Un propietari amb les mans tacades de sang a la Premier League

Barcelona“Tinc un dilema moral terrible. El meu somni era perdre de vista el nostre propietari, que ha ensorrat el club. I ara que arriben uns nous propietaris resulten ser una dictadura”, explicava Norman Riley al podcast de futbol True faith. El Newcastle United, un dels clubs amb més tradició d’Anglaterra, ha estat negociant la compra a mans d’un consorci del qual forma part el príncep de la corona saudita, Mohammed bin Salman, un acord de més de 340 milions d’euros que podria convertir el club del nord-est d’Anglaterra en un dels equips més potents de la Premier League. Però diferents actors han torpedinat un acord que generava debats morals entre els aficionats. Finalment, el consorci de l’Aràbia Saudita, PCP Capital Partners, ha anunciat que renuncia al seu intent per comprar el Newcastle United.

“Passi el que passi seguiré anant a l’estadi. Tampoc he estat d’acord amb Mike Ashley. Però admeto que l’arribada dels saudites em preocupa. Tinc un màster en drets humans i no puc veure amb bons ulls aquesta gent. Ara, a la vegada em pregunto per quin motiu la Premier League no hauria de permetre l’arribada de capital saudita, quan ja ha obert la porta als diners de Qatar i els Emirats Àrabs Units, que no són gaire democràtics precisament”, explicava Riley en referència a Mike Ashley, segurament un dels homes més odiats del futbol anglès. Ashley és un empresari fet a si mateix que no va ni acabar l’institut, però que va ser capaç d’aixecar un imperi en el món dels productes esportius, sobretot xandalls. La seva empresa, Sports Direct,l’ha convertit en un dels vint britànics més rics mentre no deixava de sumar denúncies de treballadors i sindicats. Aquests dies, per exemple, ha estat acusat d’obligar els seus empleats a treballar malgrat el covid-19, mentre augmentava el preu dels productes d’esports que ha venut utilitzant serveis de repartidors a qui ha reduït el sou.

El 2007 Ashley va comprar el 41% de les accions del Newcastle. I al cap de pocs anys ja era l’accionista majoritari d’un club que la dècada anterior havia tornar a sentir-se important. Campió de lliga quatre cops del 1905 al 1927, el Newcastle va aconseguir ser subcampió el 1996 i el 1997 i jugar la Champions, en què va ser capaç de derrotar equips com el Barça i la Juventus amb jugadors com Shearer, Asprilla i Ginola. Però Ashley va comprar un club que havia tocat sostre i acumulava deutes. I la seva gestió va enfrontar-lo des del primer dia amb l’afició, perquè no amagava que volia revendre’l per fer-se ric. En pocs mesos ja va veure com marxava el tècnic Kevin Keegan, molt estimat pels aficionats. L’última dècada el club ha patit dos descensos a Segona, però ha tornat a Primera enmig d’una crisi social que va portar més de 14.000 aficionats a no voler renovar l’abonament de temporada en un intent de fer fora Ashley, que no deixava de dir que negociava per vendre el club però que mai trobava el comprador. Ara, el moment semblava que havia arribat. I ell, que passava el confinament a Florida, ja es fregava les mans imaginant que seria encara més ric.

Més execucions que mai

“L’afició hem estat esperant que arribi un nou comprador molts anys, amb esperança. Però no ens imaginàvem que la solució seria aquesta”, diu Riley. Just quan va començar la crisi del covid-19 es va descobrir que Ashley negociava vendre el club a un consorci saudita. Amnistia Internacional va advertir la Premier League que no hauria d’autoritzar l’operació. Darrere del consorci PCP Capital Partners hi ha el príncep hereu Mohammed bin Salman, que cada cop mana més i fa servir l’esport per millorar la posició global del seu regne i netejar la seva imatge. Aquest any, per exemple, ja ha organitzat la Supercopa d’Espanya i la d’Itàlia, a més del Dakar. “La Premier League s’està arriscant a convertir-se en còmplice d’encobriment d’una operació en què els saudites volen fer servir el glamur i el prestigi del futbol per tapar accions immorals que trenquen la llei internacional”, recordava Amnistia Internacional. El 2019 aquest estat “va executar 184 persones, la xifra més alta registrada en un sol any en un país des que se’n recullen dades”, diuen.

També va fer pressió la cadena de televisió amb seu a Qatar BeIN Sport, propietària dels drets de la Premier al golf Pèrsic. Ha denunciat diversos cops que una pàgina web autoritzada pel govern saudita ofereix de manera il·legal la Premier a l’Aràbia Saudita. Així, els saudites eviten haver de contractar a casa seva una televisió de Qatar, perquè aquests dos estats no mantenen relacions diplomàtiques i són protagonistes de la guerra del Iemen.

La Premier League doncs, no ha donat el permís definitiu per tancar l’operació. El 2017 la Premier va adoptar un nou reglament per intentar evitar que els seus clubs siguin comprats per fons amb antecedents criminals, l’anomenat owner’s and director’s tests. Al Newcastle, la majoria d’aficionats semblaven a favor de tancar l’operació. A la resta dels clubs la gent hi estava en contra. Els uns per una qüestió moral i els altres per evitar tenir un veí més ric que ells.