Pogacar triomfa de nou als Pirineus i no deixa ni les engrunes als seus rivals

BarcelonaNi les engrunes. L'eslovè Tadej Pogacar (UAE) sap que està vivint els millors anys de la seva vida i no vol deixar res per als altres. Mala sort, si t'ha tocat ser contemporani d'aquest jove que, per segon any consecutiu, entrarà a París vestit de groc. Amb 22 anys, Pogacar guanyarà el seu segon Tour en una demostració de superioritat de les que et gelen la sang. De fet, si vol podrà entrar a la capital francesa amb el mallot groc per sobre del blanc amb topos vermells, ja que després de triomfar a Luz-Ardiden també s'ha enfilat a dalt de tot de la general de la muntanya.

Després de guanyar dimecres al Col du Portet, el cim més alt d'aquest Tour, Pogacar s'hauria pogut relaxar veient com eren els seus rivals els que lluitaven entre ells per guanyar una o dues posicions a la general. La darrera etapa de muntanya era ben llaminera, 129,7 quilòmetres entre Pau i Luz-Ardiden. Una etapa amb tres ports, dos dels quals dels més mítics de la ronda francesa, el del Tourmalet i la mateixa estació de Luz-Ardiden. Però l'eslovè, tot i que és molt jove, sembla tenir el cap ben endreçat. I sap que la glòria, a l'esport, dura ben poc. Se t'escapa entre els dits gairebé sense adonar-te'n. Així que, ara que les cames li responen, intenta guanyar com més etapes millor. Com més copes i mallots tingui a casa, millor. No s'ha de disculpar amb ningú, si ha nascut per rodar. El seu tercer triomf d'etapa en aquest Tour li ha permès conquerir la general de la muntanya al superar l'holandès Wouter Poels. I, de pas, trencar el cor del mallorquí Enric Mas (Movistar), que en alguns moments s'ha engrescat imaginant que podria entrar primer a meta.

Uran s'enfonsa i Mas dona la cara

L'ascens al Tourmalet, cim que impressiona només pronunciar el seu nom, sinònim de grans dies d'estiu patint davant el televisor, ha servit per veure com s'enfonsava el colombià Rigoberto Uran. El corredor d'Antioquia, que durant moltes jornades va ser segon a la general i començava el dia en la quarta posició, no ha pogut seguir el ritme de l'equip UAE en els darrers quilòmetres, de manera que l'etapa s'ha convertit per a ell en un viacrucis on ha perdut més de 8 minuts i ha baixat fins a la desena posició. Un dels que ho ha aprofitat ha sigut Mas, que passa a ser sisè de la general, a quatre minuts de la tercera posició i del podi que tant somiava.

El francès Alaphilippe, sempre lluitador, ha engrescat l'ascens al Tourmalet inicialment, però sense sort. També ho ha provat el colombià del Movistar Miguel Ángel López, però al final qui ha coronat primer el cim ha sigut David Gaudu. El bretó ha arriscat en el descens per intentar obrir forat sobre el gran grup, que cada cop era més a prop, sense sort. En arribar a les rampes del darrer cim del dia, tenia tot just un coixí de 40 segons. Massa poc, quan darrere roda Pogacar ben escortat pels seus companys d'equip.

L'etapa doncs, es resoldria a Luz-Ardiden. Els ciclistes escapats ja podien imaginar-se que els favorits els enxamparien. Dit i fet. Tal com havia passat 24 hores abans al Col du Portet, el grup amb els primers classificats de la general ha anat superant els aventurers que havien rodat per davant fins llavors, mentre tothom es preguntava si Pogacar buscaria un segon triomf d'etapa als Pirineus en tot just dos dies o no. Mentre que el colombià Rigoberto Uran es desplomava i perdia més de 8 minuts, a davant l'escenari semblava destinat a ser el mateix de Col du Portet, ja que al primer atac de l'eslovè, a manca de tres quilòmetres, hi han respost ferms el danès Jonas Vingegaard (Jumbo-Visma) i l'equatorià Richard Carapaz (INEOS Grenadiers). Ara, en aquesta ocasió hi havia un quart convidat, Enric Mas. I ha sigut el mallorquí qui ha buscat sorprendre amb dos atacs en els dos darrers quilòmetres. Pogacar, però, amb una fredor desesperant, ha controlat sempre l'escenari i ha deixat els seus companys de fuga en uns 500 darrers metres demolidors.

Per darrere, Vingegaard ha consolidat la segona posició de la general per davant d'un Carapaz que tornarà a pujar al podi d'una volta gran, després de guanyar el Giro del 2019 i fer la segona posició a la Vuelta del 2020. Per a Vingegaard, en canvi, serà el primer podi en una cursa gran als seus 24 anys. Als dos els tocarà fer costat a Pogacar. L'eslovè, ara mateix, només sembla poder competir amb els noms del passat. Més que quins corredors el poden derrotar avui, el debat és quin lloc ocuparà en la història. Si podrà o no menjar a la mateixa taula de Mercxk, Anquetil, Coppi, Bartali o Indurain. Un Mercxk per cert, que podria veure abans de diumenge com Mark Cavendish supera el seu record d'etapes al Tour. El britànic ha aconseguit sobreviure a la muntanya arribant fora de temps i intentarà, abans de París, endur-se un darrer esprint per superar la fita del belga.