El puig d'en Tió, sobre la marina seca i esponerosa d'Andratx

PalmaEn aquesta ruta exploram una petita zona del sector ponent de la serra de Tramuntana, la marina seca i esponerosa del litoral andritxol. Un paisatge agrest i salvatge, protegit de les amenaces urbanístiques, on encara és visible l’empremta humana de temps passats. Som a l’inici de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221), des de la mateixa localitat del Port d’Andratx. Per accedir-hi podem fer servir el transport públic. Les línies que hi arriben són la 101, 121 i 122 del bus TIB (consultau-ne horaris i disponibilitat a tib.org).

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de la mateixa parada del bus en direcció al Moll Nou i el club de vela, a la banda de ponent del Port d’Andratx. Deixam a l’esquerra el nucli de població més antic i el Moll Vell, passam el pont sobre el torrent de Saluet i fem passes pel passeig marítim. A l’altura del carrer Aldea Blanca giram a la dreta i poc després a l’esquerra pel carrer de Cala d’Egos [10 min]. A la següent bifurcació, novament a la dreta i enfilam la primera pujada de la ruta.

El vial asfaltat descriu llaçades llargues i còmodes que ens ajudaran molt a la baixada. Ara podem aprofitar per fer les dreceres, rostes i molt erosionades pel pas de les bicicletes BTT, que devien formar part del vell camí que recorria aquest comellar. Hi trobam alguna marca de pintura vermella. No tardam a assolir la primera fita del camí, el coll del Vent (163 m). [35 min] Aquí s’ajunta un dels camins que baixa a Cala d’Egües, a la nostra esquerra, i el vial asfaltat que puja des del port. Davant nostre podem veure un forn de calç doble, a l’esquerra del qual trobam la continuació del camí (GR mancat de senyalització i pendent de definir el traçat per aquesta zona) que ens conduirà al puig d’en Ric i el pas Vermell.

Avançam paral·lels a la tanca que, per la banda dreta, separa el camí dels solars més alts de la urbanització de Montport, una de les amenaces més greus que ha patit aquesta àrea natural andritxola. A l’esquerra es dibuixen els diferents comellars que conflueixen a Cala d’Egües, per on passarem de baixada del puig d’en Tió. [1 h 00 min] Després d’una caminada breu i planera, assolim una doble cruïlla: primer a l’esquerra i després a la dreta. Seguim un bocí de pista que s’enfila cap amunt, cercant la carena i una torre d’electricitat. Tot seguit continuam per un tirany (nord) que ens menarà al primer puig de l’itinerari. Quan el caminoi que seguim sembla iniciar el descens, a la dreta tenim el puig d’en Ric (312 m) [1 h 30 min], el qual identificarem per la base cimentada d’un antic vèrtex geodèsic ja desaparegut. Des d’aquest punt gaudim d’una àmplia i bella perspectiva de la vall de s’Arracó, de la vila d’Andratx i del puig de Garrafa, a més de la Mola de s’Esclop i el puig Galatzó, com a elevacions que dibuixen clarament la línia d’horitzó.

Abandonam el cim i reenganxam el sender que ara baixa ràpidament per retrobar-se amb el camí que provinent del coll del Vent ens acostarà ara al pas Vermell, per on travessarem l’espinada d’una serreta que té com a cims principals el Pintal Vermell (312 m) i el puig d’en Tió (273 m). En ser a prop del pas hem de parar atenció a les fites, perquè el camí principal mor als peus del Pintal, mentre que l’accés al pas el veurem senyat a la dreta de la pista per un parell de muntets de pedres [1 h 40 min]. Després del pas Vermell el camí baixa ràpidament per anar a trobar-se amb la pista de terra que ve des del coll de la Palomera, a prop del cementeri de s’Arracó. [1 h 55 min] Voltam a l’esquerra i prenem camí en direcció a Sant Elm, pel que en un futur ha de ser la primera etapa del GR-221.

La nostra caminada prossegueix ara per un camí ample i còmode que pren comellar a baix. En el primer revolt deixarem a la dreta una sortida del camí. No serà fins a la propera bifurcació que prendrem el camí de l’esquerra en direcció a Cala en Tió [2 h 20 min]. Arribarem a una cruïlla important, on trobam un pi senyat amb una fusta amb la inscripció ‘Camí de la Pineta núm. 9’. Entre aquest camí i un altre que trobam a la dreta, a la intersecció de l’angle que formen, tenim la continuació de la ruta [2 h 25 min], un senderó que pren direcció sud i que ens permetrà accedir al puig d’en Tió, que ja tenim ben davant.

El cim del puig d’en Tió

El senderó que ara seguim s’enfila per unes marjades, probablement unes antigues rotes, ara cobertes d’una espessa garriga i un atapeït pinar, i vorejam un xalet (l’únic d’aquella contrada!) que deixam a l’esquerra. Ens apareixen marques verdes i vermelles pels troncs i les pedres (sud-oest). [2h 35 min] Arribam a un collet seguint la traça d’un vell i desfet camí de ferradura que, com descobrirem més tard, devia unir antigues rotes d’aquell contorn. Giram a ponent, a la dreta, i emprenem la breu i tranquil·la aproximació al cim del puig d’en Tió (273 m) [2 h 45 min]. Sabrem que hem fet cim en trobar la base d’un antic vèrtex geodèsic ja desaparegut. Paga la pena, com en l’anterior puig, aturar-nos una estona i mapa en mà desxifrar l’entorn de comellars, cales i muntanyes que ens envolten. La Dragonera, Cala d’Egües i la Mola són tres de les fites del paisatge andritxol que millor copsam des d’aquesta posició.

Iniciam el descens. Des del cap cimal del puig d’en Tió cap a ponent ja albiram la primera fita. El sender travessa els marges esbaldregats d’unes velles rotes i va girant cap sud-est per anar a cercar una carena d’esquena d’ase, és a dir, arrodonida, sense visions esglaioses. Hem d’evitar deixar-nos endur cap a un comellar que s’obre cap a la nostra dreta. [3 h 05 min] A través d’un tirany rost i pedregós arribam a una mena de collet que ens separa del puig Verd, a la nostra dreta. Seguim les fites i el tirany que tomben cap a l’esquerra i descendim cap a la cala. [3 h 15 min] El nostre camí desemboca sobre la via principal que recorre el comellar de Cala d’Egües. Giram a la dreta i acabam d’arribar fins a vorera de la mar.

Per anar tancant el circuit ens toca recuperar cota fins al coll del Vent (163 m), per a la qual cosa retrocedirem uns metres pel camí que ens ha dut a la cala fins a veure a la dreta fites i la traça del sender de pujada. Abandonam la pista i enfilam una pujada intensa i no gaire llarga per un tiranyó que connecta amb una altra pista de terra [3 h 30 min], després de travessar un torrentó i unes velles rotes. La pujada es fa més còmoda. Topam amb una bifurcació: recomanam el camí de la dreta, més directe, tot i que l’altre també ens duu allà mateix. Un cop som al coll [3 h 50 min], prenem la pista de baixa fins al port d’Andratx i la parada del bus, vora el torrent del Saluet, on donam per finalitzada la nostra ruta [4 h 20 min].

@Fita_a_Fita