Qui és el propietari de l'Elx que ha amenaçat els àrbitres: "No sortireu d'aquí"

BarcelonaEl propietari de l'Elx, el cuer de Primera Divisió amb tan sols 9 punts –un triomf i sis empats en 23 partits–, ha perdut els papers. Després de la dolorosa derrota en el temps afegit contra el Betis (2-3) d'aquest divendres, es van produir insults i amenaces al quartet arbitral. La reacció irada del propietari de l'entitat il·licitana va arribar després que l'àrbitre gallec Javier Iglesias Villanueva expulsés tres jugadors de l'Elx –un d'ells a la banqueta– i els xiulés tres penals en contra. L'última pena màxima va arribar en l'últim minut del xoc i va suposar el 2-3 definitiu que condemnava els valencians a una nova derrota. Mentre el departament de comunicació del club preparava un missatge de queixa a les xarxes socials, el propietari de l'Elx va baixar a buscar els col·legiats. "Si us plau, volem ser tractats amb igualtat i respecte. Ni més ni menys que la resta. Som un club històric i centenari. És el mínim que mereixem", publicava l'entitat a Twitter, poc després que el porter català Edgar Badia es mossegués la llengua en l'entrevista a les televisions amb drets després del partit.

Els accidents greus es van produir al túnel de vestidors i al mateix vestidor dels àrbitres. Així ho recull l'acta d'Iglesias Villanueva. "Una vegada entrem al túnel de vestidors després de la finalització del partit, es dirigeix cap al meu àrbitre assistent el director de l'àrea esportiva de l'Elx CF, Sergio Martínez Mantécon –identificat per la policia– en aquests termes: «Sou uns pocavergonyes, fills de puta», en repetides ocasions, i va haver de ser subjectat per diversos membres de la Policia Nacional. Així mateix, es dirigeix cap al meu assistent Pedro Schinocca –mànager general d'operacions de l'Elx– en els següents termes: «T'estic gravant fill de puta», mentre li acostava el seu telèfon mòbil a la cara. Igualment, ja a la porta del nostre vestuari, es dirigeix cap a l'equip arbitral Christian Bragarnik –propietari del club– en els següents termes: «No sortireu d'aquí»".

Una reacció irada, amb insults i amenaces, que ja està en mans del Comitè de Competició i que els exposa a una multa econòmica pel seu greu comportament. Especialment, per les amenaces tant de Bragarnik com de Schinocca, la seva mà dreta i gendre. La situació esportiva que viu l'entitat alacantina –a 13 punts de la salvació, que aquesta jornada es podrien ampliar– té en permanent tensió els dirigents argentins del club, que ja han canviat tres cops d'entrenador aquest curs: Francisco, Jorge Almirón i, l'actual, Pablo Machín. Bragarnik va passar a controlar el paquet majoritari d'accions de l'Elx el desembre del 2019, temporada en què l'equip va consumar l'ascens a Primera, categoria en la qual s'ha aconseguit mantenir les dues últimes temporades. Per a les aspiracions econòmiques del propietari del club és crucial mantenir l'entitat a la màxima categoria del futbol estatal.

Qui és el propietari argentí de l'Elx?

Però, qui és Christian Bragarnik? "A la gent li agrada parlar. De mi diuen que m’he fet ric amb els narcotraficants, però no és cert. Jo vaig arribar a Mèxic per treballar al futbol, la meva passió. I va resultar que el club on era tenia uns socis que, aparentment, sí que s’havien fet rics amb el narcotràfic. I es va crear una imatge de mi injusta", ha explicat, sobre el seu ascens meteòric al món del futbol. Futbolista amateur sense gaire qualitat, Bragarnik era un desconegut per a la major part dels argentins, però en pocs anys ha aixecat un imperi que li permet controlar més de 100 jugadors –alguns dels quals han passat per l'Elx–, 20 entrenadors i haver sigut l'últim representant de Diego Armando Maradona.

Quan es va retirar del futbol, va treure’s la carrera de dret compaginant els estudis amb mil feines, fins que l’any 2001 va conèixer el futbolista Mariano Monroy. Bragarink va oferir-se per fer un vídeo amb les seves millors jugades en una època en què no tothom tenia accés a les imatges dels partits. I aquell VHS va servir per tancar el fitxatge de Monroy per l'Irapuato, equip de la Primera mexicana. Els dirigents de l'Irapuato es van ensumar que Bragarnik tenia idees i ambició. I en sis mesos ja era director esportiu del Querétaro. Bragarnik va portar durant dues temporades un munt de jugadors i tècnics argentins a Mèxic, i va arribar a ostentar el càrrec de president del Querétaro, fins que el 2002 aquests dos clubs van ser enviats a Segona després d'una investigació que demostrava que estaven controlats per empreses vinculades al cap del narcotràfic Tirso Martínez Sánchez.

Bragarnik, però, havia aprofitat aquella aventura per fer molts contactes en clubs mexicans. El 2011 va tornar a l’Argentina per fundar l’empresa de representació de futbolistes Score Fútbol, amb què actualment controla més de 100 jugadors. "És la persona més poderosa del futbol argentí, ara mateix. Té tentacles en molts clubs. Una de les novetats que ha portat és que és el representant a la vegada de molts tècnics. Els mou d’un club a l'altre", explica el periodista Roberto Parrottino. Quan Parrottino el va entrevistar a la seva oficina de Buenos Aires, Bragarnik el va rebre sota una gran foto d’Al Pacino interpretant el gàngster Tony Montana al film Scarface. Bragarnik tenia dues bales sobre la taula i va fer broma dient que després de passar per Mèxic li agradava jugar amb el que la gent deia d’ell.