Pol Espargaró: "Per pujar al podi ha de punxar un dels quatre que hi ha al davant i normalment no fallen"

MontmelóDesprés de convertir-se en campió del món de Moto2, Pol Espargaró (Granollers, 10 de juny de 1991) ha aconseguit fer el salt a la categoria reina. Ara que ja s'hi ha adaptat a la moto, el debutant intentarà lluitar per un podi al que té moltes ganes de pujar-hi.

És el Gran Premi de casa. Com l'afrontes, ara que ja estàs a MotoGP?

Amb moltes ganes i amb molta il·lusió, ja que a més a aquesta cursa el patrocinador de l'equip, Monster, és també el patrocinador de Gran Premi i tenim un extra de suport! Hem d'intentar afrontar-lo com un Gran Premi normal, però sent conscients que tenim un munt de gent a les graderies animant-nos.

Com vas dir durant la presentació, segons es veu al cartell que anuncia la cursa, tu ja has guanyat!

[Riu]. M'ha fet molta il·lusió! És cosa del patrocinador, però estic molt agraït. Que el primer any a MotoGP et donin suport d'aquesta manera és molt important!

Ja tenim el pòster penjat a l'habitació?

Encara no! El tinc demanat i me l'emportaré cap a casa!

T'esperaves aquesta adaptació a MotoGP?

Al principi me l'esperava millor, uns resultats una mica millor. Però durant la pretemporada vaig lesionar-me i vaig començar la temporada una mica tocat. A Le Mans ja vam fer un bon resultat i a Mugello vam continuar en la mateixa línia tot i les caigudes que vam tenir. Tot i això, no ens hem de fer il·lusions, ja que cada circuit és un món.

Què tal el nou equip?

És complicat fer aquest canvi perquè he passat d'un equip gairebé tot català i amb gent que havia vist tota la vida a un equip amb tots els mecànics francesos, australians, italians... és caòtic al principi! Però tu has de conèixer l'equip per després parlar amb ells i que t'entenguin... i a més en un altre idioma encara és més complicat! Però estic molt còmode amb ells. A vegades, al principi, amb la meva expressió de la cara ja sabien si s'havien d'apropar o si m'havien de dir alguna cosa... això facilita molt les coses!

El podi el veus com un objectiu proper?

A Le Mans vaig ser quart i va quedar una mica més a prop que a Mugello, però tot i que nosaltres no hem de pensar en això, som conscients que és difícil. Som conscients que per pujar-hi ha de punxar un dels quatre que hi ha al davant, i aquests normalment no fallen.

Amb què et conformaries a final de temporada?

No podem pensar i aspirar a estar entre els tres primers, ja que aquí estan les motos oficials amb els millors pilots. Aquests se'ns escapen una miqueta a dia d'avui, però ser cinquens és la nostra posició. Les quatre oficials i després nosaltres seria un gran resultat per al meu primer any a la categoria.

De qui estàs aprenent més aquesta temporada?

Sobretot de les Yamaha, del Jorge. En les primeres curses vaig tenir l'oportunitat de rodar amb ell als entrenaments i això ajuda molt. Per començar el cap de setmana, veus les traçades, veus com ho fa, i les coses surten una mica més fàcils.

I és que la MotoGP no s'assembla en res a la Moto 2...

En res! [riu]. La potència, el pes, el fre motor, l'electrònica... això últim és súper complicat! A MotoGP tot és electrònica i quan rodes per primer cop en un circuit se't fa un karting, un circuit de karts molt petit, ja que la velocitat punta és molt alta i no et dones compte i ja tornes a estar frenant una altra vegada. S'acumula molt la feina!