El puig de l’Escolà, l’oblidat de la rondalla de les Bruixes

Palma“Com anau de Llucmajor a Algaida, trobau dins Son Saleta un puig en forma de formiguer, tota una roca, ple de crivells i regates” (Rondalles Mallorquines, Tom V). Així comença la rondalla que explica com ‘el rei en Jaume’ va vèncer –amb l’ajuda de dos capellans i un escolà– les bruixes que feien la punyeta als traginers que transitaven la zona encamellant-se damunt les seves bèsties de càrrega, impedint que aquestes complissin la seva feina. El rei hi plantà una creu dalt del cim i, mentre els capellans feien la seva feina, l’escolà es refugià en el puig veïnat, “que per això li diuen es puig de s’Escolà”. Les bruixes, que ‘no anaven de creus’, fugiren del lloc. Els reis i els capellans s’alçaren victoriosos, però de l’escolà ja ningú no se’n recorda. Valgui idò aquesta ruta com a un homenatge a aquell personatge oblidat de la rondalla que s’amagà “de por que tenia de no ésser-hi de més”.

La ruta, la iniciam pel costat de Llucmajor. Disposam de transport públic fins a aquesta localitat del Migjorn de Mallorca. Les línies 501, 508 i A51 tenen parada a la vila. Consultau-ne horaris al web tib.org.

La ruta

[00 min] Partim de la plaça del fra Jeroni Boscana, missioner franciscà que partí a Califòrnia a l’inici del segle XIX per continuar la tasca iniciada pel petrer Juníper Serra. La plaça és, actualment, una rotonda construïda al voltant del molí d’en Monjo, des d’on es distribueix el trànsit de la ronda de Ponent cap als afores de Llucmajor per la banda de mestral. Ens dirigim cap al camí de Son Mendivi, a l’esquerra de la rotonda. Travessam el torrent de na Joanota i immediatament després, prenem a la dreta pel camí de Galdent. Passam per davant el cementiri municipal [10 min] i, tot seguit, deixam a l’esquerra el camí que condueix a les cases de Galdent, i continuam tot dret, de cara a la serra de Galdent, partió natural entre Llucmajor i Algaida.

Giram a la dreta pel camí de Ferrutxelles [25 min], ben senyalitzat. Passam la cruïlla on conflueixen el camí de Son Marió, per la dreta, i el camí del Puig, a l’esquerra. A partir d’aquí, abandonam l’asfalt. Després d’un breu tram de terra, el camí de Ferrutxelles recupera l’asfalt i tomba lleugerament cap a la dreta i desemboca en el camí Vell d’Algaida (camí de Son Saleta) [35 min]. Aquí giram a l’esquerra, de cara al puig de les Bruixes, i continuam la nostra ruta paral·lels a l’antiga síquia que durant més de sis segles, entre el 1307 i el 1969, abastí Llucmajor amb les aigües provinents de les fonts de Randa, Son Reus i Ferrutxelles.

Assolim una nova i important cruïlla [45 min]. Tot dret el camí continua cap a Son Saleta i, després de travessar la partió i entrar dins Algaida, connecta amb la font de Ferrutxelles, Son Seguí i Son Roig. Nosaltres tombam a la dreta per davant la Cimentera, una antiga fàbrica de ciment mallorquí, vella i abandonada, que ha esdevingut un femer. Precisament, pel costat esquerre d’aquesta infraestructura, dins el camí Vell d’Algaida, hi trobam l’inici del camí que ens ha de dur dalt del puig de l’Escolà. El camí, ample al principi, gira a l’esquerra i s’acosta al penyalar, moment en què es comença a estrènyer. Hem d’obrir bé els ulls perquè a estones es perd una mica. No obstant això, el senderó pren cap a la dreta coster amunt, rost i llenegadís, amb alguna fita esparsa que ens ajuda a progressar. Cap al final, potser hem de posar les mans per ajudar-nos en les darreres passes abans del cim [1 h 05 min].

