El puig d'Inca, un tast inigualable i ineludible del cor de l'illa

PalmaEl puig d’Inca o de Santa Magdalena (354 m) és el punt més alt d’una serra petita i allargassada que s’estén de sud a nord en el costat de llevant del municipi d’Inca. Una talaia perfecta per gaudir del paisatge cultural i del patrimoni natural de la comarca del Raiguer. No obstant això, el patrimoni històric que vesteix tot el massís, declarat Àrea Natural d’Especial Interès, fa d’aquesta muntanya un tast inigualable i ineludible del ‘cor de l’illa’, des de l’església de Santa Maria Magdalena –un dels edificis religiosos més antics de l’illa– fins a la creu de la Minyó, a més de les restes d’una murada d’època talaiòtica. També destaca la presència, entre els segles XVI i XVIII, d’una de les tres Escoles de Gramàtica de Mallorca que, juntament amb la de Cura d’Algaida i la de Monti-sion de Porreres, oferien els estudis preparatoris per a l’ingrés a l’ensenyament superior de l’Estudi General de Ciutat.

Fixam el punt d’inici de la ruta a la mateixa estació de busos (tib.org) d’Inca, a la sortida de la capital del Raiguer cap a Sineu (Ma-3240), amb connexió amb l’Hospital Comarcal i l’autovia de l’eix central (Ma-13 Palma-sa Pobla). Des d’aquest punt neix el camí vell d’Alcúdia, que ens servirà com a via clàssica i antiga d’accés a la muntanya de Santa Magdalena, un recorregut històricament pels romeus que hi pugen a celebrar els tradicionals pancaritats després de Pasqua.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de la parada del bus Tib pel camí vell d’Alcúdia (est), un carrerany estret i asfaltat, que identificarem clarament perquè coincideix amb l’accés a l’agroturisme Sa Vinya des Convent. En un primer revolt, a banda dreta i soterrada davall una figuera monumental, hi podem contemplar una sínia, testimoni mut de la cultura de l’aigua practicada en aquell entorn. Arribam a la cruïlla del camí vell de Llubí, sobre la qual s’ubica la Creu d’en Roca [05 min], de meitat del segle XIX. Situada anteriorment en el camí del puig de Santa Magdalena, fou reconstruïda després de la Guerra Civil i modificada l’estructura original.

Prosseguim la nostra marxa i la següent cruïlla serà la de l’Escorxador d’Inca, al final de l’avinguda dels Reis Catòlics, la qual coincideix amb l’inici de la carretera de Llubí/Santa Margalida (Ma-3440). [10 min] Nosaltres continuam tot dret (nord-est) pel camí vell d’Alcúdia i aviat deixam a la dreta el camí vell de Santa Magdalena, també dit camí del Rasquell, per on farem la tornada. Passam el pont de l’autopista [20 min] i no abandonam el camí que ara ens ve de cara enmig d’un encreuament de camins. Sembla que a partir d’aquest punt som en el camí vell de sa Pobla. Assaborim el patrimoni etnològic d’aquesta contrada, com un bell pou amb capelleta [30 min] que trobam a mà esquerra dins un tancat, uns metres després de deixar a la dreta el camí de Son Beltran.

Poc abans que la nostra ruta giri a la dreta per enfilar la pujada al puig d’Inca per la ruta tradicional (a peu i en cotxe), voltam a l’esquerra un moment per un vial que connecta amb l’autopista. Uns minuts escassos per anar a veure les cases de ses Veles [45 min], possessió documentada des del segle XVIII, el topònim de la qual ens remet al nom que rebien les gaies o trossos de terra llarguers i d’angles desiguals. Tornam al punt on hem deixat el camí original i iniciam l’ascens a Santa Magdalena, seguint els indicadors que ens menen per la carretera del puig.

Travessam antics sementers on podem contemplar alguna vella casa de roter. [1 h 00 min] Arribam a la cruïlla amb el camí vell de Santa Magdalena, a la nostra dreta, per on farem el circuit de tornada a Inca. De moment enfilam carretera amunt i obrim bé els ulls perquè aviat trobam a l’esquerra de la calçada el primer tram de les dreceres cap al puig. La pujada fa partió amb l’antic polvorí que des dels anys 50 se situa als peus de la muntanya: un total de sis hectàrees de terreny de les quals l’Estat cerca desfer-se, sense gaire èxit per ara, tot i l’interès de l’Ajuntament d’Inca per fer-hi un equipament juvenil. Enllaçam drecera rere drecera fins a assolir l’àrea recreativa del puig de Santa Magdalena [1 h 20 min].

La Creu de la Minyó

Abans de visitar l’antiga ermita, cal assolir el cim, situat a la banda de migjorn de la muntanya. Ho farem per una pista de terra que neix de la mateixa zona de taules i bancs de fusta, vora una estació de repetició. Avançam cap al sud fins a trobar un senderó que pren directe cap a la Creu de la Minyó, ben visible des de la nostra posició. Molt a prop del nostre objectiu, veurem a la dreta el vèrtex geodèsic, ubicat sobre les restes de muralles prehistòriques d’època talaiòtica. [1 h 35 min] La creu monumental, dedicada a Crist Redemptor, va ser beneïda la primavera del 1902 com a part d’una important reforma impulsada pel bisbe Campins a tot l’entorn de Santa Magdalena. Aquesta ha patit dos impactes de llamps, que han destruït dues creus. L’actual és del 1971.

Tornam enrere fins a l’àrea recreativa i pujam fins a l’ermita [1 h 50 min], que té els orígens en el segle XIII (1240). Hi accedirem per una escalonada, de 86 escalons de pedra, projectada el 1914. El recinte ha estat habitat al llarg de la seva història per monges clarisses i jerònimes, també ha estat col·legiata llatina del segle XVI al XVIII i, a començament del segle XX, hi tornaren els ermitans de la congregació de Sant Pau i Sant Antoni. Després de gaudir de l’espai i de les belles vistes que ens regala de gairebé tota l’illa, començam el descens.

Baixam les dreceres fins a la cruïlla del camí vell de Santa Magdalena [2 h 05 min], per on continuam ara. Atenció a la primera desviació a l’esquerra: hi trobam les cases de Son Catlar [2 h 15 min], una de les possessions més grans d’Inca en el segle XVII. Tornam enrere i prosseguim la marxa fins a la següent cruïlla. Deixam a la dreta el camí del Garrover i tot dret el camí vell de Santa Magdalena. Giram a l’esquerra per un caminet que ens guiarà fins al pou del Rasquell [2 h 40 min], documentat des del segle XVIII i que sembla ser d’origen medieval. El trobam tres-cents metres després de la bifurcació que hem de recuperar per continuar el camí cap a Inca. Travessam una ampla zona parcel·lada, antigament dita Camp dels Morers i, tot seguit, l’autopista, que salvarem per un pas subterrani; finalment, sortim al camí vell d’Alcúdia. Voltam a l’esquerra i desfem passes fins a la ciutat, on donam per acabada la ruta [3 h 15 min].

@Fita_a_Fita