A què ha vingut Pjanic a Barcelona?: els apunts en calent del Cornellà-Barça

BarcelonaUna comparació dolorosa. El Barça va haver d'anar a la pròrroga per eliminar el Cornellà de la Copa. La segona unitat blaugrana va necessitar l'ajuda de Dembélé per complir contra un Segona B. El francès va entrar al descans per un discret Riqui Puig. Un altre dels que havia de demostrar coses, Trincao, també va acabar a la dutxa abans d'hora. Però mereix un capítol a part Pjanic, que continua sense sortir-se'n. Ni rastre –i ja som al gener– del migcentre dominador que la Juve va entregar a canvi d'Arthur. El bosnià no només no està millorant el brasiler, sinó que es podria dir que Arturo Vidal o Paulinho, amb tots els seus defectes, aportaven a l'equip més que ell. En el seu cas, que fallés un penal és el de menys.

Dades que parlen per si soles. El Barça va perdre la Supercopa amb l'Athletic Club en part per la seva dificultat per defensar jugades d'estratègia (el gol de Villalibre, per exemple). El Cornellà es va classificar per als setzens de final de la Copa gràcies a la pilota aturada (contra un equip expert com l'Atlètic de Simeone). Els precedents avisaven els blaugranes de cara a la visita al conjunt verd, però a la pràctica va importar ben poc: només a la primera part, Neto va haver de gestionar sis córners i una falta lateral. Si el Barça pateix quan ha de defensar centrades, cosa que s'accentua per la baixa de Piqué, convindria almenys que no facilités la feina als rivals.

No hi ha qui ho entengui. Un terreny de joc més petit del que és habitual. Un rival ordenat en defensa. Jordi Alba i Dembélé, un a casa i l'altre d'inici a la banqueta, perquè havien de descansar després de la pallissa física de la Supercopa. Dest, lesionat, i Mingueza, que és central, fent de lateral de circumstàncies. Malgrat tenir uns quants arguments per obrir el camp, Koeman va sortir a Cornellà amb Griezmann i Trincao fent d'extrems, quan tothom sap que tendeixen a anar cap a dins. Igual no en tenim ni idea, però potser era un dia perquè Konrad de la Fuente fos titular per primer cop en partit oficial. O perquè Collado, que s'està sortint al filial, tragués el cap.

La Copa dels porters. L'encertat format de la Copa del Rei –llàstima que no hi hagi públic– posa en el focus jugadors que han d'entrenar a les tardes perquè als matins han d'anar a treballar. Futbolistes veterans, desconeguts o extravagants que condueixen utilitaris i viuen en un pis. Aquesta edició de la competició està encastellant especialment els porters modestos. Si a Alcoi, seu de l'eliminació del Reial Madrid, va sobresortir el veteraníssim José Juan (41 anys), a Cornellà Ramón Juan va estar a punt d'obrar el miracle aturant dos penals i tres ocasions clares. El talent no només es paga amb milions. També sobreviu en camps de gespa artificial.