Pogacar deixa clar a l'etapa reina del Tour que el seu regnat pot durar anys

BarcelonaL'eslovè Tadej Pogacar és tan superior als seus rivals que de vegades no acaba d'entendre què passa al seu voltant. A les rampes finals del Col de Portet, després d'una arrencada que havia deixat gairebé sense aire els seus companys de fuga, Jonas Vingegaard i Richard Carapaz, l'eslovè els va demanar un relleu. Sense entendre que prou feina tenien ells per seguir-li el ritme. ¿Com volia Pogacar que li donessin relleu, si ell els havia portat fins al límit? Si l'etapa reina del Tour ha servit per a alguna cosa ha sigut per demostrar que Pogacar ara mateix no té rival. I amb 22 anys sembla destinat a regnar molts anys, al ciclisme de primer nivell. De moment guanyarà el seu segon Tour consecutiu.

L'eslovè de l'equip UEA sabia que a l'arribar les rampes més dures de l'etapa reina es quedaria sol, però que tenia un equip a les seves ordres per anar mortificant els rivals. I així ha estat. Amb més de quatre minuts sobre el segon classificat a la general, ell viu un Tour diferent de la resta de mortals. Com que sap que diumenge entrarà vestit de groc als Camps Elisis peti qui peti, l'etapa havia de servir-li per demostrar de quina pasta està fet. Per recordar a tothom quina classe de líder vol ser. No, no serà d'aquells que porten una calculadora a la butxaca. Ell vol aparèixer als relats èpics que s'han escrit als Pirineus o als Alps al costat de noms com Mercx, Coppi, Bartali o Indurain. Els seus rivals, de fet, es dediquen a lluitar per ser segon o tercer. Per pujar una posició. Ni aspiren a fer-li mal, ara mateix.

L'etapa reina, entre Muret i Saint-Lary-Soulan (Col du Portet), de 178,4 km, la van animar de sortida ciclistes com Lukas Postlberger, Anthony Perez, Dorian Godon i Danny Van Poppel, entre d'altres. Al llegendari Col de Peyresourde, on el Tour porta 111 anys enfilant-se, ha començat l'acció amb l'UAE retallant distàncies mentre quedava clar que el colombià Nairo Quintana, guanyador d'aquesta etapa el darrer cop, no podria aspirar a repetir la fita. A les rampes del penúltim dels tres ports del dia, el Col de Val Louron-Azet, ja els van enxampar gairebé tots. Per davant encara quedaven, per alegria de la parròquia local, els francesos Dorian Godon i Anthony Lopes. Just el dia nacional de França, els dos es deixaven l'ànima per intentar lluitar contra el temps, que indicava que els favorits s'anaven acostant. Les etapes com aquesta sempre viuen atacs llunyans de qui vol desafiar la lògica. Però la lògica i el temps van a favor d'un Pogacar que ha esperat les rampes finals del Col du Portet, un cim fora de categoria, amb rampes del 8,7% durant 16 km que no acaben mai, per atacar.Abans, els seus companys d'equip McNulty, Bjerg i Hisrchi han preparat el terreny. I després de veure com Pello Bilbao estirava el grup de favorits, l'eslovè va castigar els seus companys de grup amb cinc atacs curts demolidors. Només el danès Jonas Vingegaard (Jumbo-Visma) i l'equatorià Richard Carapaz (INEOS Grenadiers) van poder aguantar.

A falta d'un sol quilòmetre, Carapaz, pensant en la segona posició, va animar-se a atacar. Inicialment Vingegaard va cedir uns 10 metres, però els recuperaria en els metres finals, mentre davant Pogacar aconseguia la primera posició de l'etapa sense problemes. Ara Pogacar treu 5.39 minuts a Vingegaard, segon, i 5.43 a Carapaz, tercer. El colombià Rigoberto Uran és quart a 7.17, després de no poder seguir el ritme del mallot groc.

La 18a etapa serà l'última ideal per als escaladors, amb 129,7 km entre Pau i Luz Ardiden, amb la mítica ascensió al Tourmalet i aquella a Luz Ardiden. Caldrà veure si Pogacar, sempre amb fam, també vol apuntar-se aquesta etapa.