Tornar a competir, el primer pas per sortir del descens

BarcelonaEliminat de la Copa i amb l’Europa League vista per a sentència, l’Espanyol pot centrar-se, per fi, en una Lliga que no ha deixat de donar-li maldecaps des que va arrencar el curs. Abelardo Fernández, tercer tècnic d’aquesta temporada, va ser contractat amb una missió principal: assolir la permanència. Ni més, ni menys. En la cursa per perseguir-ho ha hagut de sacrificar dues competicions que il·lusionaven, però que també condicionaven la planificació esportiva. L’onze proposat a Wolverhampton no va ser l’esperat per molts seguidors, que van resignar-se, desencisats, a veure com s’esvaïa cruelment el somni europeu. L’aposta d’Abelardo, però, va ser conseqüent amb l’encàrrec que havia rebut el tècnic asturià: treure l’equip de la zona baixa de la classificació amb només 20 finals per disputar.

Ara n’hi queden 14 a un Espanyol que aquest diumenge visita el Valladolid (16 h, M. La Liga) en un duel de màxima importància: guanyar implica situar-se a només quatre punts del conjunt de Sergio González, al qual afegirien pressió. Arrossegar més rivals com aquest, l’Eibar o el Llevant a la zona de risc és fonamental per tal que la permanència no sigui només qüestió de quatre equips. Perdre al José Zorrilla, per contra, implica desaprofitar una gran ocasió i permetre que un rival directe en la lluita per la permanència s’escapi a 10 punts (més el goal average), una distància molt difícil de capgirar quan en quedaran 39 per disputar.

Conscient de la transcendència d’aquest duel, Abelardo va decidir dosificar la seva guàrdia pretoriana per a la Lliga. Amb el preparador asturià a la banqueta, l’Espanyol ha sigut fidel a una de les expressions que el tècnic va utilitzar en la seva presentació, a finals de desembre. “Luis Aragonés deia allò de guanyar, guanyar i tornar a guanyar. La meva filosofia és: competir, competir i tornar a competir”. Competir, per a Abelardo, significa no perdre la cara a cap partit i tenir opció de puntuar contra qualsevol rival i en qualsevol escenari. En sis jornades amb l’asturià, l’Espanyol només ha patit una derrota. En vuit partits amb Gallego n’havien encaixat cinc, mentre que en deu amb Machín havien sigut set. Per revertir aquesta tendència derrotista, Abelardo ha necessitat capgirar l’estat anímic d’una plantilla que ha passat de veure com queia davant de qualsevol rival a creure’s capaç de guanyar a qui sigui.

Més minuts guanyant que perdent

Ho confirmen els punts obtinguts per cada tècnic (cinc Gallego, cinc Machín i nou Abelardo), però especialment el signe del partit durant el seu transcurs. Amb Abelardo, l’Espanyol ja acumula 187 minuts per davant en el marcador (un 34,63% del total). Només contra l’Athletic els blanc-i-blaus no van anar guanyant en cap moment. Ja són més minuts que els que van registrar Machín (151 minuts, un 16,8%) i Gallego (54, un 7,5%). Amb el preparador de Súria, de fet, els blanc-i-blaus només van estar per davant en dues estones de dos partits, contra l’Eibar i el Celta. Amb el de Sòria, van ser cinc els partits on van manar en el resultat algun moment. Abelardo també ha revertit l’estadística de minuts perdent: només n’acumula 146 (un 27,04%). Amb Gallego (335) i Machín (437), l’Espanyol va anar perdent en gairebé la meitat dels minuts que va disputar en Lliga (un 46,5% i un 48,5%, respectivament).

Fins i tot en els quatre partits dirigits per Abelardo on l’Espanyol no va obtenir la victòria, els blanc-i-blaus no la van tenir gens lluny. Contra el Barça van començar guanyant i, tot i la remuntada blaugrana, després del 2-2 marcat per Wu Lei al 88 els espanyolistes van poder anotar el tercer en un contraatac fallit. Contra l’Athletic també van començar perdent, però després que De Tomás establís l’empat, al tram final novament Wu Lei va disposar de dues perilloses arribades per marcar el segon. Davant del Granada, Darder i el mateix De Tomás van perdonar el 0-2 instants abans de l’empat de Machís. Haurien pogut sentenciar el duel abans del descans. Al Sánchez Pizjuán, l’Espanyol guanyava 1-2 quan va veure com Vaclík evitava l’1-3 d’Embarba. Instants després, Víctor Sánchez marxava expulsat i Suso establia l’empat definitiu. Amb Abelardo, l’Espanyol torna a ser un equip competitiu.