Pol Espargaró: “KTM vol poder lluitar pel títol en un termini de tres anys”

BarcelonaPol Espargaró (Granollers, 1991) ha fet aquest any un salt: ha deixat l’equip Tech3 per convertir-se en pilot oficial de KTM, marca que debuta a la categoria reina. El 16è lloc que va aconseguir al circuit de Losail, en la primera cursa de la temporada, demostra que encara els queda feina per fer per domesticar una moto que, pel que ell explica, s’adapta millor al seu pilotatge. A l’Argentina, aquest diumenge, confia a seguir escalant posicions.

Per fi t’has convertit en pilot oficial! Això comporta una pressió extra?

Una miqueta sí, però va amb el rol, i ja m’agrada. La responsabilitat porta pressió. Si no tinguéssim pressió, voldria dir que no ens hi juguem res. KTM té moltes expectatives en el projecte. A ells els costa molt i entenc que hi hagi una mínima pressió.

Els pilots del Dakar diuen que KTM és diferent, que és com una família. A MotoGP passa el mateix?

Tenen una filosofia diferent de les marques japoneses, que són amb les que nosaltres estàvem acostumats a treballar. Tenen una filosofia de treball de corporació més familiar, ja que tot es queda a casa. Tot ho fan amb carinyo, no és tan global, malgrat ser una empresa molt gran. Aquí estàs més emparat, tot és més proper.

Durant la pretemporada heu fet passos endavant, però després de la cursa de Qatar encara us queda feina per fer.

És una moto que és completament verge. Des del primer cargol, tot és nou, i qualsevol peça que es posa a prova és experimental. Fem passes molt grans, avancem molt ràpid, i la diferència del principi a ara s’ha reduït molt. Ara ens falta el motor, que està una mica descontrolat. No estem accelerant com volem, perdem molta acceleració en els primers metres i a la sortida de cada revolt, i això ens perjudica. I, a banda, arribem als circuits sense informació...

Els divendres de Gran Premi són i seran intensos, doncs?

I tant, estan carregats de feina i d’emocions, i anem a dormir tard. Durant els tests els mecànics i els enginyers van treballar dur, però queda feina per fer.

És una faceta nova, això d’ajudar a evolucionar una moto. Com ho portes?

A Yamaha partíem d’una base molt controlada. Tot el que fèiem estava pautat, no teníem marge de maniobra. Ara la situació és oposada. Durant la pretemporada hem provat, ens hem equivocat, hem anat en direccions oposades a les que crèiem que són les que funcionen simplement per veure què passava. És molt interessant, he après més ara que en els tres anys anteriors.

Què has hagut de canviar del teu pilotatge per adaptar-te a la KTM?

És una moto més física, s’assembla més a l’Honda que a la Yamaha. I això em beneficia, ja que tenia molts problemes amb la Yamaha. La KTM s’adapta més a mi. Estic a gust, això és important!

Has canviat d’equip, però no de company. Us perseguiu?

El dec perseguir jo, perquè ell va signar abans [riu]. El Bradley és un pilot jove que té els mateixos objectius que jo. Ens coneixem, hem treballat junts i ens portem molt bé. La comunicació ens va molt bé: saber en què fallem, què necessitem, posar-nos d’acord per millorar la moto a la vegada. Soc el primer que vol guanyar el Bradley, però el seu benefici és el meu benefici, i al revés. El primer any crec que hem de deixar aquesta rivalitat de banda. Tot el que puguem avançar per separat serà ajuda mútua.

Com és que vas decidir aquest any fer el salt a KTM?

Necessitava un canvi de rumb, oxigen... Començar de zero. Portava tres anys amb la mateixa moto, a remolc dels oficials, i això et crema. Arriba un punt que necessites alguna cosa més. Sí que és cert que amb la KTM el primer any estarem per darrere de les Tech3, però volem arribar com més amunt millor. A KTM volen poder lluitar pel títol en un termini de tres anys.

Arribar a l’equip oficial de Yamaha era impossible?

Hi havia possibilitats, però Lorenzo va continuar un segon any i Rossi també, quan tothom pensava que es retiraria. El seu rendiment va fer que seguís guanyant-se aquella moto i jo vaig haver d’esperar. L’espera em va cremar i, quan Yamaha ha hagut de fitxar, ha apostat per algú més jove. Ho trobo lícit i just.

Amb què estaries content al novembre, quan s’acabi el campionat?

Hem d’esperar una miqueta. A Qatar, la primera cursa, vam acabar a 33 segons del primer. Això suposa que vam perdre 1,6 segons per volta quan durant tot el cap de setmana en perdíem de mitjana més de dos. A més, vam acabar els dos, així que crec que KTM va fer història. Els passos que fem són grans, cada vegada que provem una cosa som més competitius i ara no em puc imaginar què podrem fer a mitjans d’any, així que imagina’t al final. El cert és que hem de començar intentant lluitar pel top ten i després ja veurem on arribem.

Maverick Viñales, el més ràpid

Maverick Viñales (Yamaha) continua la seva marxa triomfal en aquest inici de temporada i ahir va aconseguir el millor temps al final de la primera jornada d’entrenaments lliures del Gran Premi d’Argentina de MotoGP, al circuit de Termas de Río Hondo. El català va marcar un millor temps d’1:39.477 amb el qual va superar Marc Márquez (Repsol Honda), que el va acompanyar a la classificació, al costat del txec Karel Abraham (Ducati Desmosedici) i l’espanyol Álvaro Bautista (Ducati Desmosedici). Comença a ser preocupant la situació de l’italià Valentino Rossi (Yamaha) i del mallorquí Jorge Lorenzo (Ducati), que van acabar la primera sessió en posicions molt més endarrerides del que és habitual. L’italià Franco Morbidelli (Estrella Galicia Kalex) va dominar la sessió de Moto2, mentre que el mallorquí Joan Mir (Honda) va aconseguir el millor temps en Moto3.