Practicar esquí de fons... a 35 graus i en una de les comarques més àrides de Catalunya

TarrésUna calor sufocant que aquesta setmana ha fregat els quaranta graus de temperatura al pla de Lleida, cel clar, un sol radiant i pluges inexistents. Aquest és el panorama amb què sorprenentment s’entrena des de dimarts l’equip català d’esquí de fons. Un grup d’una desena d’esquiadors i tres preparadors tècnics han triat aquest estiu el poble de Tarrés, a les Garrigues, per organitzar una de les quatre concentracions de la seva pretemporada.

Cada estiu, per als seus entrenaments, els tècnics de la federació solen triar ubicacions del Pirineu, sobretot a l’Alt Urgell i la Vall d'Aran, però també a la Catalunya Nord. Però enguany s’han desplaçat a una de les comarques més calentes i àrides de Ponent, precisament en una setmana en què els termòmetres han pujat considerablement.

La pretemporada òbviament la fan sempre sense neu, practicant el rollerski (esquí sobre rodes), una disciplina esportiva que simula al màxim els moviments de l'esquí nòrdic. En alguns indrets, com a Font Romeu (a l'Alta Cerdanya), a Candanchú (Osca) i sobretot al centre i nord d’Europa, hi ha habilitats circuits exclusius per a aquesta especialitat, però al Principat de Catalunya els seus practicants ho han de fer sempre per carreteres secundàries i poc transitades, amb un desnivell suau i un ferm en bones condicions. Mantenint distàncies de seguretat i en filera, els esquiadors catalans recorren trams de fins a trenta quilòmetres per esquiar sobre rodes en sessions d’unes dues hores.

“En aquesta concentració a les Garrigues hem hagut d’avançar al màxim les sortides matinals amb rollerski per evitar les hores de màxima calor”, reconeix Joan Arola, el director tècnic de l’equip. Les muntanyes de Prades i algunes carreteres que uneixen pobles com el Vilosell, la Pobla de Cérvoles i, a la Conca de Barberà, Vallclara, Vilanova de Prades, Ulldemolins i el Monestir de Poblet són alguns dels recorreguts que els esportistes catalans esquiaran fins a la cloenda de la seva concentració (el 16 de juliol). “Si estem satisfets amb l’experiència és possible que tornem a les Garrigues al setembre”, assegura Arola.

Cada vint minuts els esquiadors han de parar per hidratar-se, i en moments de màxima calor opten per fer exercicis de musculació, coordinació i equilibri, i senderisme i bicicleta en zones boscoses de Tarrés.

L’equip català d’esquí de fons està format per joves esportistes d’entre setze i vint anys (els que arriben a la categoria sènior ja pertanyen a la federació espanyola). Els integrants d’aquest estiu venen de diferents parts del territori, des de Girona fins a la Seu d’Urgell, passant per Solsona, Manresa, Terrassa i Lles. Guim Gabarró, un jove esquiador de 16 anys de l’Espelt (un nucli d’Òdena), en fa tres que participa en aquestes concentracions estiuenques de pretemporada. Ha recorregut carreteres dels Alps a Livigno (Itàlia) i Bessans (França), i també sovint pels Pirineus catalans, però mai ho havia fet al Pla de Lleida. “Em va sobtar la decisió –assegura Gabarró–, però la clau d’aquesta zona és que té moltíssimes carreteres secundàries, amb bon ferm i poc trànsit, i això està sent ideal”.

La calor els afecta, òbviament. “Potser és dels pocs factors que ho diferencien de la pràctica real de l’esquí de fons durant la pretemporada”, admet Gabarró. Però l’equip català reconeix que no hi ha cap altra opció. “Si volguéssim fred a l’estiu ens n’hauríem d’anar a glaceres dels Alps, i això és inviable”, conclou l’esquiador.

Aposta per dinamitzar la comarca

Però per què han escollit esquiar precisament a les Garrigues? Doncs perquè hi treballa Òscar Balsells, gestor i dinamitzador del Sindicat de Tarrés, un espai des d'on, a més d’oferir menjar i allotjament, també promou el turisme i l’activitat cultural del poble sota la marca Camins de Pedra.

Es dona la circumstància que Òscar Balsells, que ara té 60 anys, va ser a finals de la dècada dels vuitanta membre de l’equip estatal d’esquí de fons durant quatre anys. Això li va permetre fer una enorme xarxa de contactes amb altres esquiadors, entre ells Joan Arola, amb qui ha mantingut l’amistat.

Responsable d’una consultoria d’empreses, Balsells és ara l’encarregat de dinamitzar l’activitat econòmica de Tarrés. A part del negoci de restauració, ha assumit la senyalització de camins municipals per a la pràctica del senderisme, organitza activitats esportives, culturals i ambientals i promou el patrimoni per atraure el màxim de visitants al poble. I, entre tot això, se li va ocórrer convidar l’equip català d’esquí de fons, com a part de la seva dinamització turístico-esportiva.

La invitació anava acompanyada d’un programa complet d’activitats per als esquiadors i Balsells fins i tot ha assessorat l’equip tècnic per triar les millores rutes per practicar el rollerski. Això sí, sense poder evitar el clima tòrrid de la comarca.