Baixam del puig i recuperam el camí vell d’Algaida, que continuam ara en direcció a Randa. [1 h 30 min] Travessam la carretera que uneix Llucmajor i Algaida (Ma-5010), a l’altura de la possessió de Son Reus –a la dreta–, i continuam per la que ens ha de dur fins al llogaret algaidí (Ma-5017). Entram dins Randa per davant l’església parroquial, del segle XVIII, dedicada a la Immaculada i Ramon Llull [1 h 40 min]. Enllaçam el carrer de l’Església amb el de la Font, que ens passejarà per davant els rentadors fins a davant la creu del Coremer (segles XVI i XVII). Sortim de Randa per una rampa empedrada cap a la carretera que puja al santuari de Cura [1 h 50 min] i immediatament voltam a la dreta pel carrer del Puig.

Deixam a la dreta Can Pou i enllaçam l’empedrat d’una escalonada que ens du fins a un carrer asfaltat; el travessam i continuam pujant per una escala, més rústica que l’anterior, que ens aboca a l’altura de les cases de Cal Suec. A l’esquerra ja podem veure el camí conegut com de la Carrereta, per allà on antigament es treia llenya i pedra del puig de Randa. [1 h 55 min] Avançam tot dret cap a llebeig, sense fer cas dels caminois que s’enfilen muntanya amunt a la nostra esquerra, fins que el nostre camí comença a enlairar-se. [2 h 15 min] És el camí de les pedreres d’en Batlet, que descriu una sèrie de revolts fins a acostar-se als penyals que guaiten pel vessant sud-oest de la muntanya. Vorejarem unes balmes que antigament serviren de refugi als pastors i de sestadors pels animals.

Pedreres d’en Batlet

Arribam a les pedreres d’en Batlet [2 h 30 min], ubicades a la zona coneguda com els Cingles. Aquí s’acaba el camí. A l’esquerra, un tirany connecta amb el sender que ve del puig de Randa. Voltam a la dreta i ens dirigim cap a llevant, a les pedreres del Coconar [2 h 35 min]. Prosseguim la marxa amb la mirada posada en el santuari de Gràcia i l’ermita de Sant Honorat. El caminet es bifurca, prenem el de la dreta que inicia un descens ràpid fins a les barreres de Gràcia [2 h 45 min]. Deixam a l’esquerra la carretera que puja al santuari de Cura i ens dirigim cap al santuari llucmajorer, de finals del segle XV [2 h 50 min].

Abandonam Gràcia i baixam pel camí de les Voltes, a l’esquerra del vial que surt a la carretera de Randa. Emprenem la caminada cap a Llucmajor. [2 h 55 min] Uns metres després de la creu del camí de Gràcia, de 1910, trobam a l’esquerra un caminoi. Ens hi ficam. Aquest sender baixa fins a l’àrea recreativa de Can Pancuit [3 h 10 min]. D’aquí, pel camí de l’Aresta sortim al camí de Son Ponç [3 h 30 min]. Giram a la dreta i continuam la nostra ruta per asfalt. Enganxam novament el camí de Gràcia, a l’altura de la creu del (o d’en) Gegant, de final del segle XVIII. El campanar de l’església parroquial de Sant Miquel ens avisa que ja som a prop de la vila. Abans, però, topam amb la creu de les Dones [3 h 55 min], de la primera meitat del segle XVI. Segons la tradició, va ser aixecada per commemorar la mort de dues dones (1523) que anaven en processó a Gràcia, fent pregària per l’epidèmia de la pesta. Entram a Llucmajor pel carrer de Gràcia, després voltam a la dreta pel carrer de Jaume II fins a sortir al carrer Major. Giram a l’esquerra i tot d’una a la dreta pel carrer de Galdent fins a tancar circuit a la plaça de fra Jeroni Boscana [4 h 10 min].

Podeu llegir més articles d'aquesta secció al següent enllaç.

@Fita_a_Fita