jo diria més aviat una família. Ens donem suport entre tots, és genial. I no només amb els companys. Director, doctors i treballadors de l’equip, tots som u”, assegura somrient. Va tornar a pedalar a l'estiu a la Baltic Chain Tour, a Estònia, però els resultats no van arribar fins a l'hivern, al Tour de Malàisia. "Vaig quedar tercer a la general, lluitant amb grans escaladors. Ara em sento preparat per tornar a la Volta a Catalunya", afirma convençut.

El càncer li ha canviat la perspectiva de viure la vida

“Ara em sento més jove”, comenta mentre riu. L’UNO-X Team, equip caracteritzat per assegurar el talent nacional dels països del nord amb corredors danesos i noruecs, aposta per ciclistes joves amb projecció, i el cas de Træen no és una excepció. “Ara tinc 27 anys, però em sento com si en tingués molts menys. A l’equip hi ha en Tobias Foss, que en té 22, i jo cada dia li dic que em sento més jove que ell”, comenta. Per al noruec, l’edat és només un número, com també demostra un altre company de l’equip que ha fitxat aquest any pel combinat nòrdic. “Alexander Kristoff (35 anys) és un exemple per a tots nosaltres. Té una vitalitat i una força que tothom enveja, i mira l’edat que té. Cada dia aprenem d’ell”, afirma. Després de la seva experiència vital, Træen reflexiona sobre la importància de ser líder: “Jo intento aprendre de Kristoff, que emet una vitalitat increïble. Arran de la meva experiència, si algú en vol aprendre seria genial, sobretot com ser positiu a la vida”. 

Aquesta setmana torna allà on la temporada passada va ser feliç. “He estat entrenant en altura aquests dies, em sento genial”, assegura. La Volta a Catalunya, del 20 al 26 de març, presenta aquest any un recorregut molt dur, amb fins a tres etapes d'alta muntanya amb finals a Vallter, la Molina i Tortosa - Lo Port. Acabarà, com és habitual en les anteriors edicions, al circuit de Montjuïc, un recorregut on Træen té la vista posada. “Les etapes que acaben en alt em van molt bé, gràcies al meu perfil d'escalador, i en l'última crec que puc tenir opcions de sorprendre”, avisava. Aquest dimarts ha acabat l'etapa en 35a posició. A la general, ocupa el 33è lloc.

Sobre els seus objectius a finals de la Volta i de la temporada, el noruec insisteix en viure el moment. “Per a mi és important gaudir de cada instant. Cada cinc mesos em faig proves. Els metges em van dir que tenia més probabilitats de tornar a tenir càncer que una persona normal, de testicles o qualsevol altre”, explica. Davant aquesta situació, Træen no es permet caure en la negativitat. “He de viure amb això. Què puc fer-hi? Res. He d'aprendre a viure així i gaudir de cada pedalada”, diu. Quan acaba l’entrevista, a fora plou. “Soc de Noruega, estic acostumat al fred, però odio la pluja”, clou somrient.