El puig de la Talaia de Sant Josep, el sostre d'Eivissa

PalmaEl punt més alt de l’illa d’Eivissa és la Talaia de Sant Josep (475 m), anomenada també la Talaiassa. Aquest topònim –la Talaiassa– s’ha atribuït tradicionalment a les Pitiüses als llocs més elevats d’observació de la mar per detectar amenaces de desembarcament hostil a les costes. En l’actualitat, aquesta denominació ha caigut en un cert desús, tot i que encara es pot trobar en documentació diversa i, a vegades, en la parla col·loquial. No obstant això, l’escriptor eivissenc Marià Villangómez Llobet (1913-2002) en el seu llibre Eivissa, la terra, la història, la gent ens recorda: “A diferents pobles, alguns puigs alts pogueren servir d’observatori en temps d’inseguretat, duen el nom de Talaies... Ressalta sa Talaia de Sant Josep o sa Talaiassa, el cim més alt de l’illa. Des de dalt es pot atalaiar meravellosament l’espectacle de la seva insularitat: camps amb conreus muntanyes amb pinedes i escalonats bancals; cales i morrots de litoral, i els illots ancorats en el blau; la veïna Formentera, amb els freus intermedis entre la seva ajaguda extensió i les nostres salines; rodó horitzó marí. Al peu de sa Talaia, el poblet de Sant Josep. Una interessant església eivissenca, en un costat de la plaça: la primera i més gran de la nova sèrie dels segles XVIII i XIX”.

La Talaia de Sant Josep forma part del conjunt d’elevacions que s’inicien a l’extrem sud-oest de l’illa d’Eivissa, just davant els impressionants illots del Vedrà i el Vedranell. Per accedir-hi, fixarem l’inici de la nostra caminada a l’altura de l’església de Sant Josep, al centre de la vila, travessada per la carretera que connecta Vila amb Sant Antoni de Portmany (EI-700). Just davant, trobam el carrer de la Talaia, per on començarem a fer passes en direcció al sostre d’Eivissa. És la ruta ràpida i directa que evita la pista de terra –per on hi tornarem– que facilita l’accés de vehicles fins a la central de comunicacions que es troba dalt del cim. Una ruta breu però intensa que ens permet copsar gairebé tota l’illa d’un sol cop d’ull.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de ben davant l’església parroquial, del segle XVIII, amb aspecte de fortalesa i de gran senzillesa decorativa, trets habituals de moltes de les esglésies d’Eivissa. Com a tret característic i singular, el seu rellotge de sol sobre la façana principal. Cap altra església de l’illa en té. Un indicador de fusta ens marca l’inici de la pujada a ‘Sa Talaia’, que ens condueix per un carreró estret i empinat que ens mena cap als afores del poble. Iniciam l’ascens pròpiament dit, primer per una pista asfaltada i després per un carrerany costerut i pedregós [10 min], a la dreta ens queda el pujol d’en Corda.

Després d’un primer tram intens i de pujada rosta que travessa pinar i garriga, el viarany es relaxa i començam a recuperar l’alè [25 min]. Avançam direcció sud-oest/oest (garbí) mentre anam assolint una carena per on discorre el nostre camí. Arribam a una bifurcació [35 min] i prenem el tirany de la dreta. Ja es veuen les primeres antenes que coronen el cim de la Talaiassa. La darrera tirada s’enfila amb rapidesa per la cara de llevant del puig. Després d’un seguit de revolts s’assoleix el cim del cap de la Talaia (460 m), avantcim de la muntanya sobre el qual trobam una caseta de vigilància forestal [55 min]. Segons descriu Tomàs Vibot en el seu llibre Les Pitiüses per la passa i la mirada (El Gall, 2009): “ Aquesta testa semipelada guarda, a més de l’esmentada col·lecció d’antenes de televisió, les curioses restes del que devia ser la primitiva talaia de vigilància, documentada reiteradament al llarg de la història. Per exemple, en l’escrutini de llocs de vigilància de 1767, s’esmenta la Talaia de sa Talaiassa del quartó de Portmany. S’hi pot identificar fàcilment una estructura de base circular i alçada damunt un sòcol de pedra. Vora aquestes restes romanen altres edificacions més modernes destinades a acollir algun tipus de destacament”.

490 metres d’altura

Avançam ara per damunt pista de terra que ens du fins al cim de la Talaia de Sant Josep, que frega els 490 m d’altura. Després de superar un fort pendís ens topam amb les instal·lacions de telefonia, un vèrtex geodèsic sobremuntat i les restes d’un monument que fitava el cim [1 h 05 min]. A partir d’aquí iniciam el descens. El camí pren davallada a través d’una pineda sana i robusta, característica per tenir molts d’exemplars amb dos, tres i fins i tot quatre cimals. No són moltes les alegries que ens regala aquesta part de la muntanya, llevat de si ens acostam a les timbes que ens queden a la banda esquerra de la pista i que ens permeten assolir els contrastos paisatgístics ‘més radicals i sorprenents’ que caracteritzen l’illa. El següent tram de pista davalla acceleradament i ens situa a la base del petit turó anomenat Cap de dins de la Talaia, de 218 m, sobre un coll on es creuen els camins [1 h 30 min]. Nosaltres prenem cap a la dreta, per la falda occidental de la muntanya que tot just hem coronat.

Iniciam el darrer tram de la nostra caminada, on alternarem trams de pista amb altres de camí de terra tradicional. De tot d’una deixam a l’esquerra Can Sardina, amb ametllers i algunes figueres. A la primera bifurcació clara [1 h 55 min], abandonam la pista i prenem el camí de la dreta, de terra groguenca. Un poc més endavant [2 h 15 min], apareix el ciment sobre el camí a mena de preludi de l’asfalt que assolirem poc després. En ser a la carretera de Cala Vedella, giram a la dreta en direcció a Sant Josep. El vial ens aboca a la carretera de Sant Antoni (EI-700), a poc més d’un quilòmetre de la vila i on arribarem en un quart d’hora [2 h 30 min].

@Fita_a_Fita