El lateral dret arriba de Portugal

BarcelonaSergi Roberto ja pot dibuixar un tímid somriure. Fa dos dies admetia que li agradaria tornar al mig del camp i aparcar les carreres per la banda dreta de l’atac del Barça. El desig del reusenc serà una realitat després que el conjunt català tanqués ahir a Lisboa el fitxatge de Nélson Semedo, el portuguès del Benfica cridat a competir amb Aleix Vidal per la titularitat al lateral dret blaugrana. L’acord oficial per aquest jugador internacional de 23 anys, a falta de la revisió mèdica que passarà avui, serà per uns 30 milions i 5 més en variables en funció del rendiment individual i col·lectiu. Semedo serà blaugrana durant les pròximes cinc temporades, fins al 2022. Com que el Benfica cotitza a borsa, fins que no estigui firmat no ho pot fer oficial.

Després d’arrencar la pretemporada amb una única cara nova, la de Gerard Deulofeu, els responsables de la planificació blaugrana van accelerar per donar un canvi de rumb a la situació. L’objectiu número u, Héctor Bellerín, era un impossible, ja que ni l’Arsenal estava disposat a facilitar-ne la sortida ni el jugador va pressionar el club londinenc com volia el Barça. “Demanaven una bogeria per ell”, assumien ahir al Camp Nou. Així doncs, davant d’aquest escenari enrocat, canvi de destí i viatge llampec a Portugal per firmar la segona incorporació d’aquest curs. A mig matí, el directiu Javier Bordas, el secretari tècnic, Robert Fernández, i el director de futbol, Raül Sanllehí, van marxar cap a Lisboa per tancar l’operació amb el Benfica. Ja hi havia hagut contactes previs, ja que fa unes setmanes l’agent de Semedo, ni més ni menys que Jorge Mendes, havia estat a Barcelona en una visita fugaç per reunir-se amb els dirigents culers. “Fa temps que el seguíem”, admetien a l’expedició culer que va desplaçar-se a Portugal. La primera xifra que havia posat sobre la taula el club lisboeta, quan el Barça va evidenciar el seu interès pel carriler, van ser 50 milions. A poc a poc les postures es van anar acostant, fins que a mitja tarda es va segellar l’acord definitiu.

Semedo va arribar al primer equip del Benfica fa dos anys, i aquell mateix 2015 va debutar com a internacional amb la seva selecció. Nascut a la mateixa Lisboa, va aterrar al conjunt de Da Luz en l’última fase de formació, com a juvenil, el 2012. Aquest últim curs ha sigut indiscutible i ha ajudat el seu equip a guanyar la lliga del seu país aportant sobretot molta projecció ofensiva: ha jugat 47 partits, ha marcat dos gols i ha donat dotze assistències. “És un lateral bastant complet, amb un gran equilibri defensa-atac. Ràpid i amb bona tècnica, perquè va jugar al mig del camp. Llegeix bé quan s’ha d’incorporar pel lateral i quan ho ha de fer pel carril central”, diu l’expert en futbol internacional de la SER Bruno Alemany. Semedo té camp per créixer: “En el joc associatiu que caracteritza el Barça té marge i capacitat per millorar”.

Ara, el mig del camp

Tancat el lateral portuguès, el Barça avançarà una línia en la seva planificació. Amb la defensa en principi completada (Marlon és el quart central, però ha de convèncer Valverde), el següent cavall de batalla per a la secretaria tècnica és el mig del camp, amb Marco Verratti com a principal objectiu. Un fitxatge, el de l’italià, que al Camp Nou són conscients que serà molt difícil d’assolir. En part per la negativa del PSG a desprendre’s del futbolista, en part per l’alt preu que suposaria aquesta inversió. El Barça, però, està disposat a fer un grandíssim esforç per Verratti perquè el consideren un jugador “únic”, que pot aportar control a un mig del camp que ha perdut pausa en els últims anys.

La meitat del pressupost

En els últims anys la despesa en fitxatges s'ha disparat

Amb la confirmació del fitxatge de Semedo, el Barça haurà invertit una bona part dels milions que té cada estiu per presentar-se al mercat. “Un mercat boig”, lamentaven els dirigents culers després de tancar l’operació amb el Benfica. En una entrevista a El Periódico, el president Bartomeu recordava ahir que el Barça destina de mitjana cada temporada 60 milions a comprar futbolistes, una xifra que pot créixer gràcies a les vendes, i que en situacions excepcionals, com podria ser la d’aquest estiu, la maquinària blaugrana pot fer un esforç suplementari per augmentar-la.

Però, en realitat, revisant les operacions des del 2010, quan va entrar al club l’actual directiva, es veu que el Barça ha destinat una mitjana de 35,6 milions per temporada a reforçar l’equip, una quantitat que puja fins als 47 si s’hi afegeixen dos asteriscs. El primer, Neymar. El segon, David Villa. Al total gastat per les presidències de Sandro Rosell i Bartomeu s’hi podrien sumar els 40 milions que el Barça va pagar a l’empresa N&N, propietat dels pares de Neymar, que es van acabar considerant salari després del procés judicial que ha perseguit el fitxatge del brasiler, però que eren diners destinats a comprar els drets del futbolista. L’altre asterisc, també interpretable, afecta l’anterior presidència, la de Joan Laporta. L’aterratge al Camp Nou de Villa el va tancar la junta pagant 40 milions que van computar a l’exercici 2009-10. Si aquestes dues operacions se sumessin al total, cada temporada el Barça hauria destinat de mitjana 47 milions a reforçar l’equip.

De fet, després d’un inici més contingut en la despesa aprofitant la inèrcia de l’equip guanyador que tenia Pep Guardiola, el club català ha alternat estius molt moguts, fregant els 100 milions nets en fitxatges, amb estius en què pràcticament no s’ha rascat la butxaca, fins i tot amb un diferencial entre compres i vendes favorable. Amb el canvi a la presidència del 2014, Bartomeu va apostar per acudir amb més força al mercat. Aleshores el president ja va anunciar que l’equip necessitava una sacsejada per donar relleu a una generació que començava a perdre peces i s’envellia. Dit i fet. En tres finestres estivals, el Barça s’ha gastat gairebé 340 milions, el doble del que va destinar Rosell a millorar el grup en quatre estius.

En l’últim exercici, per exemple, en el qual s’ha de comptar la recompra de Deulofeu per 12 milions perquè es va tancar abans del 30 de juny, el Barça va acabar gastant 140 milions, compensats únicament pels 33,8 de les vendes. Una xifra similar a la del primer estiu de Luis Enrique, quan les compres van pujar fins als 153,7 milions (Aleix Vidal inclòs), i les vendes, a 52.

Al mateix club es va plantejar fa anys un canvi de paradigma. “Cada any hi ha vendes”, explicaven. Per tant, els traspassos de jugadors ja no s’haurien de comptabilitzar com a “ingressos extraordinaris”, sinó pràcticament com a “ordinaris”. El Barça manté que el moviment de jugadors és constant, amb sortides i entrades que converteixen les vendes en una nova font d’ingressos indispensable. I per aconseguir portar Verratti haurà de ser així: s’haurà de vendre bé per trucar a la porta de París.