La Premier League blanqueja un assassí

LondresDes del primer ministre britànic fins a l'últim aficionat dels sis clubs anglesos implicats inicialment en el projecte de la Superlliga europea de Florentino Pérez van protestar furiosament davant la possibilitat de la creació d’un nou torneig que trenqués els vincles emocionals i econòmics amb la Premier League. Negoci i nacionalisme futbolístic van acabar, almenys de moment, amb un projecte difús que enfrontava gairebé tots els clubs més poderosos d’Europa, amb excepció del Bayern Munic i el PSG, amb la UEFA.

En canvi, dijous passat, els aficionats del Newcastle United, un històric de segon ordre de la Premier, en decadència durant pràcticament els últims setanta anys, amb l'excepció del període 1995-97, van celebrar que el 80% del club va ser comprat pel Public Investment Fund, el fons sobirà de l'Aràbia Saudita. L'empresa la presideix el príncep Mohammed bin Salman que, d’acord amb les agències d’intel·ligència occidentals, va ser l'instigador intel·lectual de l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi, molt crític amb la monarquia saudita. Khashoggi, columnista de The Washington Post, va entrar a l’ambaixada del país a Ankara (Turquia) l’octubre del 2018 per a un tràmit necessari per casar-se i en va sortir, literalment, fet bocins.

El 20% restant del Newcastle ha sigut adquirit per la financera i multimilionària britànica Amanda Staveley i la parella de germans, també multimilionaris, Reuben. Staveley, que viu a cavall entre el Regne Unit i Dubai, serà la cara més visible del nou equip directiu, mentre que Yasir al-Rumayyan, un dels més fidels lloctinents de Mohammed bin Salman, el presidirà.

La Premier League va rebutjar inicialment l’acord de compra l’any passat per la disputa legal existent entre l’Aràbia Saudita i Qatar relativa a la prohibició de les emissions de BeIn Sports (televisió qatariana) en terra saudita, i la denúncia que Qatar havia fet del pirateig de les imatges de la competició anglesa adquirides per BeIn Sport per part de l’emissora rival àrab beoutQ. Abans de donar llum verda a l’entrada del capital àrab al Newcastle, l’Aràbia i Qatar van arribar a un acord de compensació. A més, en teoria, la Premier ha rebut la garantia per escrit que l’estat saudita no controlarà els destins del club.

Els dubtes d'Alan Shearer

La compra a l’empresari britànic Mike Ahsley, enfrontat a la massa social del Newcastle per la manca d’inversió en el club en els 14 anys que feia que n’era l’amo, es va tancar en 305 milions de lliures (360 milions d’euros). L’arribada del nou consorci liderat pels àrabs ha sigut beneïda per la llegenda viva del club, Alan Shearer, per bé que no ha amagat que l’operació implica un conflicte d’interessos entre el negoci i el respecte als drets humans. El mateix que ja havien expressat altres veus d'aficionats influents de l'entorn el 2020.

En una entrevista a BBC Radio 5, dijous Shearer va dir: “Un cop s’ha tancat l’acord, podem atrevir-nos una altra vegada a tenir esperança. Entenc perfectament per què hi ha tanta felicitat a la ciutat avui [per dijous]; jo sento el mateix. Entenc també que s'han de fer preguntes sobre qüestions relatives als drets humans, és molt important que no les amaguem sota la catifa”.

La parella de Khashoggi, Hatice Cengiz, no les ha amagat, i també en declaracions a la BBC va dir: “Estic molt decebuda; és descoratjador. El que he estat fent des del seu assassinat és demanar justícia per al Jamal cada dia”. I Amnistia Internacional ha posat el crit al cel, demanant que s'aturi la compra.

Sense resultat. A la pràctica, el món del futbol en general, no només la Premier League, fa temps que no fa cap mena de fàstic al diner, vingui d’on vingui. La Federació Espanyola, per exemple, va tancar el 2019 un acord amb l’Aràbia Saudita per dur-hi una final a quatre de la Supercopa d’Espanya durant tres temporades per 40 milions d’euros. També ho ha fet la Federació Italiana. 

El pacte ha portat finalment l'Aràbia Saudita a l’exclusiu cercle i circ dels millors clubs europeus, al costat del Manchester City, propietat del xeic Mansour bin Zayed al-Nahyan, membre multimilionari de la família governant d'Abu Dhabi, i del francès Paris Saint-Germain, controlat per Qatar Sports Investment, fons sobirà amb suport de l’emirat.

Els estats del Golf han utilitzat inversions esportives per estendre les rivalitats regionals, així com per exercir un soft power arreu del món. Els crítics amb la manca de democràcia en aquests països han batejat l’estratègia com un “rentat de cara esportiu”, moviments amb què pretenen emmascarar deficiències pel que fa al respecte als drets humans més elementals.

L'Aràbia Saudita havia quedat enrere respecte als seus veïns. Però ara inverteix desenes de milers de milions de dòlars en desenvolupar infraestructures esportives i d'entreteniment al regne, i també per atraure esdeveniments destacats, com ara la Fórmula 1, combats de boxa del campionat mundial, el golf o el tenis, a més del futbol.

Que l’operació era conflictiva va quedar demostrat quan divendres es va saber que el ministeri d’Exteriors britànics va advertir la Premier League l’any passat de les possibles implicacions de la compra del club per part del fons sobirà alauita.

A petició de la BBC, i invocant la llei de llibertat d’informació, la cadena va demanar què havia transmès el Foreign Office als clubs britànics. Però la reacció del govern va ser categòrica: “La divulgació d'informació que detalli la nostra relació amb el govern saudita podria danyar la relació bilateral entre el Regne Unit i l'Aràbia Saudita. Alliberar informació sobre aquest tema augmentaria el coneixement públic sobre les nostres relacions amb aquest país”.

Relacions i secrets que, en nom del futbol, s’han mantingut i es mantindran sota la catifa de la Premier, una multinacional global amb capital americà, xinès, tailandès o rus, i amb només quatre societats d'amos britànics.