El pla de Sant Jordi, la Palma deixada

PalmaEl pla de Sant Jordi és una contrada de terres baixes d’origen al·luvial, amb escassos relleus. L’erosió dels barrancs pròxims s’anà dipositant en el gran prat que s’estenia entre el Coll d’en Rabassa i les elevacions de Marratxí, Puntiró i Llucmajor, i el litoral.

Els nombrosos jaciments prehistòrics, romans, islàmics i les possessions nobiliàries històriques (Son Sant Joan, Son Oms Vell, Son Eixaló, Rafal d’en Ferrer, Son Oliver, Son Ferrer, Son Gual, Son Sunyer....) ens indiquen l’atractiu d’aquestes terres. Antigament es digué Catí, es Palmer o prat de Sant Jordi. L’obra de l’aeroport (1960) i la sobreexplotació i salinització dels aqüífers trabucaren l’economia i arruïnaren el futur.

De Son Oms a l’Hostal

Podem partir del km 9 de la carretera Ma-19A o camí de la Síquia. Al llevant de l’aeroport de Son Sant Joan s’hi ha estès el polígon de Son Oms, que pren el nom de l’antiga possessió. Juntament amb la finca de Sant Jordi i diversos rafals, era en mans de la família Sunyer en el s. XVI. En el km 9,9, un pontet sobre la Síquia obre camí cap a la retuda torrassa de Son Oms Vell, defensada per un ca insubornable. En els corrals resta l’oblidada murada d’un poblat talaiòtic, del qual depenia el santuari i talaiots malbaratats per l’aeroport. Continuam, a l’altra banda de la carretera, pel camí de muntanya o del Palmer, que travessava cap a Son Sant Joan, Son Ferriol, Marratxí... De la sèquia s’alcen mitja dotzena de collblaus.

Observam conreus cuidats al costat d’horts en abandó i molins vençuts, desramellats. Deixam a mà esquerra Can Morei, Can Pou i Son Sunyer Nou i, a la dreta, Son Gofis. Lluny, a l’esquena, es dibuixen els perfils de Tramuntana des del Galatzó fins al Massanella, a més dels turons de Marratxí i Son Seguí. De front, topam la garriga de Son Sunyer Vell, on s’amaga una de les necròpolis prehistòriques més interessants de l’illa. Continuam per l’esquerra i, a la cruïlla de Cas Fideuer, tiram cap a la dreta. Tenim davant una llarga recta que creua la carretera Ma-6011 -o carretera Militar-, prop de l’hort de l’Àguila. Després, pren el nom de camí de l’Hostal i presenta marges de pedra en sec i un rost lleuger.

Pel camí de les Barraques a l’Aranjassa

Entroncam amb el camí de les Barraques, seguim per l’esquerra, deixam de banda Son Mut i el portell d’una urbanització i sortim a la carretera Vella de Llucmajor, ben davant l’Aranjassa Vella (km 13,2). Pertanyia al Bisbat en el s. XV; amb la carrera closa i la seu portalada, ornada amb un Crist Rei i una creueta, resisteixen orgullosament l’abandó. El topònim prové de l’àrab naranga (taronja). Fins ara, el recorregut discorria per vies tranquil·les, però ara toca seguir la trullosa Ma-19A, fins passat l’Aranjassa, en el km 12. El llogaret s’establí en terres de la possessió, quan després de les obres de dessacació del Prat, dirigides per l’holandès Bouvy entre 1835 i 1848, començaren a colonitzar-se les terres guanyades. Hi veim molins d’hort i un de fariner.

Ens desviam a mà dreta pel camí del Tast, que pren el nom de la propietat del final del tram. Trencam cap a l’esquerra, vers un aturonament anomenat de les Argiles, on ara hi ha les instal·lacions d’una depuradora i dipòsits de gas. La cara oculta de Ciutat. Giram cap a orientació nord per l’hort Gran, on perviuen torres d’alguns molins, i pujam cap al poble de Sant Jordi, que apareix sobtadament amb el perfil característic de la seva església.

Entram pel carrer de la dreta -camí de Son Olivaret- i giram tot d’una a l’esquerra, al de Cas Quitxero. Entre dos blocs de pisos podem contemplar uns grans blocs de pedres, l’únic testimoni d’un poblat talaiòtic que ocupà el turó. Despreciat i oblidat per tothom, ara s’està restaurant.

En la cruïlla pròxima, pel carrer de la Cristiandat, anirem fins a l’església Nova. La vella, una joia d’oratori del s. XIII, fou esbucada l’any 1949. Dedicada a sant Jordi, patró de Catalunya i dels cavallers mallorquins, fou descrita per l’Arxiduc. L’edifici actual té un aire ostentós de temple romà.

Podem acabar la ruta per ran de la depuradora cap al Pil·larí i pel camí de Son Fangos fins a les Fontanelles, a la Platja de Palma.