Puig de la Pinoa, l’excelsa talaia de Cala Pi de la Posada

PalmaTal com m’explica el bon amic i mestre, Miquel Àngel March (Pollença, 1958), les terres de Formentor s’unien amb Pollença per la mar, principalment. Sempre que el seu estat ho permetés. No obstant això, els dos itineraris clàssics per terra eren, per un costat, a través del coll de la Creueta i el Mal Pas –per on passa l’actual carretera de 1930–, i per l’altre, un itinerari gairebé perdut que des del coll d’en Vela i per sobre el Munt de Blat baixava a Cala Pi de la Posada pel coll de la Paret, entre la talaia d’Albercuix i el puig de la Pinoa (també Talaia de la Pinosa). L’acurada tasca de recerca toponímica desenvolupada pel geògraf, ecologista i polític pollencí al voltant de Formentor fa possible resseguir amb detall el paisatge cultural de l’extrem nord-oriental de la serra de Tramuntana. Si volem fer servir transport públic, les línies 231, 301, 321, 322 i 334 connecten amb el port de Pollença (consultau-ne horaris al web tib.org).

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de la rotonda de Can Singala, al final de la via de circumval·lació del port de Pollença (Ma-2200a), i començam a ascendir en direcció al coll de la Creueta per la carretera de Formentor (Ma-2210). Passat el revolt on s’inicia la baixada a la Fortalesa (també Castell de la Punta de l’Avançada) i el far de la punta de l’Avançada, som a poc més de mig quilòmetre del coll d’en Vela. [20 min] Un indicador de fusta ens assenyala el camí del Caló, a la dreta de la calçada, per on passa l’estesa elèctrica de Formentor.

Giram cap a llevant i travessam l’esplanada ampla del coll d’en Vela. De tot d’una, trobar el camí és una tasca un poc complicada. Hem d’anar a trobar un senderó fitat que penetra la coma que s’orienta a migjorn, en direcció a la mar. La ruta més ràpida i senzilla és baixar al Caló pel torrentó que solca la valleta, vestida de càrritx i garballó. Pel coster de la dreta també hi trobarem un pas de baixada a la mar. [45 min] Arribam al Caló, un codolar tranquil i arrecerat a l’esquerra de la Punta de l’Avançada. Atesa la calma que s’hi respira, ningú no diria que aquest fou el lloc escollit per Dragut per desembarcar amb el seu estol de pirates i saquejar Pollença, aquella nit del 31 de maig de 1550. Després d’una breu aturada, giram cap a llevant, a la nostra esquerra, i ens dirigim cap als costers del puig del Munt de Blat, que tenim ara ben davant. [55 min] Topam alguna fita que ens pot ajudar, però si ens hi fixam bé, podem distingir una línia que travessa d’esquerra a dreta, en sentit ascendent, i que volta la muntanya pel vessant marítim. És un vell camí de ferradura, brut de vegetació, però ben conservat –amb un marge de sosteniment molt ben bastit–, que inexplicablement s’esvaeix aviat [1 h 05 min].

En aquest punt, trobam una fita enorme que ens marca l’inici de la pujada, rosta i rocallosa, cap al primer cim de la ruta. Cames i paciència! Ara toca anar coster amunt fins a assolir el cim, seguint la senda ben fitada. Sortim damunt la carena uns metres abans del cim del puig del Munt de Blat (156 m) [1 h 20 min], un topònim recurrent per descriure aquestes muntanyes que tenen una forma cònica que recorda el gra amuntegat sobre l’era. Un cop hem gaudit de les vistes, toca continuar la caminada, ara en direcció del puig de la Pinoa, que el tenim ben a la vista. D’on ens trobam, hem de girar cap a tramuntana i resseguir la carena en forma d’esquena d’ase que apunta cap a la talaia d’Albercuix. Seguim fites i qualque tram de sender. [1 h 55 min] La mateixa estesa elèctrica que hem topat sobre el coll d’en Vela, ens reapareix ara per indicar-nos el punt que hem de girar a la nostra dreta per anar a cercar el coll de la Paret, pas ineludible cap al nostre objectiu final.

A partir d’ara seguim un tirany ben fressat i fitat que, entre espesses carritxeres, ens durà primer al coll de la Paret [2 h 05 min] i després cap a la pineda que vesteix els voltants del cim. És aquest espai que, segons Miquel Àngel March, donaria nom al puig. En assolir la carena, giram a l’esquerra, entre l’espès pinar. Som a tocar el cim. Un petit esforç i ja hem guanyat el puig de la Pinoa (267 m) [2 h 15 min]. Si continuam carenejant uns metres més, ens situarem sobre una miranda natural i excelsa sobre l’arenal de Cala Pi de la Posada, amb la mirada estesa per tota la península de Formentor.

Giram coa i iniciam la ruta de tornada al punt de partida. En principi no variam l’itinerari que ens ha duit fins al puig, llevat que en haver travessat el coll de la Paret hem de continuar tot dret en direcció a la carretera de la talaia d’Albercuix. [2 h 55 min] Un cop hem assolit l’asfalt podem fer una visita a la torre, del segle XVI, i a les instal·lacions militars de la Guerra Civil, bastides amb les mans i l’esforç de presoners republicans.

La Sibèria de Mallorca

El setembre de 1937 es posà en marxa a Pollença un dels camps de treball més severs de Mallorca, dins la possessió d’Albercuix. Les instal·lacions s’ubicaren al coll de la Creueta, a mig camí entre el port de Pollença i l’hotel de Formentor. Aquí, els presoners republicans van ser forçats a construir un camí d’accés que connectava el coll de la Creueta, on trobam el mirador del Foment del Turisme de Mallorca, amb el puig d’Albercuix, on el 1595 es bastí la talaia per a la defensa contra la pirateria. L’objectiu era situar sobre aquesta muntanya una bateria de defensa costanera i un observatori militar. Aquestes persones empresonades i obligades a fer feina com a esclaus van haver d’enfrontar-se a una gran varietat de condicions meteorològiques adverses mentre treballaven en aquests terrenys inhòspits. El febrer de 1938, una ventada va destruir els barracots de descans, obligant a traslladar el campament base a una petita casa en el Port de Pollença. El descens de la talaia fins a la carretera, envoltats del silenci majestuós d’aquestes muntanyes, ens pot ajudar a prendre consciència d’aquest aspecte fosc de la nostra història que no hem d’oblidar mai.

Tot d’una som en el coll de la Creuta (Ma-2210) [3 h 15 min], giram a l’esquerra en direcció al port de Pollença. Però aviat sortim de la calçada per la dreta i enfilam un camí que descendeix cap a l’interior d’un comellar que desemboca a prop de les cases d’Albercuix. Al principi anam gairebé aferrats a la carretera, tot i que a mesura que ens fem a baix també ens anam distanciant. El vell camí de ferradura es troba molt malmès per mor del pas d’unes canonades. Entram dins un pinar i el camí s’eixampla. Deixam a la dreta les cases de possessió [3 h 45 min] i giram a la dreta tot recta fins al portell de sortida, que ens deixa sobre la rotonda des d’on hem iniciat aquest itinerari [4 h 00 min]. @Fita_a_Fita