Es busquen líders per aixecar el vol a Moscou

BarcelonaUnitat, caràcter i futbol. Bon futbol. Són tres dels principals ingredients que necessitarà l’Espanyol aquest dijous a Moscou (18.55 h, M. Liga de Campeones) per cuinar un resultat positiu que li permeti no despenjar-se abans d’hora d’una fase de grups de l’Europa League eclipsada per la mala arrencada a la Lliga. Els de David Gallego visiten el CSKA, actual líder de la Premier League russa, en una ciutat de la qual ja van sortir victoriosos ara fa 14 anys. El 2005, l’equip aleshores dirigit per Miguel Ángel Lotina també venia en un moment delicat a la Lliga (portava 7 punts de 21), però va aconseguir vèncer, gràcies a un solitari gol de Tamudo, el Lokomotiv de Moscou, que en aquell moment era el colíder de la lliga russa empatat a punts amb el CSKA a falta de quatre jornades. Lotina va marxar de Moscou desitjant que aquell triomf suposés “un punt d’inflexió” que, a la Lliga, no va acabar arribant, ja que el seu equip no va deixar de patir per la permanència fins a l’última jornada. Per a Gallego, Moscou és la primera aturada d’una minigira de tres dies que també passarà per Mallorca i d’on només pot sortir de dues maneres: o reforçat o sentenciat. Els resultats i la imatge decidiran.

De ben segur que ell i qualsevol integrant de l’actual plantilla firmaria repetir el resultat obtingut el 2005 per una generació plena de talent, però sobretot, de jugadors amb una fam i un esperit competitiu descomunal. Els Pochettino, Jarque, Lopo, Zabaleta, De la Peña, Luis García o Tamudo, titulars tots ells en aquella visita a Moscou, eren autèntics líders dins i fora del camp. “Aquell equip tenia molta ambició i gana. L’equip venia amb confiança perquè sabia que era un bon equip i sabia a què jugava”, va confessar fa uns mesos Luis García en un reportatge a l’ARA. El caràcter que li sobrava a aquell equip, que tot i patir a la Lliga va guanyar aquell any la Copa i va establir les bases per arribar, el curs següent, a la final de la UEFA, l’enyora un Espanyol que aquest estiu va perdre tres figures que s’havien consolidat com a líders: Hermoso a la defensa, Borja Iglesias a la davantera i Rubi a la banqueta. A més, fins fa pocs dies tampoc podia comptar amb el lesionat David López.

Tots ells tenien un pes significatiu sobre un vestidor i personalitats que ajudaven a superar situacions d’estancament i bloqueig mental com les que va patir diumenge l’Espanyol davant del Valladolid. “Cada error ens mata. Ens penalitza molt començar per darrere en els partits. Hem de guanyar per aconseguir la confiança que necessitem”, va sincerar-se fa pocs dies Gallego. El tècnic no amagava les dificultats dels seus per aixecar-se psicològicament després d’un entrebanc. Mesos enrere, i amb un to força més dur, Quique Sánchez Flores havia deixat anar que els jugadors de l’Espanyol eren “emocionalment sensibles”.

El silenci als despatxos

El mateix tècnic madrileny va ser, per cert, el primer a posar sobre la taula un problema que s’ha tardat quatre anys a resoldre: la manca d’un portaveu del club que donés la cara pel vestidor i el cos tècnic. Des de finals de l’època de Sarrià, els jugadors de l’Espanyol han parlat diàriament de manera gairebé ininterrompuda després de cada entrenament, fos a les portes d’un pàrquing o en una sala de premsa, mentre que les compareixences públiques dels dirigents van quedar notablement restringides amb l’arribada de Chen Yansheng. Per a la història queden ja les valoracions postpartit de presidents com Dani Sánchez Llibre. El propietari xinès, així com Òscar Perarnau, han restringit les seves aparicions públiques a la junta d’accionistes, que se celebra un cop l’any. Rufete, tot i estar present en les diverses presentacions dels nous fitxatges, va esquivar fer una valoració del tancament del mercat davant de la premsa i va limitar a cedir una breu entrevista als mitjans del club. De la resta d’executius, i fins l’aparició, dilluns, d’un Capdevila que va sortir a ratificar Gallego quan tot just portava dues setmanes al càrrec, només s’havia escoltat, en alguna prèvia europea o presentació, Carlos García Pont. L’Espanyol necessita líders dins i fora del camp.