El puig de Ca, l’immens guardià dels camps de Míner

PalmaLa primera cosa que crida l’atenció de la ruta és el topònim referit al puig objectiu de la nostra caminada: el puig de Ca de Míner (877 m). La seva ubicació queda clara, dins la possessió de Míner, antiga alqueria musulmana, dita Minur, del districte de les Muntanyes. Actualment dividida entre Míner Gran, Míner Petit i la Mola, en el terme de Pollença, els seus dominis freguen els termes municipals d’Escorca i Campanet. Quant al nom, puig de Ca, Miquel Àngel Escanelles liquida la qüestió en un article titulat Ca, cussa i quissó (30/08/2020) quan diu que “molts d’aquests noms fan referència en realitat a camps” i en posa com a exemples “s’Hort des Ca” o “Ca los Cans”.

No obstant això, un mes abans, al web del dBalears, Pere Llofriu ens ho relatava amb la seva prosa, barreja de saviesa i ironia a parts iguals, quan afirma que “de ‘cans’ no n’hi ha tants, però quasi tots grinyolen i si els substituíssim per ‘camps’ seria molt més fàcil trobar el referent. Si repetim molt aviat, com un joc de nins, ‘camps, camps, camps...’, aviat direm ‘cans, cans, cans...’ I és que haurem de reconèixer que el català té una mena d’esquizofrènia amb les consonants que es poden acumular al final de les paraules, tantes que a l’hora de pronunciar-les pareix que no ens caben a la boca. [.../...] Ben conegut dels excursionistes és el puig de Ca (de Míner). Per puigs molt més importants ningú no es va prendre la molèstia de posar-hi nom propi, quasi sempre són de... la possessió (Galatzó, Lofra, Massanella...), en molt menor mesura estan relacionats amb quelcom de baix (puig de ses Vinyes). Per ací sens dubte trobaríem un bon referent, per al puig del Camp de Míner. (Amor de cans i coes en la toponímia Pere Llofriu. dBalears, 30/07/2020).

L’inici de la ruta el podem situar al voltant de l’església de Sant Miquel del pla de Tel (Campanet). Sense opció d’aproximar-nos-hi en transport públic, només ens queda l’opció del vehicle privat. Per no anar massa lluny, el podem acostar fins al portell de la pista que puja a les cases de Míner pel camí de So n’Embaraç –des de la carretera vella de Pollença, a la dreta de Biniatró, fregant el Mal Torrent de Maçana–, tot plegat als peus d’un altre puig de Ca, aquest de Son Monjo.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar per un tram planer de pista de terra, paral·lela al torrent que tenim a la nostra dreta i que travessa un bell boscatge. Aviat apareix el ferm encimentat i començam a guanyar altura, pels costers interiors del puig de Ca de Son Monjo (267 m). Un comellar rost que ens fa sentir a cada passa el fort desnivell inicial. [20 min] Deixam a la dreta del camí un pou cobert amb un reixat modern i continuam fent ziga-zagues pel mig de l’alzinar espès. A poc a poc, la nostra vista s’eixampla entre els arbres i aviat albiram la plana aturonada que s’estén des del Raiguer cap a les serres de Llevant.

[45 min] Sa Barrera de sa Porta és un vell topònim que apareix en el Mapa General de Mallorca de Josep Mascaró Pasarius de 1958 (font: mascaropasarius.cat) i que devia coincidir amb un pas del vell camí, abans de la pista actual, a l’esquerra del portell que dona accés a Míner Petit [50 min], ubicat sobre la partió de terme entre Campanet i Pollença. Abans de ser dividida en el segle XIX, Míner conformava una extensa possessió de muntanya dedicada a la ramaderia ovina i vaccina, a més del conreu de cereals i la producció d’oli, carbó i gel. Tot i l’actual estat d’abandonament de les cases de Míner Petit, encara podem veure les restes de l’antiga tafona.

Continuam pujant per la pista, que ara comença a descriure uns petits revolts. A la nostra dreta, de cap a Gregal, a l’altra costat del Mal Torrent de Maçana, observam una enclotada, una forta depressió que en alguns mapes apareix ressenyada com una mina abandonada (que no ho ha estat mai). És la Cova Roja. En un dels revolts de la pista, a l’esquerra, trobam la font de les Contarelles. [1 h 15 min] Arribam a una bifurcació important (el Gravet), serà on tanquem el circuit després de fer cim sobre el puig de Ca. Giram a la dreta en direcció al coll de Míner. Primer, [1 h 30 min] deixam a l’esquerra l’accés a les cases de Míner Gran i, poc després, l’entrada a la Mola, a la dreta [1 h 40 min].

Assolim el coll de Míner [1 h 45 min]. Uns metres abans, a l’esquerra, hem d’haver vist l’inici d’un tirany ben fitat que en direcció a Llebeig (sud-oest/oest) ens ha de dur dalt del puig. És una tirada no massa llarga que no presenta maés dificultat que la d’un coster rost i pedregós. Tot i la dificultat relativa, d’entrada ens regala unes vistes meravelloses cap als sementers de Míner, a la nostra esquerra; després, en començar a carenejar, serà l’altiplà de Fartàritx, a baix a la dreta, el que copsi tota la nostra atenció. Amb paciència i bona cama arribam al cim del puig de Ca de Míner (877 m) [2 h 20 min].

Coll de Fartàritx

Ara toca sortir del cim per anar a cercar el pas de n’Agustí, que ens permetrà baixar al coll de Fartàritx. Anam fora camí seguint les fites en direcció a Llebeig (sud-oest/oest) per un terreny planer i molt pedregós, amb la visió del colossal Tomir de cara. Travessam una mena de collet i sortim a l’altre extrem de la muntanya, un penya-segat que sembla no tenir sortida. A l’esquerra, just on comença el coster d’un nou penyalar, trobam el pas de n’Agustí, també dit del Clot Fondo [2 h 35 min]. Es tracta d’una rampa que requereix una senzilla desgrimpada, fàcil i gens vertiginosa. Un cop hem sortit del pas, el tirany es desplaça cap a la dreta en direcció al coll de Fartàritx. Algunes fites esparses ens ajudaran a seguir el camí.

[3 h 00 min] Un cop situats a prop del coll de Fartàritx, descobrim la pista que hem de seguir de baixada cap a les cases de Míner Petit. Avançam ara per un camí encimentat, amb qualque tram ben costerut. Passarem un portell amb un botador de fusta a l’esquerra i, poc després, arribam al coll de l’Arena. Aquí el camí es bifurca. Cap a la dreta, pren en direcció a Alcanella. Nosaltres seguim la pista, a l’esquerra, que continua descendint. A la nostra esquerra podem veure novament les cases de Míner Gran. Travessam un comellar i després d’una breu empitada assolim la bifurcació (el Gravet), on tancam el circuit [3 h 40 min]. Des d’aquí tot just es tracta de desfer les nostres passes fins al punt de partida, al camí de So n’Embaraç [4 h 25 min].

@Fita_a_Fita