El pla de sa Bassa, una cruïlla de camins de sacrificada història

PalmaEls camins són la memòria de les nostres passes i els camins que no es transiten es perden, deia el meu bon amic Miquel Rayó en el seu llibre Memòria de camins (2022, Nova Editorial Moll). En aquest itinerari ens proposam ‘fer cim’ sobre el pla de sa Bassa, una important cruïlla de camins de sacrificada història. No debades, la important xarxa de camins de la serra de Tramuntana no tenia altra funció que servir d’accés als punts de producció de carbó i calç, d’extracció de llenya i càrritx i de pastura per a les guardes d’animals, principalment ovelles. On actualment cercam rutes de senderisme, altre temps hi hauríem trobat una mena de polígons industrials bastits amb la sacrificada voluntat de persones amb un únic objectiu: l’aprofitament de l’entorn en benefici de la comunitat. Tot plegat, ens ha deixat també un important llegat en forma de paisatge cultural, del qual la toponímia n’és un element cabdal per a la seva interpretació. En aquest cas, el meu informant ha estat Bernat Coll Homar, de Deià, bon amic, mestre i gran trescador. Descobrirem també els límits insospitats de possessions com Can Prohom, de Sóller, part important de l’antiga alqueria musulmana de Castelló. Segons l’Arxiduc, l’any 1865, Can Prohom tenia 221 ha d’extensió, incloses les 136 ha situades dins el terme de Deià. Com sempre, disposam de transport públic per arribar fins a Deià, la L-203 (Consultau-ne horaris al web tib.org).

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada pel carrer de Can Canals, just darrere la parada del bus TIB, a la sortida de Deià en direcció a Sóller. El camí asfaltat, rost i sinuós s’enfila coster amunt, als peus dels contraforts del Teix, entre els dominis de l’hotel de luxe La Residència –instal·lacions conformades per la suma de dues possessions, Can Canals i Son Moragues– i un conjunt de xalets, la majoria dels quals s’ubiquen a les antigues terres de Son Fony, tot i que per aquell entorn també topam amb Can Fussimany, parcialment urbanitzat. [05 min] Quan el camí sembla aplanar-se una mica, hem de veure a l’esquerra una escala empedrada, estreta i empinada, que ens permet connectar el vial de la urbanització, interceptat per una barrera infranquejable.

La pista acaba a les portes d’un xalet. Un centenar de metres abans, a l’esquerra, tenim l’inici del camí empedrat que ens durà, d’entrada, a la font de sa Senyora. De tot d’una passam un portell sense barrera [20 min] que marca la partió entre Can Fussimany i Ca l’Abat. Transitam entre una zona boscosa i unes marjades d’oliveres ben orejades. Després d’una breu ziga-zaga, trobam un aljub rodó tapat, a l’esquerra del camí, i uns metres més amunt, la font, a la dreta [30 min]. Segons el web Fonts de Tramuntana, l’aigua de la font de sa Senyora es començà a comercialitzar als anys 80 i constitueix un sistema de captació de recursos hídrics de tres fonts de mina, situades molt a prop l’una de l’altra. Continuam guanyant altura per un vell camí de ferradura –amb marques de pintura groga– que ens acostarà ara a una zona de marjades, ampla i ben assolellada, anomenada Ses Rotes [40 min]. De tot d’una, a l’esquerra, sobre el comellar que s’obre cap a Ca l’Abat, hi trobam el vell porxo de ‘ses rotes del coix Boi’. Un poc més amunt, aferrada al camí, ‘ses rotes del Jai’. Aquí, el camí gira a l’esquerra, en diagonal ascendent, cap a l’interior del bosc de muntanya.

Passam un portell sense barrera –probablement en els límits deianencs de Can Prohom– [50 min]. El camí ens deixa sobre una bifurcació, als peus d’un comellar ben rost, per on antigament passava un camí de carro que enllaçava tot un ranxo de carboner. Sense por i amb bona cama enfilam coster amunt, seguint la traça, gairebé imperceptible, del camí. Trobam un parell de sortides cap a l’esquerra; en una d’elles, la primera, hi veurem les restes d’un vell carro de metro, usat antigament perquè hi cabessin les soques de pins tallades, d’uns 2,10 metres de llargària. Continuam tot dret cap amunt fins a topar amb un nou camí, ample i net, que travessa la part més alta del comellar [1 h 05 min].

Cap a la dreta, el camí ens duria al pas d’en Marc, vertiginosa ruta per accedir al puig de sa Galera (908 m). Giram a l’esquerra i poc després a la dreta en direcció al pla de sa Bassa, on arribam en un no res [1 h 10 min]. Enmig d’una important cruïlla de camins, un vell porxo amb una cisterneta i una gran bassa per poder abeurar els animals. Una infraestructura que revela sense problemes la intensa activitat que es devia dur a terme en aquell redol per a l’aprofitament del bosc a través del que avui anomenam ‘oficis tradicionals de la Serra’: la producció de carbó i calç, l’extracció de llenya i càrritx, a més del tragí permanent de guardes de porcs, ovelles i, fins i tot, bous. Sortim del planiol cap a gregal (nord-est) per un camí de carro que ràpidament s’encaixona dins un estret comellar, deixam a esquerra i dreta camins que ens acostarien als passos de s’Osca de Ca l’Abat –la baixada a Son Coll– o dels cingles de Can Prohom –de pujada al puig del Moro i sa Galera.

Can Prohom i Son Mico

Deixam un forn de calç a l’esquerra i uns metres més a baix topam amb una barrera metàl·lica amb botador a banda esquerra [1 h 30 min]. Deixam enrere el bosc de muntanya i entram de ple en els antics conreus marjats. El camí ens condueix a una darrera barrera rere la qual sortim al camí de Castelló –GR-221– [1 h 55 min]. Cap a la dreta, tenim les cases de Can Prohom i Son Mico, a més de l’oratori de Castelló. Abans de continuar a l’esquerra en direcció a Deià, ens acostam un moment al mirador de Son Mico. Per accedir-hi, passam el portell que tenim a l’esquerra de la rotonda que fa el camí de carro i prenem una camada que apunta directa al penyalar sobre la mar d’Alconàsser. A l’esquerra del camí hi ha un senderó que ens condueix al mirador [2 h 00 min].

Tornam al camí de Castelló i ens dirigim cap a Deià. Primer passam per la font de ses Mentides i després per la vella possessió de Son Coll, antiga heretada de na Matona. Finalment, el camí ens aboca sobre els vials de la urbanització de ses Coves, d’on pegam directament a la carretera Ma-10, entre els quilòmetres 60 i 61 [3 h 00 min]. Giram a l’esquerra i, sense abandonar l’asfalt, arribam a Deià, on acabam la ruta just allà mateix on l’hem començada [3 h 20 min].

@Fita_a_Fita