ESPANYOL
Esports28/09/2019

L'RCDE Stadium passa revista al retrocés en el joc

L'Espanyol vol millorar la imatge i sumar els primers punts com a local contra del Valladolid

Roger Requena
i Roger Requena

BarcelonaDos dies i mig després de deixar escapar, al minut 95, tres punts que no va merèixer a Balaídos, l'Espanyol rep aquest migdia (12 h, Movistar La Liga) la visita del Valladolid. Un rival assequible sobre el paper, però que obligarà l'Espanyol a desenvolupar una faceta, la d'equip dominador que governi el partit, que aquest curs no li surt gens bé. En la presentació del preparador de Súria, el 7 de juny passat, Rufete va anticipar que Gallego donaria "continuïtat" al projecte iniciat amb Rubi, un discurs que el mateix tècnic va subscriure tot i deixar clar que ell tenia el seu propi manual d'estil. "No m'assemblo a ningú, sóc David Gallego. Vull tenir la pilota, però amb matisos", va afirmar. En les sis primeres jornades de Lliga, ja sigui per la incapacitat dels seus homes d'executar el pla previst o bé pel mèrit dels rivals, que l'obliguen a adaptar-se a nous escenaris, l'equip de David Gallego ha presentat una preocupant dualitat: se li entravessen els partits com a local on s'espera que sigui més dominador (tres derrotes en què ha mostrat una imatge ben pobra) i, en canvi, sobreviu a domicili (un triomf i dos empats) gràcies a un plantejament més garrepa i prudent, però alhora més vertical i letal.

Sigui intencionat o no, l'equip blanc-i-blau sembla viure un retorn a l'etapa de Quique Sánchez Flores, amb qui se sentia més còmode defensant i corrent amb contraatacs que no pas associant-se amb un joc més combinatiu i elaborat com era el de Rubi. Més enllà de les sensacions que ofereix sobre la gespa, hi ha diversos paràmetres tangibles que poden ajudar a veure en quin punt es troba actualment i per intuir cap on va el projecte del tècnic de Súria. A través de cinc d'aquests paràmetres (resultats, gols, xuts a porteria, possessió i passades encertades i temps en el terç de camp propi i rival) analitzem en què s'assembla i es diferencia l'Espanyol de Gallego al que van dirigir els seus dos predecessors les últimes dues temporades. La mostra escollida són els mateixos cinc rivals i escenaris amb qui tots tres tècnics s'han enfrontat –en queda exclòs, per tant, el partit contra el Granada d'enguany, ja que els andalusos eren a Segona les últimes dues temporades.

Cargando
No hay anuncios

Menys xuts a favor i en contra

D'entrada, els resultats somriuen a Gallego, que suma un punt més (5) que Rubi i Quique (4) en aquests cinc enfrontaments. Amb el de Súria s'han marcat els mateixos gols que amb el de Vilassar (4), però un menys que amb el madrileny (5). En l'altra porteria, la pròpia, els números de l'actual tècnic també són iguals als de Rubi (7 gols rebuts i una porteria imbatuda), mentre que amb Quique l'Espanyol havia encaixat 10 dianes. Els resultats i els gols, però, són dos indicadors poc fiables pel que fa al que es planteja sobre la gespa. Filant més prim, es veu com amb Gallego l'equip remata força menys a porteria (12 xuts) que no pas amb Quique (16) i Rubi (19). D'altra banda, l'Espanyol actual també rep força menys xuts entre els tres pals (15) que els dels dos cursos anteriors (21 amb el maresmenc i 30 amb el madrileny).

Cargando
No hay anuncios

La possessió mitjana amb Gallego (48,68%) se situa entre els dos tècnics. Amb Rubi es va assolir un 49,52%, mentre que amb Quique la xifra era d'un 48,1%. Curiosament, però, amb el primer dels tres l'Espanyol completa 31 passades més de mitjana per partit (331) que no pas amb els dos predecessors, que en van registrar 300. Aquest paràmetre, però, n'explica un altre: amb Gallego, la pilota passa molt més temps al terç de camp de l'Espanyol (29,6%) que no pas amb Rubi (28%) i amb Quique (24,72%). Contràriament, amb el de Súria es trepitja menys el terç rival (21,4% per un 23,22% del maresmenc i un 25,8% del madrileny). Aquestes dades sustenten un símptoma: que a l'Espanyol actual li costa progressar més enllà del mig del camp i ha de fer moltes més passades estèrils. Però també dues virtuts: és més efectiu a l'àrea rival (marca un gol de cada tres xuts a porteria) i concedeix menys xuts als rivals.