La primera gran oportunitat del Barça de Xavi

BarcelonaEl Barça torna a Riad a disputar la Supercopa d'Espanya, un títol que ha guanyat en tretze ocasions però que se li resisteix des de la temporada 2018-2019. De fet, en l'últim precedent de la competició a l'Aràbia Saudita, l'equip va caure a les semifinals contra l'Atlètic de Madrid, cosa que va acabar de sentenciar Ernesto Valverde. Mentre l'entrenador extremeny vivia els seus últims dies al capdavant del Barça i el seu equip era eliminat malgrat firmar un gran partit, Xavi Hernández rebutjava, des de Qatar i gairebé paral·lelament, la proposta d'Éric Abidal (llavors secretari tècnic) i d'Òscar Grau (llavors CEO) d'agafar les regnes del vestidor. Aquell equip encara comptava amb jugadors com Leo Messi i Luis Suárez, però era un gegant en decadència i l'egarenc va considerar que encara no era el moment de tornar a Barcelona. A l'estiu Xavi tornaria a dir que no al Barça de Josep Maria Bartomeu. Aquella temporada acabaria amb el 2-8 de Lisboa contra el Bayern i amb Quique Setién acomiadat de males manares. Davant la segona negativa de l'actual entrenador blaugrana, Bartomeu va entregar les claus del vestidor a Ronald Koeman.

Durant l'etapa del tècnic neerlandès al Barça, la Supercopa d'Espanya va tornar a jugar-se, precisament, a Espanya. El curs passat, el coronavirus va impossibilitar a la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) guanyar uns calerons (també per als clubs que hi participen) enviant-la de nou a l'Aràbia Saudita i l'escenari va ser l'estadi de La Cartuja de Sevilla. Una remuntada de l'Athletic Club, amb un gran gol d'Iñaki Williams a la pròrroga (2-3), va privar els blaugranes del títol, que tancarien una temporada complicada amb l'únic consol de guanyar la Copa. Capritxos del futbol, Xavi pot guanyar ara el seu primer títol com a entrenador del Barça en la mateixa competició que li va costar el coll a Valverde i en les mateixes dates en què ell rebutjava per primer cop tornar al club. Però per aconseguir plantar-se a la final, el seu equip abans haurà de superar el Reial Madrid a les semifinals aquest dimecres al King Fahd Stadium (20 h, #Vamos) davant uns 30.000 aficionats.

Serà el primer clàssic corresponent a un partit oficial que es jugarà fora de l'estat espanyol. Els altres dos precedents corresponen a partits amistosos: el 2017 a Miami i el 1982 a Barquisimeto (Veneçuela). És el futbol modern. La bombolla d'un negoci que segueix creixent i creixent i en què els diners han guanyat la partida als aficionats. Hi ha qui defensa que traslladant esdeveniments com aquest s'ajuda a intentar canviar les coses en països en què els seus governants no tenen pudor en defensar mentalitats masclistes i retrògrades, com és l'Aràbia Saudita. Aquest és l'argument que va utilitzar el president de la RFEF, Luis Rubiales, quan va anunciar a finals del 2019 que la competició es traslladaria a aquest país. En canvi, hi ha qui pensa que és absurd jugar aquesta competició lluny de l'estat espanyol i dels seguidors locals dels equips que hi participen, tal com va defensar fa un parell de dies Raúl García, jugador de l'Athletic Club, l'altre equip finalista junt amb l'Atlètic de Madrid.

Aquest és l'embolcall d'un clàssic que, en la faceta estrictament esportiva, es dibuixa com una "gran oportunitat" per saber en quin nivell està el Barça de Xavi. Així mateix ho ha expressat l'entrenador blaugrana, en un discurs en què no s'ha cansat de recordar el gran moment de forma del Reial Madrid, potser per protegir el seu equip d'una possible derrota. És una evidència que, sense tirar coets, l'equip blanc és un equip eficaç, que lidera la Lliga en solitari i que té en Karim Benzema i Vinícius Júnior dos davanters en estat de gràcia. Sense oblidar que, sota pals, Thibaut Courtois segueix sent una garantia. En l'ABC més bàsic del futbol, el pragmàtic Carlo Ancelotti fa rutllar un Madrid efectiu en les dues àrees, tant en l'ofensiva com en la defensiva. Els blancs van deixar enrere els dubtes de la derrota contra el Getafe (1-0) golejant el València (4-1) en l'últim duel abans d'enfrontar-se al Barça. Els blaugranes, en canvi, els van alimentar mostrant la seva pitjor cara contra el Granada (1-1).

Però si bé és una veritat com un temple que el conjunt madrileny està més en forma que el barceloní, també és una evidència que la història ens ha ensenyat que els clàssics, sovint, no entenen de dinàmiques. "Contra el Madrid les he viscudes de tots els colors. Sent favorit el Barça i sense guanyar, i també a la inversa. Som un equip en construcció, que està intentant fer les coses bé, i ens enfrontarem a un Madrid que potser és l'equip amb més bon estat d'Espanya, però això no vol dir res: un clàssic és imprevisible", ha defensat Xavi. "Em preocuparia que els jugadors pensessin que som favorits. Pensem que podem fer un bon partit i farem tot el possible per aconseguir-ho", ha dit, per la seva banda, Carlo Ancelotti. "A la Lliga estem una mica millor que el Barça, però demà és una final i pot passar de tot. En un clàssic no hi ha favorit", ha rubricat Toni Kroos.

La recepta de Xavi contra el Madrid

Amb favoritisme o sense, el Barça de Xavi buscarà abonar-se a la recepta del seu entrenador per guanyar el partit: "Sabem que tenim eines per fer-los mal. Intentarem dominar el partit, controlar-lo, ser protagonistes amb la pilota i estar molt atents a les transicions del Madrid. Hem de ser llestos en les cobertures i hàbils en l'un contra un davant els seus jugadors amb més talent". Per fer-ho, podrà comptar, malgrat que amb prudència i dosificant els minuts, amb uns reforços de luxe. Ferran Torres i Pedri, que ja han superat el coronavirus i aquest dimarts ja s'han entrenat amb l'equip, i també amb Ronald Araujo (amb una fèrula protectora a la mà) i Frenkie de Jong. Tots quatre han rebut l'alta mèdica. El clàssic també suposarà el retorn als terrenys de joc d'Ansu Fati. La gran esperança blaugrana.