Fita a fita

Puig de sa Teula, trescant el terrat del cap de Menorca

Itinerari llarg per l’extrem més oriental del cap del Pinar per damunt d’una llarga i rocallosa carena en forma d’esquena d’ase

La ruta de la setmana
Joan Carles Palos
05/01/2024
5 min

PalmaEn aquesta ruta exploram un dels racons manco coneguts de la península del cap del Pinar: el puig de sa Teula i Penya Miquel, sobre el cap de Menorca. Tot plegat, un espai que en conjunt representa un dels accidents geogràfics més significatius del terme municipal d’Alcúdia i el que, a més, en singularitza el litoral. En endinsar-se cap a la mar, aquest territori és envoltat per les dues grans badies del nord-est de l’illa de Mallorca: la de Pollença i la d’Alcúdia. Juntes en configuren una de més gran, tancada pels caps de Formentor i Ferrutx, amb una bocana de 21 km d’ample. La talaia d’Alcúdia (dita també de la Victòria), de 446 m d’altura, és l’elevació més important de la península del cap del Pinar.

Quant a la toponímia de la part final del nostre recorregut paga la pena fer-ne cinc cèntims, perquè tot i que no hi ha res resolutiu, sempre fa pensar i comentar. Penya Miquel podria haver estat la penya d’en Miquel, un antropònim mal d’explicar, perquè no existeix cap penya ni sabem de cap Miquel relacionat amb l’espai. Mentre que el topònim principal, sa Teula, tindria un origen metafòric, probablement a causa de la forma de teula –esquena d’ase– que té la muntanya del cap de Menorca vista des de la mar. Segons m’informa Miquel Àngel Escanelles (toponimiamallorca.net), Mascaró Pasarius la posa dues vegades –en desconeixem el motiu– al Mapa General de Mallorca (1958), una a la costa –sota el puig de la Talaia Vella– i una altra a l’interior –el puig que hem trescat.

Com sempre, podem fer servir el transport públic per arribar fins a Alcúdia. Hi passen les línies 302 (Can Picafort-Palma) i 322 (Pollença-Port d’Alcúdia). Consultau-ne els horaris al web del Consorci de Transports de les Illes Balears (tib.org).

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada a l’esplanada l’Hort dels Fassers, just davant l’escola pública del mateix nom i a poc més de sis-cents metres de l’estació d’autobusos d’Alcúdia. A l’extrem de llevant de l’aparcament públic trobam la senyalització del Consell de Mallorca (Ruta de Pedra en Sec) que ens mena cap al camí dels Alous. Una camada estreta, asfaltada i que discorre entre paret seca; amb un lleuger pendent que ens fa guanyar altura de manera suau i còmoda –primeres vistes del port d’Alcúdia– fins a assolir el camí de la Muntanya [25 min].

Giram a la dreta i recorrem el mig quilòmetre escàs que ens separa de la barrera del Coll Baix [30 min], on comença el domini públic de la zona, integrat dins la xarxa Natura 2000. El punt en concret és una cruïlla important de camins i rutes que travessen la península. Abandonam la pista, giram a l’esquerra i tiram coster amunt ‘pels Pujadors’ en direcció a l’ermita de la Victòria i la Talaia d’Alcúdia. Es tracta d’un bell camí de ferradura que connecta el camí del Coll Baix amb el coll de na Benet per damunt el puig d’en Vauma (262 m). Una tirada curta que ens regala belles vistes cap a les badies d’Alcúdia i Pollença, a més d’amples i llargues perspectives de la serra de Tramuntana. La visió de la Talaia d’Alcúdia i del cap de Menorca des de la part més alta del camí, a prop del puig, és senzillament espectacular. Deixam el puig d’en Vauma a la dreta –el camí no hi mena– i descendim ràpidament al coll de na Benet [1 h 10 min].

La Talaia d'Alcúdia des de la carena del puig d'en Vauma, una de les millors perspectives de la península del cap del Pinar.

El coll és una esplanada prou còmoda per fer una berenada o aprofitar per hidratar-se una mica. Tota vestida de càrritx i garballó, un bosquet d’ullastres ens fan l’ombra perfecta. Giram a la dreta, cap a llevant, i descendim en direcció a la pista del Coll Baix pel camí de Ses Fontanelles Sobiranes. Una tirada no gaire llarga per un estret comellar solcat per un torrentó, on a mitjan recorregut trobam les basses que donen nom al camí i que recullen l’aigua que es filtra del subsol cap a la superfície d’aquell entorn. Al final, el caminet que seguim desemboca sobre el torrent i surt pel costat dret cap a la pista [1 h 35 min].

Una vegada hem assolit el camí del Coll Baix, giram a l’esquerra i avançam uns metres en direcció al refugi, ubicat sobre el coll, entre la Talaia i sa Teula. No hi arribam, perquè deixam la pista pel primer camí que trobam a la dreta. Iniciam un breu ascens cap al puig Negre, part de la carena que després seguirem en direcció al cap de Menorca. Aquesta ruta també ens serviria per accedir a la cova Tancada. Un cop finalitza la pujada [1 h 45 min], el camí gira a la dreta. Hem d’obrir bé els ulls, perquè a l’esquerra, cap a mestral, hem de veure un senderó, gairebé imperceptible al principi, que s’obri camí entre la malesa i que pren coster amunt entre el pinar –malmès per la tempesta Juliette– en direcció a sa Teula. Iniciam un tram molt orientatiu, senyat per alguna fita, però que ens dona com a referència principal la carena –al principi una senzilla ‘esquena d’ase’– que progressivament s’estreny cap a la nostra esquerra a mesura que guanyam altura i perspectiva sobre la platja del Coll Baix i la Talaia d’Alcúdia.

La Penya Miquel

Una vegada el senderó i les fites esparses que seguim ens situen sobre un planiol atapeït de pins, ja som a prop del nostre objectiu. Una discreta fita situada vora dos pins isolats que miren cap al cap de Ferrutx ens assenyala el punt exacte del puig de sa Teula (257 m) [2 h 15 min]. Si volem avançar un poc més sobre l’esquena del cap de Menorca, podem arribar fins a la Penya Miquel [2 h 25 min]. Es tracta d’un tram curt d’escassos deu minuts, traçat per un tirany ben fressat, que ens acostarà a un imponent i vertiginós penya-segat des del qual gaudirem d’una bella vista del cap del Pinar i del cap de Formentor. Els més agosarats poden seguir carena a baix fins a situar-se sobre les penyes del cap de Menorca, dit així perquè apunta directament cap a l’illa germana, a tan sols 29 milles nàutiques de distància (devers 54 km).

Un discreta fita al costat d'un parell de pins isolats ens assenyala el puig de sa Teula, que mira cap al cap de Ferrutx.

Per a la tornada hem de recórrer el mateix camí d’anada fins a sortir a la pista del Coll Baix [3 h 00 min], que seguirem fins a la barrera de l’àrea natural [3 h 35 min]. Una tirada curta fins a recuperar el camí de s’Alou, a la nostra esquerra, que ens conduirà fins a l’esplanada de l’Hort dels Fassers, on posam punt final a la caminada [3 h 30 min].

Les dades

Dificultat 3 sobre 5

Distància 14,64 km

Desnivell 546 m

Durada 3 h 30 min

Altitud màxima 264 m

Ruta no circular

@Fita_a_Fita

stats