Pros i contres d'un tercer any a l'exili

BarcelonaMolt abans que Limak fos escollida per a la remodelació del Camp Nou, les grans constructores espanyoles ja havien fet saber a la directiva de Joan Laporta que ni el preu ni els terminis d’execució que proposava el club eren viables. En aquest estira-i-arronsa, la junta va donar un cop d’efecte, va canviar les bases del concurs i va obrir la porta perquè l’empresa turca guanyés la licitació. Enmig de les crítiques, el president justificava que Limak era l’única que es comprometia a reobrir l’estadi en 18 mesos. Gairebé dos anys després, és evident que els terminis no s’han complert. Però el problema va més enllà: ningú pot garantir una data de retorn del primer equip al camp del Barça. Descartada la tornada aquest maig, ni tan sols és segur començar a l'estadi la temporada vinent. Quan algú ho pregunta, l’única resposta oficial és "tornarem tan aviat com puguem".

"No hi ha cap remodelació d’aquesta magnitud que pugui fer-se amb uns terminis tan ajustats. Hi ha massa gent, empreses i proveïdors implicats. Al contrari: la notícia hauria estat poder tornar en un any i mig!", explica un arquitecte ben connectat amb l'Espai Barça. El club va fer amb Limak el que, en termes de construcció, s’anomena un claus en mà. Es pacta un preu i l’empresa s’encarrega de tot. Les obres van començar bé i l’enderroc de la tercera graderia va acabar abans d’hora. Els problemes van venir després, per la dificultat d’aconseguir mà d’obra qualificada, per les limitacions horàries de l’Ajuntament, pels desperfectes no previstos a l’estructura de les graderies primera i segona, i perquè una de les empreses que subministraven el ferro va fer fallida i es van haver de buscar alternatives. Com que tot anava tard, el Barça decidia fer ús d’una de les clàusules del contracte amb Limak i encarregava algunes tasques, com els espais vip, a terceres empreses. El cost no va a banda, sinó que s'inclou en els 990 milions de preu màxim garantit al qual es va comprometre Limak. Encara que es fes de mutu acord, al club no amaguen cert malestar amb la constructora, a qui assenyalen per uns retards que consideren excessius. Però l'empresa turca, que també està dolguda, s’espolsa les culpes i assegura que no és responsable de la majoria d’imponderables.

És evident que el Barça té molta pressa per tornar a casa. Per raons sentimentals, però, sobretot, per qüestions econòmiques. Quadrar el pressupost i tornar el deute amb Goldman Sachs és més fàcil si es deixa de pagar el lloguer a Montjuïc i s’explota el negoci del Camp Nou. Segons els operaris que treballen sobre el terreny, les obres avancen a un ritme prou bo per tenir les graderies primera i segona acabades a finals d'abril, amb una capacitat aproximada de 60.000 espectadors. Per tant, s'hauria pogut arribar a temps per al clàssic contra el Reial Madrid de l'11 de maig. "El problema era doble. D'entrada, no quedava clar que l'Ajuntament i els Bombers haguessin autoritzat la reobertura parcial. I després, és evident que no surt a compte tornar al Camp Nou per jugar-hi només dos partits. S’han de construir moltes coses provisionals per desmuntar-les al cap de quatre dies. Això, més enllà del cost, no fa més que endarrerir encara més la data de finalització", sosté un dels arquitectes consultats, que considera "molt poc recomanable" tornar fins que les obres no estiguin més avançades.

El negoci del Camp Nou té menys sentit si el retorn és amb aforament provisional i serveis a mitges

Descartat el maig, la següent opció és començar la temporada 25/26 al Camp Nou. Ara bé, hi ha més problemes afegits que fan trontollar les previsions de negoci. La tercera graderia –de la qual s’acabarà l’estructura al juliol– no podrà acollir públic, almenys, fins al gener del 2026. Igual que la doble anella de les llotges vip. Els ingressos seran menors també amb el Museu, ja que no es podran fer els tours per les terrasses exteriors fins que s'acabin les obres. A banda dels diners, s'hi afegeix un altre condicionant: la coberta, que necessita entre quatre i cinc mesos per construir-la a peu de gespa i elevar-la fins al seu emplaçament. Unes tasques que, evidentment, no es poden compaginar amb la competició. La proposta dels arquitectes és avançar-ne la instal·lació, fer-ho a la tardor del 2025 i no pas a l’estiu del 2026. D’aquesta manera, es podria tornar a principis del 2026 amb molta menys provisionalitat i un aforament proper al 100%. La junta, almenys de moment, no vol sentir a parlar de res més que no sigui començar la temporada vinent al Camp Nou.

Ara bé, en aquesta decisió també hi pot jugar un paper important la massa social. Va quedar demostrat a l’octubre, quan el club –que jurava que a hores d’ara ja s’hauria tornat al Camp Nou– va posar a la venda 45.000 abonaments per al retorn provisional. Però dels 81.000 socis que hi podien optar, tan sols 35.000 hi estaven interessats. "Molts prefereixen esperar, perquè no veuen clar el fet de tornar a un camp havent de passar per sota de grues i bastides", admeten des de l’àrea social.

L’alternativa és continuar uns mesos més a Montjuïc. BSM, l’empresa que gestiona els equipaments de l’anella olímpica, començarà a desmuntar el camp de futbol a finals de maig per acollir els concerts programats per al juny i el juliol. "El que no sabem és si ho tornarem a muntar o no", diu una veu autoritzada de l'empresa. Saben que cada vegada hi ha més rumors, però asseguren que el Barça no els ha comunicat res. Això sí, deixen clara una cosa: "Nosaltres, a partir de l’agost, tenim l’agenda totalment lliure".

És oficial: el Barça no tornarà aquesta temporada al Camp Nou