El puig dels Albellons, miranda del ‘portal major’ de la Serra

PalmaEn aquesta ruta proposam una caminada curta, però intensa, sobretot pel desnivell acumulat en tan poc espai recorregut, per un dels cims de la Comuna de Caimari, potser el que gaudeix de millors i més belles panoràmiques sobre la comarca del Raiguer. Som al municipi de Selva, punt de confluència dels camins de pelegrinatge al Santuari de Lluc i ‘portal major’ de la serra de Tramuntana. Les més de mil quarterades d’aquestes terres comunals han estat, i encara són, un espai intensament aprofitat per l’home. De la comuna s’han tret tradicionalment carbó, llenya, càrritx, escorça, pega, calç i, sobretot, molta fusta. Ara, a més, constitueixen un àmbit de la Serra molt preuat pels senderistes, pels seus enormes valors naturals i etnològics, però sobretot per la quantitat immensa de llegendes que atresoren camins i comellars que solquen aquestes terres. L’ascensió al puig dels Albellons (586 m) ens permet gaudir d’alguns d’aquests elements tan valuosos.

La ruta

[00 min] Iniciam la marxa des de la mateixa aturada del bus (TIB L-330 Inca-Lluc), a l’entrada de Caimari. Des d’aquí, pel carrer de Nostra Senyora de Lluc continuam costa amunt fins a la sortida del poble, en direcció Lluc. Abans d’abandonar el poble (o, si es vol, a la tornada) és imprescindible fer una aturada al cafè de Can Vila, que des de 1750 manté vives les essències més caimarienques.

Un cop som a foravila, hem d’abandonar la carretera en el primer revolt (km 7,3 Ma-2130) [10 min] i, seguint els indicadors del GR-222 (Ruta Artà-Lluc), continuam la marxa per l’anomenat camí vell de Lluc. L’existència d’aquest camí està documentada en el segle XIII i és de suposar que formava part de l’extensa xarxa viària que, des d’època musulmana, unia les diferents comarques de l’illa amb la Serra. Aquest camí fou objecte d’una important reforma entre 1704 i 1714. Finalment, la construcció de la carretera, l’any 1891, millorà definitivament l’accessibilitat a les terres altes d’Escorca. Les primeres passes pel camí són màgiques. A l’esquerra tenim el llegendari puig de n’Escuder, d’inconfusible fesomia. Segons una tradició local, dalt del cim hi havia una fortalesa islàmica que resistí les tropes de Jaume I d’Aragó. Els assetjats optaren pel suïcidi abans d’entregar-se i varen llançar-se al buit dins grans alfàbies. Però la fita llegendària següent la trobam al costat dret del camí, just al principi [15 min]. Es tracta de La filosa de la mare de Déu, també dita La roca del rei en Jaume o Cavall Bernat, un penyal isolat que s’alça imponent davant la mirada humil del marxaire. Conta la llegenda que “la Mare de Déu filava per assullà i quan sentia trepig de gent corria a amagar-se a les coves del puig de n’Escuder. Un pic, atropellada, deixa la filosa dreta allà on estava, i quan tornà, en lloc de filosa hi trobà aquell penyal”.

Més amunt, [20 min] trobam a l’esquerra el Còdol d’en Seda, un rocot del qual “la tradició ens diu que els pelegrins que hi passen per davant acostumen a tirar-li entre 1 pedreta i 5 dins un forat que té a la part que mira al camí. Si encerten, diuen que duu bona sort. Però alguns pensen que és la pedra que es va treure de la sabata un dels molts gegants que corrien amunt i avall de la serra de Tramuntana, en temps de na Maria Castanya. A Mallorca hi ha obres magnífiques i enormes que verifiquen que hi habitaren gegants: com el gegant de Galdent o el gegant del Puig de Randa, o d’altres que eren veïnats, com el gegant d’Alger i el gegant de Cabrera. Éssers d’una estatura i una força enormes i que amaguen unes històries que descobrim a cada passa que donam”. (WOW Mallorca-L’illa dels Tresors)

Recuperam la realitat quotidiana del camí i ara ens toca travessar la carretera [25 min]. En comptes de continuar en direcció Lluc per l’anomenada ‘costa llarga’, ens desviam cap a la dreta, on trobam un portell i un botador de fusta. Tiram coster amunt per una pista forestal traçada sobre un antic camí de carro, del qual encara es poden veure alguns marges de sosteniment, que discorren pel mig del comellar, Coma Freda o Comellar dels Albellons. Un abeurador modern, dos forns de calç i diversos rotlos de sitja defineixen els usos que ha tingut aquest paratge al llarg del temps [30 min]. El camí descriu uns revolts pel coster de la dreta per salvar una escalonada abrupta de la torrentera que solca el comellar. Després, es fa un poc més rost i acaba morint sobre una sitja [45 min], just als peus del coll dels Albellons. Per arribar-hi seguirem un tirany que ens facilita l’ascensió. Paciència i cames! Perquè el tram és curt, tot i el seu pendent pronunciat, rost i llenegadís.

El vèrtex geodèsic del puig

[55 min] Ja en el coll, topam de front amb una paret seca amb filferro i una fita que ens indica els límits de les terres comunals. Giram a la dreta i seguim la carena (sud/sud-est), aferrats a la paret, a la nostra esquerra. Tot i que no hi ha un camí clar, la ruta està ben fitada. Després d’un tram curt de pujada, topam de cara amb un tancat de filferro, que no hem de botar. El seguim cap a la dreta unes passes i, immediatament després, ens ve una baixada a l’esquerra, ràpida i breu, fins a un segon collet. Tot seguit, una suau remuntada fins a assolir el vèrtex geodèsic del puig dels Albellons (586 m), que trobarem a dalt de tot a l’esquerra [1 h 10 min].

Un cop hem assaborit totes les perspectives que ens ofereix aquest cim de la Comuna de Caimari, arriba l’hora d’iniciar el descens. Des del vèrtex geodèsic ens dirigim cap a migjorn, amb la visió alineada de Caimari, Selva i Inca. Hem de veure les primeres fites que ens menen cap a l’interior del comellar per un sender rost i llenegadís [1 h 25 min]. Al final, topam amb un rotlo de sitja. Aquí la senda gira a l’esquerra i discorre pel centre del comellar de Can Pipa (sud-est/est). A mesura que baixam, el camí millora, es fa més clar i còmode [1 h 45 min]. En el punt més estret de la coma, ja a prop del final, passam una paret seca –en què encara és visible un antic portell condemnat– i ens acostam a les cases de Can Pipa. Ho sabrem, perquè el camí es dirigeix cap a una barrera tancada amb pany i clau. A la banda esquerra del tancat de filferro s’inicia un senderó que ens permet voltar les cases i sortir a la pista formigonada [1 h 55 min], que continuarem fins a entrar dins Caimari pel carrer del Castellet. Giram a l’esquerra pel carrer del Nord fins a la plaça Major (església de la Immaculada Concepció), i d’aquí, pel carrer de Ca l’Hereu, sortim novament a la carretera general, a unes passes de la parada del bus, vora la creu de Caimari [2 h 10 min].

@Fita_a_Fita