La mola de Planícia, immensa i gegantina guardiana de Banyalbufar

PalmaLa mola de Planícia “és una massa de roca i alzinar que es desplaça de sud-oest a nord-est, paral·lela a la mar, i es troba culminada per tres cims: els Puntals (887m), el puig de la Mola (933m) i el moletó de la Granja (606m). De cap a cap té una longitud aproximada de 4.250 m i la seva carena serveix de frontera entre els municipis de Banyalbufar, Esporles i Puigpunyent”. El nostre objectiu és el punt més alt d’aquest massís banyalbuferí, hi accedirem pel pas de la Mola, “l’únic que té camí de ferradura. Aquest serpenteja entre l’únic frau que hi ha darrere les cases, on resten les traces d’un portell”. ( Sa Mola de Planícia - el vessant nord-oest. Tomàs Vibot, 1999. El Gall Editor / Grup Excursionista de Mallorca).

Quant a les possessions per on transita la nostra ruta, val a dir que fins al 1938, les actuals possessions del Rafal i Planícia (finca pública des de 2009) eren d’una mateixa propietat. I fins i tot, entre la segona meitat del segle XVIII i la primera del XIX, també en formà part l’Arboçar. Tot plegat, constituïa un extens latifundi olivarer, el més important de Mallorca, com ho denota la important tafona de les cases de Planícia, del segle XVIII, on durant prop de set dècades (1938-2007) es produí l’oli Balle.

La ruta

00’ El nostre punt de partida se situa a la mateixa parada del bus TIB (L200 Estellencs-Palma), just darrere l’església de la Nativitat de Maria, al carrer de la Baronia (Ma-10). Des d’aquí començam a caminar cap als afores del poble, en direcció a Estellencs. 05’ Aviat trobam els indicadors del GR-221 (Estellencs pel camí del Rafal i Planícia) que ens treuen de la carretera i ens menen per un coster rost i asfaltat. Es Revolt i Sa Costa són dues cases que trobam pel camí, els seus noms descriuen al detall aquest primer tram.

15’ Desapareix l’asfalt i comença el clàssic camí de ferradura de la serra de Tramuntana. Ara, el camí del Rafal, d’origen medieval, és més clar i ens mostra el seu aspecte més genuí: l’empedrat encara visible a trams. 30’ Arribam a les cases del Rafal (antigament Rafal de Planícia, sota les famílies Joan, Sunyer, Pueyo i Rotten -marquesos de Campofranco-).

Mentre voltam les cases de la possessió del Rafal, la nostra primera gran fita de l’itinerari, recordam la llegenda vinculada a aquestes cases, Sa Por des Rafal, una llegenda recollida per l’arxiduc Lluís Salvador i que ens parla d’ànimes en pena transitant per les estances de la casa, fent la vida impossible als seus residents. Tot i que la ‘por’ real del Rafal ja s’ha vençut per via judicial, es tracta del reconeixement legal de la titularitat pública del camí.

Continuam la marxa en direcció a les cases de Planícia (sud-est). Un centenar de metres després de les cases, a la dreta, tenim l’era de la Talaia i una esplèndida miranda natural, la talaia del Rafal. 45’ Arribam a una cruïlla important, aquí deixam el GR-221 que continua cap a Estellencs per la font de l’Obi, i giram primer a l’esquerra i tot seguit a la dreta per enllaçar amb el camí vell de Planícia. Ascendirem gradualment entre trams empedrats de camí i marjades des de les quals s’obté una esplèndida panoràmica del Galatzó i de l’Esclop, i de tot el litoral de Ponent, i que aflora cap a les cases pel collet de l’Era d’Amunt o de l’Era Vella. Poc abans, 1h00’ haurem creuat el portell que assenyala el límit de la finca pública de Planícia.

El vell camí de ferradura desemboca sobre el camí de carro que antigament unia Planícia amb la carretera general a través de l’Arboçar i Son Sanutges. 1h05’ La presència de la casa de les Collidores ens indica que ja hem assolit la nostra segon gran fita del recorregut, les cases de Planícia. Aquí s’imposa una aturada a l’esplanada que s’estén al seu davant, entre les dependències agrícoles i el portal forà de les antigues cases. Quan un es detura un moment en aquest lloc sembla sentir encara l’eco de les animades converses dels darrers amos de Planícia, na Petra i en Jaume, amb els excursionistes que passaven per allà i que sempre acollien amb el braços oberts.

Ara toca voltar les cases, tant és per la dreta com per l’esquerra, la qüestió és que hem d’anar a trobar un portell de ferro que hi ha just darrere. Entram dins el bosc de les Alzines Dolces, bell topònim recollit per Tomàs Vibot en el seu llibre sobre Planícia, esmentat al començament de l’article. El camí ens mena direcció est/sud-est fins a una bifuració 1h15’, on hem de voltar a l’esquerra per dirigir-nos cap al pas de la Mola. Deixam a la dreta un aljub i una canaleta que proveïa d’aigua les cases des de la font de na Ferrera. Travessam un petit caragol que fa el camí i just després hem d’estar atents a una fita que trobarem a l’esquerra, damunt una sitja, i que ens indica l’inici del camí de ferradura del pas de la Mola 1h20’.

Des de l’esmentada sitja, el camí -ben fitat- descriu una diagonal ascendent cap a l’esquerra per anar a cercar el frau per on passa el camí. Un itinerari engorgat de gran i màgica bellesa. La sendera s’enfila direcció est fins a desembocar sobre el camí que puja de l’Arboçar 1h35’, molt a prop de l’aljub del Porxo (també dit de la Boal), que voltam per darrere. Avançam per un camí ample, de carro, que progressivament ens durà cap a la part més alta de la mola.

Arribam a una mena de collet on el camí gira en direcció nord-est 1h45’. Trobam dues desviacions a la dreta que no hem de fer cas. Seguim el camí carreter més clar i la direcció (NE) que ens guiarà cap al cim de la mola. Després d’un tram sinuós i planer arribam al pla dels Aljubets 1h50’, on trobam -a la dreta del camí-“un dels dipòsits d’aigua més famosos de Mallorca gràcies a la seva perfecció arquitectònica, les seves dimensions i la ubicació”. Construït el 1882 es troba a 750 metres.

El camí surt del replà per un petit caragolet i gira cap a l’esquerra en direcció nord/nord-est. 2h10’ Després d’un seguit de revolts per guanyar altura entre l’aspre roquissar sobre el qual s’assenta l’espès alzinar, deixam a l’esquerra l’aljub (o bassa) del puig. Es tracta del “dipòsit més bast i tosc de tota la muntanya, tant per les seves dimensions desproporcionades com per la grandària de les pedres amb les quals està construït”. Recull l’aigua del mateix comellar.

Ja ens queda poc fins al cim. El camí carreter gira progressivament cap a nord-oest, primer, i cap a sud-oest, després, on s’hi troba el vèrtex geodèsic, just a l’esquerra del collet on mor el camí que hem seguit fins aquí 2h30’. La tornada la farem pel mateix camí que d’anada. @Fita_a_Fita