Un sol pulmó per reanimar l’ambient de Cornellà-El Prat

BarcelonaUn tambor batega al gol Cornellà. “Perquè ser periquito, a mi em fa feliç!”, canten els seguidors de La Curva RCDE. “Dona’m una alegria, fes el primer gol”, contraataca des de l’altre gol, el del Prat, l’altre gran grup d’animació espanyolista, la Penya Juvenil 1991, mentre oneja bufandes blanc-i-blaves. La resta d’afició, mentrestant, observa amb desencís una divisió que ha comportat una certa fredor ambiental. Aquest peculiar escenari s’ha repetit en cada duel disputat a Cornellà-El Prat des que, ara fa tres anys i mig, els dos principals grups d’animació espanyolistes van emprendre camins diferents motivats per una sèrie de diferències entre ells.

Dues veus que des d’aleshores respiren amb ritmes i càntics diferents, però que a partir del proper curs es veuran obligades a compartir espai al camp si volen mantenir els drets de què disposen els dos grups d’animació. Així ho exigeix —al·legant motius de seguretat— la LFP, i així els ho ha fet saber el club, que ha comunicat a tots els grups el propòsit de reagrupar-los a la zona del gol Cornellà, la mateixa on fa uns mesos es van instal·lar unes tanques de metacril·lat i uns torns d’empremta dactil·lar on únicament hi poden accedir una sèrie de socis prèviament registrats. Serà només allà on es puguin dur a terme activitats d’animació, com ara desplegar grans pancartes o exhibir tifos. A la resta de camp no es permetran. A la zona on ara hi ha la Juvenil s'hi reubicaran socis no pertanyents a cap grup.

Agrupar a tota la gent que animi en una mateixa zona és una iniciativa necessària, segons un dels ideòlegs de La Curva, Nacho Julià, que assegura que d’aquesta forma “s’obliga als grups a entendre’s i a pactar”. Alhora, també permetrà al club controlar millor aspectes com la despesa en seguretat, que quedarà ara focalitzada en un punt més concret de l’estadi. L’animació és un dels aspectes que més reforçats n’hauria de sortir. “Si divideixes, mai sumes. No passa com a Argentina, on dos grups d’animació poden estar en zones diferents, però canten un sol càntic”, critica Julià, que no dubta en recalcar els efectes negatius que ha comportat la separació dels dos principals grups d’animació el febrer de 2013. “L’important no és que cridin molt, és que animi tot l’estadi”, puntualitza.

Un sol pulmó que es podria denominar 'La grada del RCD Espanyol', i que servirà per revitalitzar un estadi desangelat des que la Juvenil i el col·lectiu Kriakuervos abandonessin la Curva Jove i passessin a ubicar-se a la segona graderia del gol Prat, un tens divorci del qual encara en cuegen alguns fronts oberts. “Volem emprendre una nova aventura, un nou projecte. Una grada on única i exclusivament sigui el blanc-i-blau el color”. Així, sense donar gaire més detalls, va justificar la Juvenil en un comunicat la decisió de marxar a una altra zona de l’estadi. No es van explicar, aleshores, els motius d’aquella divisió, per bé que alguns han anat aflorant a la llum pública. La separació es va produir, bàsicament, per disputes internes entre membres d'uns i altres. Ara, la voluntat del club és vol recuperar l’essència del que inicialment era La Curva, un agrupador de grups d’animació espanyolistes que anessin de la mà en una mateixa zona per tal de donar suport a l’equip. Un projecte que ja està en marxa i que haurà d’estar llest de cara a l’inici de la propera temporada.

Un reagrupament necessari

Per bé que des de l’Espanyol s’assegura que la decisió de reagrupar els dos grups és ferma, fonts del club han reconegut a l’ARA que encara cal iniciar un procés on han de participar totes les parts per concretar qui tindrà cabuda en aquesta grada i com es coordinarà. Si bé és cert que ja s’han produït algunes converses extraoficials, encara cal negociar la major part d’aspectes formals referents a aquesta hipotètica convivència, ja que es tracta d’un tema transcendent pel present i futur del club. Al llarg d’aquest estiu Curva, Juvenil i club hauran de concretar diversos aspectes per tal de conviure plegats de nou a la mateixa zona. Si no arriben a un acord, poden córrer el risc que algun dels col·lectius quedi fora del grup delimitat i, per tant, perdi alguns dels drets de què disposarà la grada d’animació. “Estan condemnats a entendre’s”, apunta Julià, que no veu altra sortida que la de “pactar”.

