El Port Alt de Rafaubetx, entre velles pedreres, talaies i canons

PalmaEn aquesta ruta proposam una caminada tranquil·la i suau des de la platja de Portals Vells fins a la torre de Cala Figuera, en el terme municipal de Calvià. Es tracta d’un itinerari físic per un entorn farcit de referències culturals i patrimonials de gran valor: una gran i profunda pedrera, documentada el segle XV amb el nom de Port Alt de Rafaubetx; dues torres de vigilància contra la pirateria i el corsarisme, la de Portals Vells i la Cala Figuera, de 1589 i 1579 respectivament; un far de 1860, degudament actualitzat, i les restes físiques d’una bateria de costa de 1923, actualment abandonada. No debades som a l’extrem de potent de la badia de Palma, que, juntament amb l’oposat del cap Blanc, formen la bocana de l’accés marítim al port de Ciutat. Tot plegat, un àmbit geogràfic i territorial que jugà temps passat un paper estratègic en la defensa marítima del vessant sud de l’illa de Mallorca.

L’inici d’aquesta caminada és a Portals Vells, un conjunt de platges (Caló dels Reis, El Mago i Portals Vells), molt concorregudes els mesos d’estiu, que es troben a 8 km de Magaluf. S’hi accedeix per la carretera de Cala Figuera, després de deixar a mà dreta la via que condueix fins a les urbanitzacions de Son Ferrer i el Toro.

La ruta

[00 min] Començam a caminar a la mateixa platja de Portals Vells; des d’on ens dirigim cap a la dreta (sud) en direcció a uns portals enormes, que són l’accés a les pedreres de marès que es troben allà des de l’Edat Mitjana. La semblança de l’obertura de les coves amb un gran portal fa pensar en un primer moment que l’indret rebé el nom de ‘Portals’ per aquest motiu i de ‘Vells’ per la seva antiguitat. Res de tot això! El mateix lloc apareix documentat a començament del segle XV (1419) com a ‘pedrera de port alt’, en aquell moment propietat del convent del Carme de Palma i ubicada dins l’antiga possessió de Rafaubetx. El nom de Port Alt, que després es convertí en plural i s’escrigué tot junt, prové de l’esplanada de roca situada davant les pedreres, des d’on s’embarcaven els carreus de pedra de marès per edificar, entre d’altres, la Seu i l’església de Santa Eulàlia.

Des de la platja, per un caminet que va sobre les roques, anirem voltant ran de mar la cala fins a situar-nos ben davant la immensa entrada d’aquestes coves artificials [05 min]. Abans d’entrar-hi, gaudim de la perspectiva de tota la cala, des de les platges fins a la bocana, presidida per la talaia de Portals Vells, dita popularment la torre del Moro, que fou construïda el 1589. Un cop som dins les pedreres de marès, sorprèn veure una capella esculpida a la paret nord-oest. Sembla que va albergar una talla de la Mare de Déu, dipositada per uns navegants genovesos el segle XV, que hi arribaren de manera atzarosa a causa d’un fort temporal. La imatge, molt venerada pels calvianers, hi restà fins al 1866, moment en què fou trasllada a l’oratori de Portals Nous, molt més avinent. Les pedreres de Portals Vells proveïren de pedra les obres d’edificis religiosos i civils molts importants de Palma durant la baixa Edat Mitjana i principis de l’Època Moderna.

Tornam enrere fins al primer caló que hem passat tot just abans d’accedir a les pedreres. Giram a l’esquerra seguint unes marques de pintura vermella que ens assenyalen un tirany ben fresat que s’enfila coster amunt fins a un vial d’una urbanització que sortosament no prosperà. En ser sobre la pista ens dirigim cap a la zona que mira sobre la mar, a la nostra esquerra (est), damunt la punta de Xisclet (un topònim molt estès a la cartografia local, però d’origen poc clar). [20 min] A partir d’aquí, l’itinerari no té pèrdua. Un tirany ben fitat i que discorre proper al penya-segat, entre garriga, pinar i qualque ullastre, i que ens acompanyarà fins a Cala Figuera. Abans haurem passat per la minúscula Cala en Beltran [35 min], lloc per on el camí descriu un marcat revolt pel seu interior. Paga la pena acostar-se un instant fins a la vorera de la mar per gaudir d’una nova i gratificant perspectiva.

En detectar que ens acostam a la rada de Cala Figuera, veurem diversos caminois que prenen sentits diferents. Optarem per un que literalment travessa una zona de pedreres abandonades, interiors i litorals. Novament, la petjada dels trencadors de marès, veritables arquitectes d’un paisatge transformat, es torna a fer ben visible. Aquí, com a Portals Vells, generalment la pedra devia ser transportada per mar, amb embarcacions. Fites i alguna marca de pintura ens van mostrant el senderó que per damunt del penyalar i amb escalons picats sobre la roca ens baixarà fins a la cala [55 min].

Pel coster dret de la cala veurem la continuació del camí. Una escalonada marcada sobre el penyalar que ens traurà ràpidament del fons del comellar fins a la carretera [1 h 00 min] que mena al far, la torre de Cala Figuera i l’antiga bateria de costa, abans esmentada, a pocs minuts de la nostra posició actual.

Torre de Cala Figuera

Ens dirigim cap al vessant marítim novament. Primer deixam a l’esquerra l’antic cos de guàrdia de les instal·lacions militars, actualment ocupat per les persones que tenen cura d’aquell entorn desafectat i retornat als seus propietaris. Tot seguit, ens venen els edificis que albergaven la tropa destacada en aquella posició i els seus comandaments. Per davant, a primera línia, els ‘cràters’ artificials on s’ubicaven les peces d’artilleria. Quan la carretera gira a l’esquerra en direcció al far, continuam dret fins a la torre de Cala Figuera [1 h 15 min], de 1579. Ben davant, sobre la punta de Cala Figuera o de Trafalempa, observam la panoràmica immensa del cap i el far, construït el 1860 segons un projecte de l’enginyer Emili Pou. Com a curiositat, val a dir que a causa de la poca alçària d’aquest penya-segat, els dies de fort temporal de garbí les ones passen per damunt la instal·lació. La tornada la farem pel mateix camí, tot i que, si no volem baixar a la cala, podem seguir un altre viarany que trobarem tres-cents metres passat el primer, més planer i menys complicat.

Per acabar, un apunt de l’amic i mestre Miquel Àngel Escanellas (toponímiamallorca.net) sobre el topònim de Trafalempa (cap de Cala Figuera), citat pel geògraf Joan Binimelis el 1595. Es tractaria d’un mot d’origen àrab (‘traf’ ve de l’àrab ‘taraf’ que vol dir ‘cap’), l’arrel del qual hauria donat origen a altres topònims com Trafalgar (cap de la Cova o cap Blanc/Brillant). Tot i que en el nostre cas ens faltaria per saber el significat de ‘lempa’.u

@Fita_a_Fita