El puig de n’Alí, la línia d’horitzó de la Comuna de Caimari

PalmaEn aquesta ruta, explorarem la part més alta de la Comuna de Caimari, el principal territori comunal del municipi de Selva (1.064 quarterades), després de la veïna Comuna de Biniamar, molt més petita (180 quarterades). Amb 1.037 metres d’altura sobre el nivell de la mar, el puig de n’Alí és el més elevat del terme municipal. A més, du, ben possiblement, l’antropònim més antic –ja apareix en els primers documents sobre aquest espai– perquè Alí és un nom de persona àrab, tot i que tradicionalment la pronúncia catalana, i la de la gent de la contrada no n’és una excepció, trasllada l’accent a la penúltima síl·laba, de manera que la fa plana.

La ruta

[00 min] Des de la mateixa parada del bus TIB de Caimari (L-312) ens posam a caminar per la via que travessa el poble –carrer de Nostra Senyora de Lluc– en direcció al coll de la Batalla. En principi, guiats pels indicadors del G-222 (Artà-Lluc) i per la presència altiva del puig dels Albellons per damunt les teulades. Deixam a l’esquerra l’antic cafè de Can Vila [05 min], històric establiment caimarienc, parada obligada per a tots els marxaires i excursionistes. Ara és el llegendari puig de n’Escuder el que se’ns fa present a la vista.

Tardam poc en ser a foravila [10 min] i gaudir de l’impactant paisatge cultural de la contrada, amb marjades infinites que s’estenen del fons de la coma fins a dalt de les esponeroses crestes. A la banda esquerra de la carretera, podem veure el porxo de la rota del Carter, aixecat aprofitant un gran còdol. Abans del primer revolt de la carretera [15 min], inici del camí Vell de Lluc, hem de prendre un camí que apunta cap a l’interior del comellar dels Horts, entre el puig de la Creu i n’Escuder. A poc a poc anam agafant altura per dins aquesta estreta fondalada. Passarem per davant unes balmes usades per a l’escalda esportiva [20 min], senyades de ferrets, cordes i magnesi. Arribam a la cova de la Palla [30 min], habitual sestador de les ovelles que pasturen per aquell entorn. La trobam a la dreta del camí després d’un doble revolt.

De cop, s’obre una plana amb amples i constrets sementers [35 min]. Som a la possessió dels Horts, indret de semblança pacífica i tranquil·la, però que amaga una trista i dolorosa història, de violència masclista, d’alcoholisme i maltractaments. L’assassinat des Horts, un fet real succeït el 1914, recollit i molt ben documentat per Antoni Ordines Garau en el seu llibre Més històries, llegendes, tradicions i contarelles de Selva, Caimari, Moscari, Biniamar i Binibona (Ajuntament de Selva, 2022).

Passades les cases, la ruta s’engorja i ens venen uns revolts pel coster esquerre d’aquest comellar, estret, fosc i rost. Gaudim d’un camí molt ben estructurat. [1 h 15 min] Assolim un espai de la ruta que ens revela la intensa activitat carbonera en el passat. Amagada sota un revolt del camí i aprofitant una petita cavitat, trobam una bassa coberta de pedra en sec, un dels elements etnogràfics més destacats de la ruta. Continuam pujant pel cada vegada més estret comellar per un vell camí de carro que a poc a poc gira a la dreta fins a morir als peus d’un rotlo de sitja, a l’inici d’un nou comellar [1 h 25 min].

A partir d’aquest punt, obrim bé els ulls i cercam l’enfilall de fites –i alguna marca de pintura blava– que ens acompanyaran per la rosta i feixuga pujada. Arrancam pel centre del comellar, però aviat ens desviam cap a la dreta (nord), amb traces poc clares de camí que ens han de dur fins a un conjunt de rotlos de sitja que devien conformar un ranxo molt aeri, cadascuna de les sitges esdevenen ara miradors on recuperar l’alè perdut passa rere passa. [2 h 20 min] Després d’una ascensió llarga i costeruda, ens situam sota els penyals de n’Alí, que voltarem per l’esquerra, guiats per fites i marques de pintura. Aquí haurem de posar les mans en qualque moment. Tot i ser un tram breu, és el més dur i exigent de tota la ruta. [2 h 30 min] Ja som dalt del puig de n’Alí (1.037 m), moment de gaudir del paisatge. Fàcils de reconèixer tenim a la vista el puig de Massanella i el Caragoler del Guix, a més de la perspectiva dels diversos comellars que apunten de dalt del cim cap a Caimari i Selva.

Iniciam el descens. Vius! El sender de pujada ha de quedar a la nostra esquerra, perquè ara ens toca seguir tot dret per una senda ben fressada i fitada –amb qualque esbaldrec– que pren cap a mestral, amb tendència a tramuntana (nord-oest / nord). No té més secret que estar atents a les fites i assegurar la passa per no llenegar. [3 h 05 min] A mesura que el senderó s’endolceix i es fa més planer, ens acostam al coll de la Línia (o dels Pilons), dit així perquè per aquí travessava la línia que connectava la central elèctrica de Turixant, baix l’estret del Gorg Blau, amb les cases de Massanella i Mancor de la Vall a partit de 1905. Els Pilons obeeixen a una intervenció del Foment del Turisme de Mallorca que senyalà l’itinerari al puig de Massanella i la font de l’Avenc. Aquest espai, important cruïlla de camins, també és conegut com el coll de Mancor, probablement el topònim original.

Pas de n’Arbona

Giram a la dreta i baixam en direcció a les cases de Comafreda, el coll de la Batalla i Lluc. [3 h 10 min] Aviat topam una fita a la dreta del camí que marca l’inici del sender que ens ha de dur al pas de n’Arbona. Abandonam el camí de carro i ens endisam per un sender que travessa nombrosos rotlos de sitja. Guiats per un enfilall de fites ens deixam ‘perdre’ per dins un frondós i agradable alzinar. [3 h 30 min] Observam que les fites es decanten cap a la dreta (sud) i ens treuen del comellar. Som a l’inici del pas. Inicialment el camí avançava molt planer, però els continus esbaldrecs i els nombrosos arbres caiguts ens obliguen a fer petites pujades i baixades, a més de difícils equilibris. [3 h 40 min] Al final del pas de n’Arbona el senderó torna a prendre coster a baix. Hem de ser molt cautelosos, perquè la tempesta Juliette deixà molt malmès el bosc i el caminet es perd a estones. Trobam fites en els llocs més embullosos.

Sortim a la pista forestal que recorre el comellar de la Coveta Negra [4 h 00 min], que seguirem de baixada. Uns minuts després, a l’altura de l’avenc dels Cans, ens ajuntam amb el GR-222 en direcció a Caimari. Els indicadors de fusta ens hi menen sense cap problema. Després de les cases de Son Canta [4 h 30 min] farem la Costa Llarga, tram emblemàtic del camí Vell de Lluc. Posam fi a la ruta a la parada de bus de Caimari, a la sortida del poble en direcció a Selva [5 h 00 min].

@Fita_a_Fita