Primera exhibició del Girona de Míchel (2-0)

GIRONAMentre molts rumiaven si el que intentava Míchel era bona idea, el tècnic madrileny hi insistia. Mai li ha passat pel cap que el pla s’havia de tocar, tot i estar-se diverses jornades en zona de descens. Quin mèrit té no haver estripat res, quan el més senzill hauria sigut acontentar tothom. El Girona s’ho ha passat de conya durant 45 minuts contra el Cartagena (2-0), reafirmant-se en un estil de joc que serà temible quan rutlli sense intermitències. La primera gran exhibició ha tingut lloc avui, a la primera part. Ha sigut com si juguessin sols.

Les sinergies que ha sabut trobar Míchel al camp, sumat al pas endavant fet per homes com Samu Saiz i Baena, han permès redescobrir un Girona més alegre que Montilivi aprova per majoria absoluta. Si la connexió amb Míchel ja és perfecta, perquè l’entrenador és bona gent i a més fa l’esforç de parlar i comunicar-se en català, l’idioma futbolístic també és ben rebut: prohibit ser garrepes, cal ser atrevits. Amb orgull gironí, ara que Valery torna a ser protagonista. I amb espai per als joves: avui ha debutat Àlex Sala.

D’ocasions n’hi ha hagut de mil colors, començant per una claríssima de Samu i acabant per una no menys evident de Cristhian Stuani. Entremig, també ho ha provat Kebe. El gol l’ha fet Baena, de cap, aprofitant una centrada de Jairo. El resultat al descans era l’única taca, perquè s’ha perdonat tant que ha semblat estrany que no hi hagués una golejada.

Inconformista, Samu l’ha tornat a tenir, després d’una assistència descomunal de Baena, obligant Marc Martínez a fer una bona estirada. I, com que cap partit és rodó del tot, el Cartagena ha començat a provocar ensurts: un travesser de Neskes i dues ocasions de Rubén Castro i Dauda. Fins que Stuani, en el seu partit 150, ha marcat el gol 90 amb el Girona. Per posar-ho en context, les seves oposicions al llarg del temps (Olunga, Lozano, Kayode, Doumbia, Gual, Soriano, Zeballos, Sylla, Bustos i Pablo Moreno), n’han fet 39 en 269 partits. L’estàtua ja fa temps que hauria d’estar feta.