Amb el cor a Wolverhampton i els titulars a Valladolid

BarcelonaVa costar dotze anys d’espera i, per això, ningú a l’Espanyol vol renunciar a l’Europa League. Però tothom és conscient que aquesta competició, que al juliol era la màxima prioritat per a l’entitat, al febrer s’ha convertit en un luxe difícil de mantenir. Els blanc-i-blaus visiten aquest dijous (21 h, GOL) el Molineux Stadium, on no hi haurà gaires titulars habituals. Abelardo Fernández en va deixar quatre (De Tomás, Roca, Bernardo i Javi López) a Barcelona, i uns quants més començaran el partit des de la banqueta. “És un partit molt motivador i preciós. Hi haurà jugadors poc habituals a la Lliga que m’ho han de posar difícil, hauran de demostrar-me que hi haig de comptar més”, ha reconegut el tècnic asturià, que molt probablement repetirà una fórmula semblant a la que va optar en el partit de Copa a Anoeta.

“La Lliga és el principal, però l’equip que sortirà serà competitiu. Els jugadors estan encantats de jugar i tindran ganes de satisfer els 1.200 seguidors que vindran. Els que juguin han de sortir hipermotivats”, ha afegit el tècnic. “Tots sabem que a la Lliga ens ho juguem tot, però òbviament aquesta és una competició molt il·lusionant. Tant de bo arribem com més lluny millor. Ho donarem tot”, ha destacat Dídac Vilà. La consigna és clara: a Anglaterra cal fer tot el possible per continuar vius en una competició anhelada per l’afició i pel club, a qui omple les butxaques. L’Espanyol jugarà amb el cor a Wolverhampton, però la majoria de titulars quedaran reservats per a la visita de diumenge a Valladolid. Encara que no agradi, la realitat obliga els blanc-i-blaus a posar tots els ous del cistell a la Lliga, una competició on les urgències estan condicionant el desenvolupament en els altres dos tornejos.

Després de veure trencat el rècord d’imbatibilitat europea amb la derrota amb el CSKA Moscou, els blanc-i-blaus tornen a posar a zero el comptador de partits sense perdre a Europa visitant un país que només han trepitjat en una ocasió, ara fa 58 anys. La temporada 1961-62, l’Espanyol es va estrenar en una competició continental (la Copa de Fires). Després d’eliminar el Hannover, a vuitens de final es va veure les cares amb el Birmingham. El 5-2 de Sarrià va deixar encarrilada l’eliminatòria, que va quedar resolta a St. Andrews (1-0), a tot just 26 quilòmetres d’on jugarà aquest dijous, el Molineux Stadium de Wolverhampton. La derrota en terres angleses va resultar intranscendent, però el que segur que l’Espanyol actual no voldrà repetir serà el desenllaç d’aquella temporada (que, per cert, també va tenir tres entrenadors): el primer descens a Segona. És per això que qualsevol sacrifici que es faci pensant en la Lliga quedarà justificat al maig si s’assoleix la permanència.

Nuno ja ha patit Abelardo

“Serà un partit molt dur. La classificació no significa res. Això és una competició diferent i ells tenen jugadors de molta qualitat. Abelardo és un bon entrenador, el conec perquè ens hem enfrontat, i no serà fàcil”. Nuno Espírito Santo, tècnic del Wolverhampton, no es confia gens. Els seus wolves només han guanyat un dels últims cinc partits a la Premier, però sap que els blanc-i-blaus són un xai amb pell de llop. El portuguès i l’asturià s’han enfrontat en dues ocasions. El 2000, com a jugadors. Nuno defensava la porteria de l’Osasuna i Abelardo, aleshores jugador del Barça, va servir l’assistència a Sergi Barjuán del segon gol blaugrana (2-0). El 2015, ja com a entrenadors, el València de Nuno va suar de valent per derrotar l’Sporting d’Abelardo (0-1, amb gol d’Alcácer al minut 93). En aquell partit hi havia Bernardo, a qui aquest cop l’asturià ha volgut donar descans.

L’actual tècnic del Wolverhampton, a més, ja sap què és quedar eliminat d’una competició a mans de l’Espanyol. Va passar a la Copa del Rei del curs 2014-15: 2-1 a Mestalla i 2-0 en un RCDE Stadium que començava a somiar amb una Copa en què els espanyolistes van arribar a les semifinals. Com va passar aleshores, els de Nuno tornen a tenir penjada l’etiqueta de favorits. Un fet que voldrà aprofitar l’Espanyol, que té poc o gens a perdre en una competició en què pot jugar sense pressió.