El puig dels Avencs, el petit gran guardià de la Gramola

PalmaEl puig dels Avencs (518 m) deu el nom a la presència d’un grapat de cavitats verticals molt a prop del cim. Es tracta d’una muntanya poc coneguda del terme municipal d’Andratx, però que geogràficament corona el coll de la Gramola. No debades, devia ser en el passat un punt de vigilància i control entre les valls del nord del municipi i la gran vall formada per les dues comes andritxoles, la Coma Freda i la Coma Calenta. Per aquí passaven, i encara ara hi passen, diferents camins que unien Andratx amb els costers de ponent de la serra de Tramuntana, bona part dels quals s’integren dins la Ruta de Pedra en Sec (GR-221). Un d’aquests era el camí reial d’Estellencs, avui desaparegut i substituït per l’actual carretera, de començament del segle XX.

Quant al topònim del coll de la Gramola, respon a una antiga possessió, documentada en el Llibre del Repartiment (1232), propietat de Robert de Gramola. Posteriorment, la finca fou segregada en tres parts, només una de les quals conservà el nom. Igual que l’antiga possessió de l’Evangèlica, de la qual actualment només es conserva el topònim d’un puig i un coll. A més, durant la ruta, ens farem a prop d’un petit jaciment arqueològic posttalaiòtic i romà, vora Can Rodella, en estat de conservació dolent i pendent de noves excavacions que aportin nova i precisa informació, tal com revela la fitxa de catàleg.

Disposam de transport públic, la L-131, que uneix Santa Ponça i Banyalbufar, passa pel coll de la Gramola (consultau-ne els horaris al web tib.org). Abans d’iniciar la caminada, vull agrair a Joan Carles Lladó, tècnic de Patrimoni de l’Ajuntament d’Andratx, tota la informació facilitada que ens ha permès completar el contingut d’aquesta ruta, breu però intensa.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada a l’aparcament públic del coll de la Gramola (360 m), situat a l’altura del km 106 de la carretera de la Tramuntana (Ma-10), per on passa el GR-221. Nosaltres el seguirem, inicialment, en direcció als refugis de Galatzó i de la coma d’en Vidal. De manera que tot i que les nostres primeres passes s’orienten cap a la Trapa, aviat voltam a la dreta per un camí de terra, perfectament senyalitzat amb les estaques de la Ruta de Pedra en Sec, que pel comellar de la Guixeria ens condueix fins al camí del Rajolí [15 min].

Ens hi incorporam per la dreta i seguim el vial asfaltat de pujada fins a sortir novament a la carretera general [25 min], a l’altura del pla de l’Evangèlica. Avançam uns metres en direcció a Estellencs i, en veure un portell de ferro a la part dreta de la calçada, amb un botador a l’extrem esquerre de la barrera, ens hi ficam. Un cop superada aquesta primera fase, iniciam l’ascens al coll dels Coloms, ja visible cap a la part de xaloc. Passam per la dreta de dues casetones, Can Tema i Can Teixidora. El camí passa fregant aquesta darrera construcció. [30 min] Aviat el camí descriu unes breus ziga-zagues per acabar emproant les nostres passes cap al coll. La malesa que s’ha anat apoderant de l’entorn i la caiguda d’arbres de tempestes passades dificulten la visió del camí; tot i que si obrim bé els ulls, no tindrem cap problema.

[45 min] Assolim el coll dels Coloms (412 m). A l’esquerra tenim els penyals que ens separen la coma Clova, la Roca Llarga i el penyal d’en Rico. Ben davant, s’estén als nostres peus la Coma Calenta, una extensa pineda que apunta a migjorn. Per aquí baixarem després de visitar el puig dels Avencs. Ara tombam a la dreta, cap a ponent, per iniciar un tirany que ens ha de dur al cim de la nostra ruta per una carena ampla de suau ascens. El caminoi és clarament visible, es troba ben fressat; a més, l’orientació és clara i el puig el tenim a la vista des de bon començament. A mesura que guanyam altura, també gaudim d’una més extensa i bella panoràmica d’aquest entorn andritxol. Mirant cap a la Tramuntana, entre el puig de l’Evangèlica i els pendissos de la moleta de l’Esclop, albiram la torre nova de l’Evangèlica, de 1619. Cap a ponent, les darreres esperonejades a la serra de Tramuntana, amb el cap del Fabioler i l’illa de la Dragonera com a punt final d’aquesta immensa cadena muntanyosa que és Patrimoni de la Humanitat.

A mesura que ens acostam al cim, hem de vigilar bé on posam els peus, perquè és aquí on precisament trobam les cavitats verticals que donen nom a la muntanya. [1 h 05 min] Una gran fita, ubicada sobre el penyalar, rere un pi solitari, ens anuncia que som a dalt de tot, a 518 metres sobre el nivell de la mar. Des del puig dels Avencs, si feim una panoràmica visual de migjorn a ponent, veurem el cap Andritxol, el puig de la Talaia del port d’Andratx, del puig de So na Vidala (sobre el camí de la Coma Freda), una petita serreta formada pel penyal de n’Anglada, el puig del Tancat i el puig del Campàs (sobre el camí de la Trapa) i el puig de l’Evangèlica (sobre el comellar del Rajolí).

Inici del descens

Assaciats d’una gran, immensa i bella visió de la Serra, de les seves darreres esperonejades cap al sud, iniciam el descens. En principi, seguim el mateix camí que a l’anada per assolir de bell nou el coll dels Coloms [1 h 25 min]. Aquí, giram a la dreta i intentam seguir el rastre d’un sender que ens ha de menar fins a unes cases velles (actualment en obres) que podem veure des de la nostra posició. El caminoi pren cap a l’esquerra, per sota dels penyals, i aviat pren coster a baix en direcció a una esplanada, fins on arriba una pista de terra [1 h 35 min]. Deixam a la dreta aquesta antiga barraca en procés de reforma i continuam baixant per un camí ample, apte per al trànsit de vehicles. Pocs minuts després passam una barrera, que podem superar per la banda dreta. Finalment, sortim al camí de la Coma Calenta [1 h 45 min], al qual ens incorporam per la dreta, en suau ascens fins al Collet, a l’altura de Can Rodella, que deixam a la nostra dreta. Per acabar, sortim a la carretera de la Tramuntana (Ma-10/km 107,3) [1 h 55 min]. Va ser a començament del segle XX, per iniciativa del Foment del Turisme de Mallorca, que es va construir l’actual carretera que uneix Andratx i Estellencs, fins aleshores només connectades per camins de ferradura. Per aquest motiu, el retorn fins al coll de la Gramola el podrem fer per un tram del camí reial d’Estellencs. Així, en sortir del camí de la Coma Calenta, avançam uns metres cap a la dreta fins a l’entrada del camí de la Coma Freda. Després d’una breu i suau baixada, connectam amb la carretera vella, que ens ve de cara. Deixam a l’esquerra el camí que baixa a Andratx i pujam els darrers metres fins al coll de la Gramola, on finalitza la nostra ruta [2 h 10 min].

@Fita_a_Fita