La 'playlist' de la permanència del Girona a Primera

GironaDiumenge Montilivi ballarà al ritme de The Tyets i el seu popular Coti x coti en la festa organitzada pel Girona, que celebrarà la permanència després del partit contra el Betis (19 hores), amb un ull posat en la resta de la jornada per si les combinacions encara li permeten arribar a Europa. Però quina és la música que ha escoltat l'equip de Míchel durant tot el curs? Quina és la seva banda sonora? "Tenim algunes cançons mítiques, esclar. S'han convertit en un ritual", confessa Bruno Olivé, encarregat i responsable de la part audiovisual dels blanc-i-vermells i de la part musical del matx day. "Hi ha un treball previ, de tallar i editar cançons, per prioritzar el seu punt àlgid i que duri ics temps. No busquem el mateix quan els futbolistes entren al camp, es preparen a la gespa, tornen als vestidors o estan a punt de començar el partit. Cada moment demana un to diferent".

Quan el Girona surt a escalfar, i també quan es retira de l'escalfament, per megafonia sona Thunderstruck, d'AC/DC, el grup australià de rock nascut l'any 1973 i guanyador de diversos premis al llarg del seu recorregut. "És un tema canyero, motivador. Fa un parell d'anys els jugadors ens demanaven reggaeton, perquè la plantilla era molt jove i avui dia és el que escolten. Però no són de demanar-nos coses concretes", diu Olivé. El reggaeton forma part de la llista que s'emet durant l'escalfament, mentre Montilivi s'omple de gent. "Durant aquells vint minuts, posem sobretot música actual. No tenim un pla establert, sonen les novetats que hi ha. Si Miki Núñez treu un tema, el posem. Coses així", afegeix.

Abans de cantar les alineacions, pocs minuts abans que la pilota rodi, sona Song 2, de Blur, el grup anglès de rock. I en l'impàs que l'estadi canti l'himne del Girona, també se sent la melodia de Joc de trons, la famosa sèrie rodada a la ciutat. "Aquesta no pot fallar, eh", diu Olivé, que s'afanya a recordar l'empremta que va deixar Muniesa. "Era un xou. Posava música dels setanta, vuitanta i noranta. Sobretot, alternativa. A vegades sentia segons què i no em creia que allò sonés al vestidor. Ell i en Pere Pons també posaven música catalana. Dos autèntics cracs, creu-me".

La cançó per excel·lència

Al vestidor del Girona, però, hi ha una cançó que es considera pròpia i especial. "És la número u, sense discussió. I té un motiu per ser-ho, però ho explica millor Bernardo, el DJ del vestidor", diu Olivé. Escoltem el central colombià, doncs. "Fa molts anys que soc al club, i va ser una cosa que va néixer quan vaig arribar. És part de mi, m'agrada tenir música a casa o al cotxe perquè em dona alegria i ambient. Al vestidor ningú no s'encarregava d'aquesta tasca i de mica en mica me'n vaig fer càrrec. Ara ja és habitual i m'ho exigeixen; quan arribem, els companys ja em diuen que si hi ha molt de silenci. Ho faig encantat i faig partícip a tothom: accepto suggeriments i intento posar una mica de tot, segons el moment de la setmana o del prepartit", raona.

La cançó del vestidor, perquè també és la cançó de l'ascens a Primera de l'estiu passat, és Freed from desire, de l'artista italiana Gala. "Va ser espontani, perquè la teníem posada al vestidor d'Ipurua quan vam remuntar per anar a la final del play-off. Tots la cantàvem, saltant i disfrutant. Semblava preparat, però no ho estava. I a Tenerife, a l'escalfament, va tornar a sonar per megafonia. Ens vam mirar els uns als altres i vam sentir que pujaríem. Era un senyal i és inexplicable. Ccom podien posar-nos la cançó que més ens motivava?", es pregunta Bernardo, que en la llista de reproducció del vestidor acumula, des del 2017, més de 500 cançons. "Tinc de tot, música llatina, electrònica... Fins i tot cançons populars de Catalunya", matisa. "Ens acompanyarà sempre", diu Olivé, que la tornarà a posar abans que els futbolistes surtin al terreny de joc aquest diumenge per acomiadar la temporada a l'estadi en la gran festa de la permanència.