El puig de la Talaia Vella, la guarda secreta de Bocchoris

Palma“Síller és el nom d’una antiga alqueria situada prop del port de Pollença, entre les possessions de Bóquer i de Gotmar. Probablement un dels diversos noms preromans en ‘-er’ (Cúber, Míner, Búger, Bóquer, Sóller, Sèlver, etc.).” Just que per aquesta aproximació a un dels topònims principals de la ruta que podem llegir a l’Onomasticon Cataloniae: Toponímia antiga de les Illes Balears (Curial Edicions Catalanes/Caixa de Pensions la Caixa, 1989), de Joan Coromines i Josep Mascaró Passarius, ja ens podem fer una idea de l’envergadura de la ruta que volem escometre. Aquesta antiga alqueria musulmana, de nom Xilus en el repartiment de Mallorca (1232), correspongué a Ramon Alemany i Guillem de Claramunt, que, el 1233, la cediren a Guillem de Cabrera i Arnau Pujol. El segle XVII era una possessió de la vall de Bóquer, situada entre Llenaire, Gotmar, Bóquer i la mar. En l’actualitat es troba densament urbanitzada. (font: Gran Enciclopèdia de Mallorca)

El puig de la Talaia Vella (353 m), a l’inici de la serra de Cavall Bernat, és una balconada perfecta sobre un dels espais arqueològics més interessants de Mallorca: el Pedret de Bóquer, les coves de Cal Peço, l’avenc de la serra de la Punta i els costers interiors de la serra de Cavall Bernat. Però el nom del puig ens fa pensar immediatament en un punt elevat de vigilància costanera, sobre la bella i enigmàtica Bocchorum o Bocchoris, ciutat federada de Roma, que fou substituïda en bastir-se la ‘nova’ talaia d’Albercuix.

La nostra proposta és la de fer un itinerari per una terra rosta i esquerpa, de costers pronunciats i rocallosos, però on l’empremta de la presència humana al llarg dels segles és ben visible. Un patrimoni que hem de respectar i en cap cas deixar que s’esvaeixi amb el pas del temps i la desídia institucional. Per això és encomiable la tasca divulgadora i conscienciadora de persones com Jaume Deyà Miró (Sóller, 1985), arqueòleg i gestor cultural, que ha dedicat bona part de la seva vida a resoldre els enigmes del passat més remot de la nostra història, com és ara el jaciment de l’alqueria musulmana d’Almallutx. També vull ressenyar l’acurada tasca de recerca toponímica del geògraf, ecologista i polític Miquel Àngel March (Pollença, 1958). Molts dels topònims recollits en aquest article són de la seva collita personal per terres pollencines, i que generosament ha volgut compartir.

Situam l’inici de la nostra ruta a la coneguda com la rotonda de l’hidroavió, a l’entrada del port de Pollença, decorada des de 2006 amb una escultura de Víctor Candela que vol ser un homenatge als pilots dels Canadair –avions contra incendis– que operen de la base del port. Si volem fer servir transport públic, a l’estació de busos del port de Pollença hi arriben les línies 231, 301, 321, 322 i 334. Podeu consultar-ne disponibilitat i horaris al web tib.org.

La ruta

[00 min] Des de la rotonda de l’hidroavió avançam cap al passeig que circumval·la el port en direcció a la base i Formentor. Aviat sortim de la via pel carrer de les Roses, a la nostra esquerra, que ens introdueix dins una zona urbanitzada. El vial que continuam ens orienta cap a ponent, amb el coll de Síller com a referència, ubicat entre el puig del Vilar (316 m) –esquerra– i la Talaia Vella (353 m) –dreta–. Obviam qualsevol desviació a la dreta fins que, en haver deixat aquest grup de xalets enrere, trobam una desviació senyalitzada [05 min] que, ara sí, ens obliga a tombar a la dreta en direcció a la Cala Sant Vicenç.

[15 min] Topam amb una barrera que s’obre i es tanca fàcilment, just aquí acaba l’asfalt. A partir d’ara avançam per un camí ample de terra que deixa a l’esquerra unes belles cases de possessió, les cases velles de Síller. Aviat veurem una fita a la dreta que ens assenyala el punt d’inici del sender que ens durà fins al coll de Síller. Es tracta d’un camí ben fressat, usat habitualment per moltes persones que fan la ruta entre la Cala i ‘u moll’, que s’allunya de l’interior del comellar i ens acosta als costers del puget de Síller (199 m). A mesura que ens acostam al coll [30 min], el senderó s’eixampla fins a esdevenir una pista, que seguim fins a assolir una rotonda, on arriba un vial que puja de Cala Carbó [40 min].

El primer vial a la dreta, tot d’una entram dins la rotonda, és un carrer curt i estret que connecta amb un xalet (Ca na Júlia), rere el qual neix el tirany que ens acostarà a la Talaia Vella. Trobarem un primer enfilall de fites que s’orienta cap a llevant per una mena de coster en forma d’esquena d’ase, amb voluntat de guanyar el coll de la canal del Pou, que tenim just davant. Hem de mantenir sempre aquesta direcció, tot i que trobem altres fites que es desvien més cap a l’esquerra. [1 h 00 min] Ens situam sobre un replà, primera mostra d’aquest territori esquerp i rocallós, que des de baix hem identificat com una mena de coll que s’obre entre el puget de Síller (199 m) –dreta– i el puig de la Tramuntana (175 m) –esquerra–. Des de la nostra posició giram a l’esquerra i orientam les nostres passes cap a l’objectiu de la nostra ruta, la Talaia Vella.

Paciència i seny

A partir d’ara es tracta de cama i paciència (terreny rost i molt esquerp), de vigilar les fites que ens marquen el pas de pujada (llevant) cap a unes estructures, un conjunt de murades a diferents nivells per sota del cim de la Talaia Vella, que, tot i que encara som un poc enfora, es comencen a distingir amb claredat. Aviat n’assolim la primera [1 h 15 min]. La murada té un acabat massís però tosc, donant a entendre que es va fer amb presses. L’arqueòleg Jaume Miró assenyala, a tall d’hipòtesi, que podria tractar-se d’un vell mur defensiu d’època musulmana fet en els darrers mesos de resistència a l’illa després de la conquesta cristiana. Si ens desplaçam cap a l’extrem de la dreta, més cap a llevant, trobarem les fites i senderó que s’enfilen cap a la segona estructura [1 h 20 min]. La murada, probablement d’època talaiòtica, mostra un acabat més acurat, amb restes d’alguna torre que devia acabar de vestir el llenç. Des d’aquí, les fites ens menen cap a una canal, als peus del cim; un tram una miqueta més rost encara i que ens obliga a posar les mans. Sortim a un replà [1 h 25 min]. A la dreta tenim el nostre objectiu. L’ascens, tot i la seva brevetat, és delicat i requereix seny. Es fa per una petita i estreta cinglera que progressa en ràpida diagonal ascendent, fins que en el darrer tram gira bruscament a la dreta i se situa sobre la Talaia Vella [1 h 30 min]. La baixada la farem pel mateix camí.

@Fita_a_Fita