El puig de les Torretes, un antic gran bastió de Cala Llonga

PalmaCala Llonga, en el terme municipal de Santa Eulàlia des Riu, és una important entrada de mar dins terra, de 700 m de profunditat i 250 m d’amplada, oberta cap a llevant. No debades el seu nom deriva del llatí, longa, que vol dir llarga i extensa. El seu bon recer explica que aquest indret d’Eivissa arribàs a ser usat com a port de refugi i de pescadors. Hi desemboca el torrent de Cala Llonga. La platja que es troba al fons és de grans dimensions i es tracta d’un arenal de 100 metres d’ample per 150 metres de llarg. Cala Llonga és, en l’actualitat, un dels nuclis turístics més importants de la costa oriental de l’illa.

La nostra ruta s’enfila dalt del puig de les Torretes, nom popular del puig del Castellar, accident geogràfic que s’estableix sobre el cap del Llibrell, que, juntament amb la punta Roja, tanquen la bocana d’entrada a Cala Llonga. Torretes i Castellar són dos topònims que sovint es confonen però que assenyalen l’existència d’un dels jaciments arqueològics més importants d’Eivissa i que permeten identificar un dels primers assentaments humans, de cap a l’any 2000 aC. La caminada que ens permetrà recórrer aquest paisatge cultural i patrimonial no és llarga, regala bones vistes i es pot fer perfectament amb infants en un dematí.

Com sempre, recomanam l’ús del transport públic en els nostres desplaçaments, per això disposam de les línies 15 i 41, que uneixen Eivissa i Santa Eulàlia amb Cala Llonga (consultau-ne horaris a Eivissa.tib.org). Si volem fer-ho amb vehicle particular, pot ser que en determinades èpoques de l’any ens trobem saturades les vies i l’entorn urbà d’aquest nucli urbà costaner.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des del vial que envolta la platja de Cala Llonga, on trobam també la parada del bus TIB. Des d’aquí ens desplaçam cap al vessant sud de la rada, a la nostra dreta, i continuam pel carrer de l’Aconcagua en direcció al cap del Llibrell (est/sud-est). El camí asfaltat connecta dos establiments hotelers que, ubicats a la nostra esquerra, aboquen les seves infraestructures sobre la mar. [05 min] Abans d’assolir el segon hotel, el camí es bifurca a l’altura de Can Porxet; hem de prendre el vial de la dreta, de terra, que esponerós s’esfila cap a dalt de la muntanya. Ja situats sobre la punta de na Freda [15 min], el nostre camí es gira cap a l’interior i ens obliga a avançar d’esquena al bell paisatge costaner.

Aquesta primera part del recorregut sembla ser un antic intent d’urbanitzar el puig de les Torretes que sortosament no prosperà. [30 min] Topam amb les restes de maquinària pesant, abandonades de fa molt de temps, i just després el camí es bifurca. La pista continua un tram curt cap a l’esquerra, nosaltres hem de seguir el carrerany que neix a la nostra dreta (sud-oest) i que continua ben fitat coster amunt. [40 min] Ràpidament albiram el vèrtex geodèsic de l’Institut Geogràfic Nacional que ens permet identificar el puig de les Torretes, el cim de la nostra ruta. Aquest n’és un dels 217 ubicats a les principals elevacions de les Illes Balears. Es tracta de marques o petites construccions situades a punts elevats i clars que configuren xarxes de triangulació amb altres vèrtexs i que possibiliten la realització de mapes topogràfics. Però si giram la ullada cap a l’interior, descobrirem més coses.

“En aquest puig costaner de 220 metres d’altura sobre el nivell de la mar, sobre el cap del Llibrell, es varen localitzar i excavar fins a tres estructures l’any 1986, durant l’única intervenció realitzada fins al 2009 en aquest sector d’un dels jaciments a l’aire lliure més rellevants de l’illa d’Eivissa. Es tractaria de construccions que podrien haver tingut un ús de vigilància o, fins i tot, religiós en diferents èpoques. El material excavat en aquest entorn proporcionà dades de primera mà i úniques en el context de la prehistòria insular sobre les primeres ocupacions humanes a les Pitiüses. Juntament amb altres jaciments com les fortificacions del puig Redó i la punta del Jondal, l’avenc del Pouàs, Can Sergent i les ocupacions en coves amb materials d’adscripció prehistòrica, com la cova Xives i la cova del Culleram, constitueixen les poques evidències sobre les primeres ocupacions humanes de l’illa, de tal manera que s’han de considerar jaciments únics en el context illenc.” (font: eeif.es)

Cim de les Torretes o del Castellar

Abandonam el puig de les Torretes i seguim el carrerany, rost i llenegadís que continua carenejant en direcció al sòl (o salt) d’en Serrà (oest/nord-oest). [50 min] Assolim el segon cim de les Torretes o del Castellar (184 m), coronat per les restes del que molt probablement devia ser la base d’un altre vèrtex geodèsic. Des d’aquest punt iniciam una baixada ràpida cap al sòl (o salt) d’en Serrà [1 h 15 min].

Aquest espai petit i molt freqüentat per turistes els mesos d’estiu està urbanitzat per habitatges unifamiliars a la part interior, orientats cap a belles vistes del litoral de Santa Eulàlia des Riu. Recentment s’hi han instal·lat diversos establiments de restauració, algun gairebé a peu de mar, on hi ha una platja d’arena gruixuda i de pedra. Pel que fa al nom, la gent de Cala Llonga parla de “sòl d’en Serrà”, però, seguint les interpretacions del doctor en filologia catalana Enric Ribes i Marí, etimològicament és ben clarament un “salt d’en Serra”, i així està documentat i apareix, per exemple, al mapa topogràfic de la zona de l’Institut Geogràfic Nacional. Així, efectivament, hi ha aquest desnivell, aquest salt, que fa que les aigües d’escorrentia s’hi precipitin. El que passa és que el genèric salt s’ha anat fent opac a Eivissa, i a la part de llevant de l’illa pronuncien sòl.

Deixam enrere el sòl (o salt) d’en Serrà i seguim la carretera que voltant per baix el puig que acabam de coronar ens duu de retorn a Cala Llonga [1 h 30 min]. Un quilòmetre de camí asfaltat que es farà curt si, mentre aprofitam al màxim les darreres passes, recordam les belleses naturals i patrimonials de la ruta.

@Fita_a_Fita