Un podi gràcies a Instagram

CòrdovaA l’equip de bicicleta de muntanya de la Txell Figueras (Flaçà, 1993) hi ha tres dones ciclistes. La gironina, la colombiana Mónica Calderón i Tessa Kortekaas dels Països Baixos. Les dues últimes van formar parella per participar a l’Andalucía Bike Race by Garmin. La biker catalana també volia competir a la cursa per parelles en què l’any passat va acabar tercera al podi, però no tenia companya d’equip possible. Per aconseguir-ho va demanar al seu conjunt, el Cannondale ISB dels germans Bellès, si de forma excepcional podia trobar parella fora de casa. Amb el vistiplau de l’equip, la Txell va escriure per Instagram a Claudia Peretti, ciclista italiana de l’equip Olympia Factory Team per preguntar-li si li vindria de gust participar en la cursa per etapes cadascuna amb els colors de la seva squadra. No es coneixien de res i mai s’havien trobat a cap cursa. “Vaig escriure a la Claudia perquè ella havia quedat tercera d’Europa 2 anys enrere. Mai havia competit amb ella, però el que havia vist a les fotos i el que transmet a vegades em fa pensar en mi”, explica la Txell a l’ARA. Peretti li va respondre que s’ho havia de pensar. Una setmana després a finals de novembre li va dir que sí. Els hi ha anat força bé: dues victòries d’etapa i segones a la classificació general d’una cursa de bicicleta de muntanya dura per tot tipus de terrenys entre Jaén i Còrdova després de 6 etapes.

La Txell va començar amb la bicicleta de muntanya als 25 anys. Mentre cursava el tercer any de la carrera de ciències de l’activitat física i de l’esport (CAFE), el professor de l’especialitat BTT (Bicicleta Tot Terreny) li va proposar deixar-li una bicicleta de muntanya de la marca BH. A canvi de córrer les curses que ell li digués, podria estar amb el seu equip. “Jo no en tenia ni idea i vaig començar a fer la Copa Catalana de BTT amb 25 anys”. Just en aquell moment la van acomiadar de la seva feina i es va desmoralitzar força. La seva mare li va recomanar fer el que més li agradés per sortir del pou i ser feliç com havia estat sempre. La resposta de la Txell va ser anar amb bicicleta de muntanya. “Però si no en saps”, em va dir la meva mare. “Ja ho sé, però m’agrada”, li vaig respondre. “Doncs ves un temps amb bicicleta de muntanya, però ves-hi seriosament”, em va dir la mare. “I vaig començar a entrenar molt fort”.

La ciclista catalana se sent molt afortunada de fer el que li agrada des que va prendre la decisió de donar-ho tot on ha aconseguit molts objectius. Però el seu millor èxit personal no s’ha traduït en la millor fita esportiva a una classificació d’una cursa. “No em quedo amb un resultat final, em quedo amb les sensacions o com he superat alguns obstacles”. Al mundial de ciclisme de l’any passat a Glasgow, a la modalitat de bicicleta de muntanya marató (entre 50 i 80 km de competició), se li va trencar la cadena al segon quilòmetre. “Mai havia reparat una cadena en cursa i em vaig posar molt nerviosa. Hi havia molt de fang i vaig gastar molta aigua per treure el fang de la cadena. Quan vaig aconseguir reparar-la, vaig sortir com si s'hagués d'acabar el món. Vaig fer una carrera molt bona. Vaig fer els millors números de la meva vida al mundial pel que fa als watts. Veure que vas avançant a una altra velocitat i a les millors noies del món és molt espectacular”. Quan Txell Figueras va començar amb la bicicleta de muntanya no sabia ni com calar (col·locar el peu de forma correcta al pedal automàtic de la bicicleta). De no saber calar, s’ha convertit en una ciclista molt completa. “M’encanten les parts tècniques. Pujo i baixo molt bé amb la bicicleta de muntanya i amb l’augment de l’estat de forma em sento cada vegada més forta i més segura de mi mateixa”, comenta la Txell després de baixar del podi de l’Andalucía Bike Race by Garmin a Còrdova. A més, treballar a jornada reduïda com a monitora de natació també ha creat uns cursos femenins de tècnica amb bicicleta de muntanya que la motiven força. “És una manera que jo també em pugui guanyar la vida i que estigui menys hores a la piscina”. Els cursos són per a noies a partir dels divuit anys. “Amb quatre tips bàsics milloren molt des de qualsevol nivell. Hi ha coses que s’han perdut pel camí com la posició al damunt de la bicicleta i això és bàsic. Molta gent no sap ni com es fa. Només ensenyant això les noies ja milloren moltíssim. Tenir habilitats et fa ser millor esportista de rendiment”. Amb la prova andalusa acabada el que més desitja la Txell després de 6 dies de disciplina esportiva és arribar a casa, estar amb els seus gats, veure els seus pares i dormir al seu llit. “No penso amb un pla espectacular. Bé, potser un sushi, o un bon coulant”.