Puig d’en Tonet, per la força del vent i de la pólvora

PalmaEn aquest itinerari volem explorar una petita porció de les terres andritxoles que envolten s’Arracó. Ho feim a través de vells camins i noves vies que penetren un espai sinuós per on ha quedat ben impresa l’empremta humana sobre el territori, en forma de possessions, marjades dedicades a la producció de blat i molins per moldre el gra o, en un cas concret i molt peculiar, produir pólvora. Aquest és l’ús que sembla que van tenir els dos molins que trobam dalt del puig d’en Tonet, dit també de la Pavora. Ho sabem per les anotacions fetes per l’arxiduc Lluís Salvador a Die Balearen, recollides per Miquel Àngel Escanelles en el seu bloc toponimiamallorca.net.

Tot i que la funció principal dels molins era moldre blat per fer farina, en van tenir d’altres, com la producció de paper o draps. Per a la delicada elaboració de la pólvora també s’aprofitaren aquestes infraestructures, necessàries per fer la mescla de salnitre, sofre i carbó vegetal. En el cas dels molins de la Pavora d’Andratx, el més destacable és que fossin de vent, ja que eren menys adequats que els molins d’aigua o els de sang, més segurs en aquests menesters. Tanmateix, el testimoni d’aquesta activitat ha quedat fixada gràcies a un topònim que encara ara recorden molts d’andritxols i arraconers i per la descripció de l’Arxiduc Lluís Salvador: “Giram a la dreta entre dos turons i descobrim el penyal anomenat puig de la Font, coronat per tres molins de vent per a la fabricació de pólvora”.

Per arribar a s’Arracó podem fer servir les línies 101 i 121 del transport públic de Mallorca. Consultau-ne horaris, parades i disponibilitat del servei al web tib.org.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des de la mateixa plaça del General Weyler, davant l’edifici parroquial de s’Arracó. L’església del Sant Crist va ser edificada l’any 1704 per Antoni Ferrandell Verí, considerat el fundador del poble. Al seu interior, hi destaquen el retaule barroc dedicat al Sant Crist i el de la Mare de Déu de la Trapa, imatge que procedeix del desaparegut monestir trapenc. Ens dirigim cap a la sortida del poble en direcció a Andratx pel carrer de França, dit així per l’estreta relació d’aquesta localitat andritxola amb terres franceses, per la gran participació arraconera en la publicació periòdica París-Baleares, i en el modernisme popular plasmat a la façana d’alguns dels principals edificis d’aquest eix viari.

Del carrer de França ens dirigim cap al barri de la Clota pel carrer de la Tenassa, a la nostra esquerra [05 min]. Tot seguit, voltam a la dreta pel camí de Can Joan Gran. Al final, just als peus de les cases que li donen nom, el camí s’obre a ambdós costats. [10 min] Giram a l’esquerra pel camí de Son Castell. Caminam per baix dels costers del puig d’en Tonet, a la nostra dreta, mentre ens topam a l’esquerra amb l’emblemàtic Espai Rupit, una ecogranja dedicada a l’atenció infantil durant tot l’any, amb escoleta a l’hivern i campaments d’estiu. Poc després, giram a la dreta (est) pel camí de Son Castell [15 min].

Ascendim suaument per un camí de terra i aviat albiram les cases de Son Castell a la nostra esquerra. Voltam a la dreta just davant del portell d’entrada. Aquesta possessió arraconera estava inclosa dins l’antiga Castanyola, una alqueria molt extensa. Se’n deslligà quan el 1515 Guillem Castell n’obtingué una part com a dot matrimonial i el 1529 n’adquirí una altra part al seu oncle polític. [30 min] Assolim una esplanada, fitada a la dreta per una embarcació groga abandonada. Davant nostre podem veure un caminet, de recorregut curt, que connecta amb un curiós xalet, també abandonat i transformat en un improvisat habitatge. El nostre camí s’obre cap a l’esquerra, de cara al puig del Campàs, per introduir-se de ple en el comellar que tenim a la dreta, als peus del puig de So na Vidala (nord/nord-est). Descendim pausadament per un camí ample i còmode que a poc a poc se situa paral·lel (est/sud-est) als inicis del torrent de la Font, subsidiari del torrent del Saluet, que desemboca al port d’Andratx.

[50 min] El camí principal s’enfila cap a Son Pujol, a la nostra esquerra. Nosaltres seguim un senderó que continua comellar a baix, arran d’una tanca de filferro que tenim a la dreta. El tirany s’allunya del fons de la barrancada pel coster de la dreta. [55 min] Deixam a l’esquerra la connexió amb els camins del Badaluc i de la Coma Freda. Continuam tot dret fins a topar-nos de cara amb una barrera. Poc abans a la dreta, hem de veure la continuació del camí, que ara s’enfila esponerós cap a migjorn, entre marjades, fins a passar una paret seca i deixar-nos damunt una pista de terra provinent de les cases de la Font [1 h 05 min]. Iniciam un breu ascens fins a assolir un planiol, on el camí gira a la dreta. Aquí ens hem de desplaçar cap a l’esquerra per recórrer un tram curt de carena i guaitar damunt Andratx des del puig de la Font [1 h 15 min].

Molins de la Pavora

Tornam al camí principal i acabam de fer el darrer tram de pujada fins al puig d’en Tonet [1 h 30 min], de 263 metres d’altitud, on trobam dos molins, coneguts popularment com de la Pavora (deformació de la paraula original), dedicats a la producció de pólvora a final del segle XIX, segons assenyala l’arxiduc Lluís Salvador a Les Balears, descrites per la paraula i el gravat.

Iniciam el descens cap a la barriada arraconera de les Covetes per un caminoi que neix a xaloc dels molins. De cara tenim el puig de la Talaia, a l’altre costat de l’allargassada plana que uneix Andratx amb el seu port. La baixada és ràpida fins a un collet on el senderó gira a la dreta fins a desembocar sobre una pista de terra que no abandonarem fins a ser a la carretera (Ma-1030) [1 h 55 min]. Momentàniament, ens dirigim cap a Andratx fins al coll de s’Arracó per enfilar-nos pel turó dels molins, on tenim l’opció de visitar tres dels set molins fariners que s’ubiquen sobre aquesta muntanyola [2 h 10 min]. Podem fer-ho seguint el camí asfaltat o camp a través per un senderó que passa a prop d’una tanca amb caseres d’abelles i puja seguint la carena, a la nostra dreta.

Tornam a la carretera i baixam fins a s’Arracó, per acabar la nostra ruta just allà on l’hem iniciada, davant l’església parroquial [2 h 30 min]. En aquest últim tram, podem recuperar el camí de Son Castell, en un primer revolt a la dreta, i allunyar-nos del trànsit per una via més plàcida fins al final de la caminada.

@Fita_a_Fita