El preu del fracàs: ¿val la pena pagar milionades per futbolistes?
Cada vegada és més habitual fitxar a cop de talonari, però el rendiment no acostuma a ser l'esperat
BarcelonaAmb la calor també arriba el mercat de fitxatges, una llaminadura per a la il·lusió mentre el retorn de la competició encara aguaita a l'horitzó. És el moment tant per apuntalar projectes com per intentar fer passos de gegant incorporant grans estrelles i el cop de talonari és cada vegada més habitual. Val la pena fer-los? En els últims 15 anys hi ha hagut 88 fitxatges de més de 50 milions d'euros i, en línies generals, com més car és el traspàs, més s'aguditza el fracàs.
Ian Graham, un dels pioners del big data en el món del futbol i actual analista del Liverpool, sosté que hi ha sis motius principals pels quals un fitxatge no triomfa: el jugador no és tan bo com pensaves, no s'adapta a l'estil de joc, no juga en la seva posició natural, a l'entrenador no li agrada, té problemes de lesions o personals o, senzillament, ja n'hi ha un de millor a la plantilla. El Barça ha fet onze fitxatges de més de 50 milions d'euros i és fàcil identificar quins problemes ha tingut cadascun d'ells.
Luis Suárez ha sigut l'únic èxit incontestable. Neymar, malgrat formar part d'un trident històric, va abandonar Barcelona esmicolant el relat de ser el successor de Messi. Va ser la primera peça de l'efecte dòmino que va culminar-se amb els fitxatges d'Antoine Griezmann, Philippe Coutinho i Ousmane Dembélé. Un altre dels davanters, Zlatan Ibrahimovic, no va encaixar amb Guardiola. Tampoc han acabat de brillar ni Miralem Pjanic, fitxat gràcies a l'enginyeria econòmica de Bartomeu i a canvi d'Arthur Melo, ni Frenkie de Jong. Curiosament, cap de les estrelles d'aquell Ajax semifinalista de la Champions ha acabat de trobar el seu lloc fora d'Amsterdam. El blaugrana té la porta oberta, De Ligt ha fitxat pel Bayern sense haver destacat a la Juventus i Ziyech, sense massa minuts al Chelsea, podria acabar l'estiu a Milà.
A falta de pràcticament un mes per al tancament del mercat, ja hi ha hagut una desena de moviments que superen els 50 milions d'euros. Lidera la taula històrica el Manchester City, amb 14 traspassos. Només dos d'aquests –Sterling i De Bruyne– es van produir abans que Guardiola aterrés a Manchester. Excepte Grealish, pel cost –117 milions d'euros–, i Haaland, per estatus, el City no acostuma a fitxar grans estrelles, sinó complements que encaixin a la pissarra de l'entrenador català. El Barça, segon de la taula, és, a més, l'equip que històricament més diners ha gastat en traspassos: 2.680 milions d'euros. El Chelsea podria empatar amb els blaugranes si acaba signant el català Marc Cucurella, del Brighton. Al costat roig de Manchester, el United evidencia la dificultat de fitxar per tantes desenes de milions. Només Bruno Fernandes, líder de l'equip, ha aconseguit brillar. Maguire (87 milions d'euros), Pogba (105), que ha tornat gratis a Itàlia, o Di María (75) són alguns exemples de la fallida en matèria de fitxatges.
El Madrid aconsegueix colar-se entre el múscul financer de la Premier, però amb resultats no massa convincents. Aquest estiu ha incorporat el jove Tchouaméni i el millor precedent és el de Cristiano Ronaldo. També aprova Militao, que s'ha acabat quedant amb la titularitat després de l'adeu de Varane i Sergio Ramos. Kaká, Jovic, Bale, Hazard i James Rodríguez van estar lluny de les expectatives. Es colen a la llista dos equips asiàtics: el Shanghai Port, que va signar Oscar i Hulk, i el Jiangsu Suning, club ja desaparegut que va fitxar el brasiler Alex Teixeira.
Entre els deu jugadors més cars de la història, només hi ha un cas d'èxit total: el de Cristiano Ronaldo. La llista l'encapçalen dos jugadors del París Saint-Germain: Neymar i Mbappé. El brasiler i Dembélé són els dos únics futbolistes del rànquing que van millorar les seves xifres ofensives la temporada del fitxatge. De la resta, pocs van repuntar el seu rendiment. Diego Simeone no ha tingut la intenció de potenciar la creativitat de Joao Félix, sinó que ha continuat practicant un futbol pragmàtic. Grealish ha estat lluny de la titularitat, malgrat que des de Manchester confien que enguany serà un jugador important. En vuitena posició hi ha Cristiano Ronaldo i la fallida aposta de la Juventus per lluitar per la Champions. Tot just darrere del portuguès, hi ha el seu substitut al Madrid, Hazard. Com Coutinho, va arribar a ser un dels millors jugadors de la Premier. Tanca la classificació Romelu Lukaku, un cas paradigmàtic. El Chelsea va invertir 113 milions pel belga, que la temporada anterior va ser un dels millors jugadors d'Itàlia. Thomas Tuchel va ser incapaç d'adaptar al seu sistema el fitxatge més car de la història del club, que a mitja temporada va revelar en una entrevista que volia tornar a Milà. Dit i fet, l'Inter l'ha recuperat cedit.