La revifada blanc-i-blava a la Lliga no pot esperar més

BarcelonaL’Espanyol ja no pot posar més excuses en una Lliga en què està obligat a sumar d’immediat. Tant se val que aquesta tarda (16 h, M. La Liga) visiti un camp que només ha registrat una derrota (contra el Madrid) en els 20 partits oficials que s’hi han disputat en aquest 2019. O que el rival sigui l’Atlètic de Simeone, aspirant al títol de Lliga i el conjunt menys golejat de Primera. La necessitat dels blanc-i-blaus en aquesta competició obliga a gestes improbables que serveixin per corregir les errades comeses fins ara. Cert és que la salvació queda a tot just tres punts, els que separen els espanyolistes del Mallorca, però també que el pitjor inici de curs des del curs 2003-04 exigeix una reacció immediata.

Després de dotze jornades, la distància amb l’equip que marca la permanència és avui dia anecdòtica. Més fiables són els precedents històrics, que situen la salvació, en les Lligues de 20 equips i tres punts per victòria, en una mitjana de 39 punts. Des del 1998, diversos equips han perdut la categoria superant aquesta xifra, si bé és cert que en tres de les últimes cinc temporades n’hi va haver prou amb sumar 30 punts per seguir un any més a Primera. L’Espanyol, però, faria bé d’assegurar el tir i sumar 45 punts, la xifra amb la qual mai fins ara cap equip ha baixat a Segona. Per arribar-hi, hauria de sumar almenys 37 dels 78 punts que resten per disputar-se. És a dir, un 47,4%. En el primer terç del curs, amb prou feines porta un 22,2%.

Precedents optimistes per guiar a Machín

Revertir aquest preocupant percentatge és ara la principal tasca de Pablo Machín, que després d’encarrilar la classificació europea necessita que el seu equip sumi de tres en tres a la Lliga. El tècnic de Sòria porta tot just un mes al càrrec, temps suficient per adonar-se de la complexitat de la situació: de moment només ha pogut sumar tres dels 13 primers punts en joc. Ell va ser el 34è entrenador que va arribar a l’Espanyol amb el curs començat. La majoria dels anteriors (un total de 24) van millorar els percentatges de punts obtinguts pels seus predecessors. Curiosament, va ser David Gallego (13 punts de 15, un 86,6%), el curs 2017-18, el que va establir la xifra més alta fins al moment. Abans d’ell, el percentatge de punts més alt d’un tècnic substitut havia estat el 85% de Paco Flores, la temporada 1996-97. L’entrenador barceloní va rescatar un Espanyol en descens, que en 13 jornades amb ell va sumar gairebé els mateixos punts (24) que en les 29 anteriors amb Pepe Carcelén i Vicente Miera.

La primera gran sacsejada de la història blanc-i-blava, però, la va protagonitzar Tin Bosch el curs 1943-44. Després de la novena jornada amb Pere Solé (en un curs de 26) l’Espanyol era onzè, a un punt del descens, i va acudir a Bosch per buscar una revifada. La va aconseguir: amb ell es van sumar 17 dels 34 punts restants (50%) i els blanc-i-blaus van acabar garantint la permanència. També destacada va ser l’empenta que va significar el relleu de Milorad Pavic per Xabier Azkargorta: després de dues derrotes amb el preparador serbi, el tècnic basc va aconseguir sumar 33 dels 64 punts que quedaven (51,5%). Juan José Nogués (6 de 12 el curs 1949-50); Alejandro Scopelli (7 de 10 el 1960-61); Julián Arcas (18 de 30 el 1961-62); Pere Solé (18 de 36 el 1963-64); Josep Mauri (6 de 10 el 1988-89); Javier Clemente (24 de 40 el 1991-92); Miguel Ángel Brindisi (56 de 96 el 1998-99) i Mauricio Pochettino (35 de 75 el 2012-13) són els altres tècnics que, entrant a l’Espanyol amb el curs iniciat, van obtenir més de la meitat dels punts disputats. Només a Arcas no li van servir aquestes xifres per mantenir la categoria en un curs amb tres tècnics. La resta va aconseguir-ho. Uns precedents dels quals faria bé d’aprendre Machín per tal que el seu Espanyol s’aferri a Primera.