El presumpte frau electoral de Soteras a la Federació Catalana de Futbol, al descobert
L'ARA ha tingut accés al sumari del cas que investiga el dirigent per falsedat en documents privats i públics i administració deslleial
BarcelonaLa candidatura de Joan Soteras es va proclamar guanyadora el 13 de febrer del 2023 en la repetició de les eleccions a la Federació Catalana de Futbol (FCF) per davant de les candidatures de Juanjo Isern i Pep Palacios. Unes setmanes després diversos presidents de clubs van presentar denúncies per frau que estan en mans del jutjat d'instrucció número 2 de Sabadell. Així, una altra vegada el procés electoral va quedar sota sospita. L’aixecament del sumari –al qual ha tingut accés l'ARA– de la investigació de l’Àrea Central d’Anticorrupció dels Mossos d'Esquadra ha desvelat una presumpta trama orquestrada des de la mateixa FCF per garantir la victòria de Soteras a les urnes.
La primera actuació pública dels Mossos va ser el 5 de març del 2024, quan van escorcollar la FCF per buscar proves. Aquell matí també van anar a diversos domicilis de treballadors de l'ens per requisar-los telèfons mòbils, ordinadors i altres aparells electrònics. Es van fer les primeres intervencions als domicilis del president Soteras i de José Miguel Calle (director general). També van haver d’atendre el requeriment Álvaro Montoliu (comunicació i assessor de Soteras),Alejandro Guerrero (secretari de la lliga catalana de futbol sala), Alberto Prieto (cap del gabinet de presidència), Jesús Manchado pare(cap de compres), Jesús Manchado fill(cap de recursos humans), Sergi Garrido(cap d'administració i assessoria jurídica) i Víctor Güell (delegació de Girona). Tots estan investigats com a presumptes autors dels delictes de falsedat en documents privats i públics i d'administració deslleial.
El testimoni del secretari de la FCF
La investigació dels Mossos compta amb el testimoni d’Oriol Camacho, secretari de la FCF, que va formar part de l’equip de treball de Soteras i que, quan es va destapar l'escàndol, va denunciar que hi havia hagut partidisme en la composició de la junta electoral. D'entrada, va dir, no s'havia fet cap sorteig pur per constituir-la. En la mateixa declaració, a què ha tingut accés aquest diari, Camacho va explicar que les meses electorals sempre han estat constituïdes per professionals amb coneixement de la normativa, però que en els comicis del 13 de febrer del 2023, Calle va decidir substituir-los "per persones de la seva més absoluta confiança, en particular, per Alejandro Guerrero, Sergi Garrido i Alberto Prieto".
A més, va dir als Mossos que Calle, el director general, hauria demanat crear diverses adreces de correu electrònic noves i específiques per a les eleccions per poder esborrar-les quan s'acabessin les votacions i que no deixessin rastre del presumpte frau. Camacho també va denunciar que "davant de qualsevol incidència [durant l'evolució de la jornada electoral] era el Sr. Calle qui decidia si el vot era o no vàlid i no la junta electoral".
Denúncies de falsificació d'actes
D'altra banda, alguns presidents van declarar que s'havien sorprès de veure l’acta notarial de la composició de la junta directiva del seu club –necessària per votar– amb la seva pròpia firma falsificada i van decidir anar a comissaria a explicar-ho. Aquesta pràctica, segons fonts consultades, consistia en una forma de pressió perquè votessin a Soteras perquè l'acta falsificada a vegades venia acompanyada del vot amb el nom de l'actual president de la FCF i també provocava que es poguessin donar casos de persones que votessin sense ser ni presidents ni secretaris de clubs, els únics que podien fer-ho per normativa.
Amb relació a això, la presidenta de l'Arbeca, María Santiago, va considerar com a sospitosos els fets següents en la seva declaració davant els Mossos: "[El dia de la votació] a l'interior de les oficines de la delegació de la FCF a Lleida, lloc on es trobava la mesa electoral, va ser rebuda pel Sr. Josep Maria Espasa, actual vicepresident del futbol territorial i delegat a Lleida, qui li va manifestar que havia de votar amb la documentació que ell disposava a la seva mà a causa que 'amb l'acta notarial que portes tindràs problemes per votar, agafa aquesta que és la bona'".
El notari de Sabadell
Uns dies després, davant la falta de resposta de la FCF en relació amb les actes notarials falsificades, la presidenta del Club Elisabeth Salou, Ángeles Miquel Alonso, va anar a Sabadell per citar-se amb José Antonio Simón, el notari que havia validat les actes. Ell, segons va declarar Ángeles Miquel Alonso, li va reconèixer que havia fet més de 400 actes com la seva, però que jurídicament estava tranquil perquè la seva feina consistia a elevar a públics una sèrie de documents i no a validar l'autenticitat de les signatures dels documents.
En total, van declarar davant els Mossos 22 persones entre testimonis i perjudicats –entre els quals hi ha presidents i secretaris de clubs–. "La majoria d'ells van manifestar que la firma que constava en els certificats de composició de la junta directiva annexos als documents notarials elevats a públic a la notaria Simón-Navarro CB de Sabadell era falsa", segons explica el jutjat d'instrucció número 2 de Sabadell en un auto incorporat al sumari. A més, alguns d'aquests testimonis també es van queixar que "havien rebut pressions per part de membres de la candidatura de Soteras, dient-los que tindrien retards en el cobrament de les subvencions o que els assignarien pitjors horaris de partits" en cas de no seguir les directrius de l'equip de l'actual president de la FCF.