Lozano reclama el timó europeu a Budapest

BarcelonaPol Lozano només tenia set anys i mig quan va viure, en primera persona, la seva primera gran nit de futbol europeu. El 5 d’abril del 2007, l’Espanyol rebia el Benfica als quarts de final de la UEFA. Al costat de Simão, l’ara blaugrana Alex Collado. Uns metres a l’esquerra, acompanyant el capità blanc-i-blau, Raúl Tamudo, un altre nen ros amb els cabells llargs i l’uniforme al complet, observa, des d’una posició privilegiada, alguns dels seus primers ídols, que estan a punt d’escriure un dels capítols més destacats de la història europea del club blanc-i-blau. Feia tot just un any que Lozano havia aterrat a l’Espanyol, i difícilment hauria pogut imaginar que, dotze anys després, tindria l’oportunitat d’emular aquella generació daurada amb el primer equip blanc-i-blau. “Viure l’Europa League seria un somni”, va escriure l’endemà de la classificació europea, el mes de maig passat.

Ara, amb 20 anys acabats de fer, Lozano reclama el timó en una competició que porta anys somiant, i on ja ha deixat algunes pinzellades de la seva enorme projecció. Les rotacions i la classificació per als setzens de final li poden obrir de nou les portes a la que seria la seva tercera titularitat en aquesta fase de grups, aquesta tarda (18.55 h, Movistar Liga de Campeones), al camp del Ferencváros, on l’Espanyol buscarà una victòria que li permeti confirmar la primera plaça del grup. A l’espera d’una oportunitat a la Lliga, on encara no s’ha estrenat –amb Gallego va anar convocat quatre cops, amb Machín cap–, aquest espigat migcampista de Sant Quirze del Vallès vol tenir minuts per demostrar la seva validesa. Tàcticament intel·ligent i disciplinat, no destaca per la seva rapidesa física, sinó per la mental, així com per la seva facilitat per iniciar el joc en curt i en llarg. David Gallego li va donar la primera titularitat, precisament, contra el conjunt hongarès, i Lozano no va desentonar: precís i serè amb la pilota i atent en la pressió i la recuperació, va ser de les notes més positives del primer partit de la fase de grups. “Tàcticament entén perfectament què busquem, equilibra molt. No té pèrdues, cosa que és fonamental. És un jugador tan atent al joc que la pressió després de pèrdua que fa és espectacular. Espero que segueixi creient-s’ho, és un jugador d’elit”, va lloar-lo el tècnic de Súria. “Veure’t de titular, després d’estar molts anys aquí, és especial, encara que crec que li va fer més il·lusió al meu pare que a mi”, va confessar un dels últims diamants del planter. “És inqüestionable el futur que té, ara és qüestió de veure si en el present ens pot ajudar. Jo crec que sí”, va dir ahir Machín.

Va debutar amb Sánchez Flores

Davant del Ludogorets, ja amb Machín, va confirmar les bones sensacions sent, a més, el segon jugador que més estona va tenir la pilota, amb 106 participacions totals. És el jugador blanc-i-blau amb més percentatge d’encert en la passada en aquesta fase de grups (98,8%, només ha fallat dues passades de les 170 que ha intentat). “Una de les seves fortaleses és la sortida des de darrere. És un pivot posicional de perfil ofensiu amb capacitat per organitzar. S’orienta molt bé per donar continuïtat al joc i té domini de les dues cames”, el defineix per a l’ARA Lluís Planagumà, que va dirigir-lo en alguns entrenaments al filial blanc-i-blau quan Lozano era tot just membre del cadet A. “Era el millor d’aquell equip. Amb el temps està millorant a nivell físic. Sempre havia sigut una mica dèbil, i ara està més fort, és més ràpid i és molt difícil treure-li la pilota. En defensa està sent més guanyador de duels, més difícil de superar, tot i que en aquesta part crec que encara té marge de millora”, afegeix Planagumà, que recorda que va ser David Fernández –ara treballant per al futbol base del Reial Madrid– el que el va fitxar per l’Espanyol del Mercantil, juntament amb Alex Collado, quan era entrenador del benjamí B. “Ell és l’home al qual li dec tot a l’Espanyol, perquè és el que m’ha ajudat més a créixer. L’he tingut com a entrenador sis o set anys i ha sigut com un pare per a mi”, va confessar fa uns anys en una entrevista.

Lozano, que aquest any compleix la seva catorzena temporada al club espanyolista, ha anat cremant etapes a un ritme més avançat que la majoria de companys. El 2017, de fet, Quique Sánchez Flores el va fer debutar en un amistós a Olot. “En tenim una molt bona impressió. És un migcampista posicional que juga molt bé. Sabem que té moltes possibilitats”, va analitzar el tècnic madrileny. Ni ell ni Rubi, però, van considerar adient pujar-lo abans d’hora, ja que entenien que encara estava verd per a la màxima categoria, sobretot a nivell físic. Tres temporades al filial de David Gallego li van servir per fer el salt al primer equip, si bé encara manté fitxa amb el conjunt de José Aurelio Gay, a qui ha ajudat en tres partits aquest novembre. “Si no aconsegueixo un lloc al primer equip, vull tenir continuïtat i competir amb el filial”, va anticipar el juliol passat, després de marcar el seu primer gol en un amistós amb els adults contra el Peralada. Té rostre de nen, però juga com un veterà.