El port d’Estellencs per les antigues rondes de vigilància

PalmaLa següent proposta és una ruta fàcil i agradable, assequible per a totes les edats i ideal per fer en família. Anam a explorar una petita part del paisatge cultural de la serra de Tramuntana. Volem recórrer el camí que comunica el poble d’Estellencs amb el seu port, un codolar que alberga un petit restaurant i un refugi d’embarcacions esportives i de pesca. Un itinerari circular que ens acosta al litoral de la costa nord, alhora que ens permet descobrir la perspectiva singular d’un “bonic poble situat en un plec dels turons, amb penyals al darrere, cims grisos amb llum i ombres; per davant, la vall s’obre cap a la mar per pendents coberts d’ametllers, oliveres i coníferes”, tal com el va descriure l’escriptora britànica Margaret d’Este durant la seva visita, la primera de 1906.

El punt de partida el situam a la mateixa parada del bus TIB (L-202 i L-131), al bell mig del poble, entre la Casa de la Vila i l’església parroquial. Un conjunt urbà travessat per la Ma-10, per la qual cosa recomanam parar atenció i moure’ns amb molt de compte, perquè, segons el dia de la setmana, el trànsit pot ser intens per aquest punt. No obstant això, tant el camí que seguirem com els carrerons interiors del poble són ben tranquils i pacífics, ideals per als caminants. El camí que emprarem per fer la baixada es coneix amb el nom del camí del Port i el de pujada rep el nom de camí del Fenollar i camí de la Mar. “L’existència d’un camí al port d’Estellencs és coneguda des de l’any 1580, en què es reclamava la necessitat d’adobar el camí emprat per fer les rondes de vigilància de la mar, que feien a cavall els propietaris de la Cavalleria d’Estellencs” (Guia dels pobles de Mallorca, 2003).

La ruta

[00 min] Iniciam la nostra particular tresca a la plaça de la Constitució, davant l’església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVII, de la qual segur ens cridarà l’atenció l’altiva i robusta torre-campanar. La seva presència es troba ben justificada pels nombrosos episodis de ràtzies, desembarcaments i atacs que ha patit aquesta contrada, sobretot en els segles del setge pirata cap a la nostra illa. Pel carrer d’Eusebi Pascual anam sortint del poble en direcció a Andratx. Deixam a esquerra i dreta els restaurants Montimar i Vall-Hermós, i tot d’una que ens hem situat a l’altura de l’hotel Maristel [05 min], hem de veure a la dreta el camí que baixa al port i la cala. Hi trobarem senyalització a bastament per guiar-nos visualment en aquest tram de ruta.

Aquesta via, antiga carretera o camí vell d’Andratx, rep ara el nom d’Eusebi Estada. Tot d’una que hi entram topam amb el plafó de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221) i els indicadors que ens orienten cap al refugi de la Coma d’en Vidal, es Capdellà, Cala d’Estellencs i el puig de Galatzó. Uns metres més endavant, un camí que parteix cap a la dreta. És el baixador a la cala pel camí de la Mar, que serà per on pujarem, i continuam dret en direcció a Andratx. Ara la via volta a la dreta i voreja l’aparcament públic (dreta). Passam la finca de l’Olivar i tot d’una assolim la bifurcació que ens interessa. [10 min] Voltam pel camí de la dreta i iniciam la baixada a la cala, a l’altura d’un aljub que fa cap de cantó entre les dues vies. Som al camí del Port, una camada estreta i asfaltada, ràpida i precipitada, que travessa un paisatge ric i variat, amb horts de cítrics, vinyes i algunes basses. Després d’un parell de revolts [20 min], el camí acaba alineant-se amb el torrent que solca l’interior del comellar que tenim a la dreta.

Just allà on el camí del Port travessa el torrent i inicia el retorn a la vila pel camí de la Mar, trobam a l’esquerra l’accés graonat a la cala [35 min]. L’il·lustrat mallorquí Jeroni de Berard va descriure el lloc l’any 1789 com “una canyada i caletó amb un pedrot a la boca en què desaigua un torrent que pren principi al cim de la muntanya de Galatzó i baixa per un predi Arillar (probablement la possessió del Millar, veïna del torrent que baixa de la part més alta del comellar de Son Fortuny) molt a prop del lloc i a nord seu”. Paga la pena dedicar una estona a recórrer l’espai, des del pas elevat que hi ha sota la timba, on trobam una pica que recull el degotís de l’aigua dolça, fins a l’antic mollet de pescadors, ara varador d’embarcacions esportives.

Tornam a la vila pel camí de la Mar [55 min], també dit del Fonollar, que és la continuació del que hem seguit fins aquí. De tot d’una, encaram una remuntada forta que ens acosta als penyals de l’esquerra. Començam a gaudir d’una nova perspectiva de la vall i del port. Deixam a l’esquerra el camí de cal Torrer i tot just després passam per sota d’una casa bastida sota un penyal i encastada dins una balma, un ‘petit Cosconar’ (per semblança amb la imatge gairebé icònica d’aquesta possessió d’Escorca, ubicada sota els penyals del puig Roig). Deixam a la dreta la depuradora municipal i arribam a una cruïlla. A l’esquerra pren el camí que unia el poble amb l’antic camp de futbol. Nosaltres voltam a la dreta per damunt del pont que creua el torrent [1 h 10 min], una infraestructura dels anys 50 amb un senyal inconfusible de l’època. Es tracta d’una placa, situada a la cara exterior del pont que diu en castellà “Sota el signe de Franco, es va fer el Moviment Nacional Sindicalista, 18 de juliol de 1953”. Deixam a la dreta les cases del Fonollar i recorrem els darrers metres de camí abans d’entrar dins el poble.

La plaça del Triquet

[1 h 20 min] El carrer dels Magraners marca l’inici del tram urbà, que primerament ens acostarà a la plaça del Triquet. Aquí s’erigeix la casa de can Tem Alemany, dotada d’una sòlida i superba torre de defensa, edificada molt probablement durant el segle XVI –com la torre-campanar de l’església parroquial. Aquí, a una de les cambres dels pisos superiors, va ser on l’Arxiduc decidí la compra de Miramar a començament de 1872, durant la seva segona estada a Mallorca. Des d’aquesta torre de defensa, ‘mos pensaments volaven fins an aquella de Miramar i vaig dir: ‘Què hermós seria passar tals hores dalt aquella terrassa!’. Aquesta va esser sa primera idea de s’adquisició de Miramar” (Lo que sé de Miramar, 1911). Endemés, en el recull de rondalles mallorquines efectuat per Antoni Maria Penya, a instàncies de l’Arxiduc, en trobam una de referida al desembarcament de moros a les costes estellenquines. El nostre recorregut acaba a la veïna plaça de la Constitució [1 h 30 min].

@Fita_a_Fita