Coneixedors des de fa mesos de la resolució del club, la Curva va emetre el passat febrer un comunicat on s’especificava que, tenint en compte l’“històric moment” que viu l’entitat —pel canvi de propietari i l’ofec econòmic que patia abans de l’entrada de Rastar—, i al·legant que “no és el moment de més retrets”, i per la impossibilitat que més socis s'apuntessin a la Curva al no formar part d'un grup d'animació, es convidava a la Juvenil a “ajuntar els dos focus d’animació més potents de l’estadi”. En un comunicat, la Juvenil va recollir de bon grat la proposta, i va reafirmar la voluntat d’entesa, velant pel benefici del club i de l’equip. Un apropament públic que, però, amagava un rerefons més complex, ja que en tots dos grups preocupen diversos aspectes, tant en la relació amb el club com amb l’altre col·lectiu.

Un representant de la Juvenil consultat per aquest diari, tot i desestimar participar aquest reportatge, admet que tal retrobament “és possible i viable”, però adverteix que és un tema “molt intern” on “no hi ha res segur ni signat, de moment s’està plantejant”. Visió similar manté l’altre grup, la Curva, que va proposar l’advocat i candidat a les eleccions de l’Espanyol l’any 2012, Arnau Baqué —qui alhora és soci dels dos grups—, com a intermediari en les negociacions. Se’l va proposar per ser algú extern al club, una de les exigències de tots dos grups en les negociacions. Tant Curva com Juvenil que consideren massa “viciades, desgastades i poc flexibles” algunes de les persones encarregades de l’àrea social del club. La figura de Baqué, però, encara no ha estat reconeguda com a vàlida ni pel club ni per la Juvenil. Segons ha pogut saber aquest diari, els dos grups voldrien vetar algunes persones del club que impedirien que el procés fos “el més transparent i net possible”. L’entitat, que de moment no entra en valorar altres intermediaris, si que confia, en canvi, en Jaume Martínez, responsable de penyes, i Alberto Ariza, antic president de la Federació Catalana de Penyes i que des del passat mes de març actua com a nou Director de l’Àrea Social. Aquest últim, va ser nomenat amb dos grans objectius: fer créixer el nombre d’abonats i servir de pont entre tots dos grups d’animació i el club.

Flexibilitat en lloc d’imposar

Per bé que aquest estiu s’haurà de tractar el tema amb certa agilitat, Baqué assenyala que les negociacions es troben encara en una fase “embrionària”, ja que durant el curs tots dos grups s’han centrat en donar suport a l’equip i coordinar les seves respectives iniciatives. L’advocat, a més, aclara que la predisposició al retrobament varia segons el grup: “La Curva és més conscient que s’ha d’ajuntar que la Juvenil, que no té el tema tant clar”. Els dubtes del segon grup, comenta, es deuen en bona part a promeses incomplertes pel club —com ara que els baixarien a la grada inferior, una possibilitat que fa anys que es planteja, però que en no tirar endavant fa que el grup se senti “desaprofitat”, segons Baqué—, però també hi ha certa desconfiança per les diferències existents amb una Curva que se sent maltractada per algunes imposicions del club, com ara l’empremta dactil·lar, la sectorització o l’impediment de convidar a coneguts o de cedir el seu carnet. Als dos grups els preocupa que el procés es tracti com una imposició del club, a qui exigeixen més flexibilitat en el tracte i menys imposicions en les condicions. Els grups reclamen, per tant, no ser els únics a l’hora de cedir. Segons Baqué, totes les parts han d’assumir la seva part d’autocrítica, i també haurien de “millorar el canal de comunicació entre ells”. Aquest és un dels temes que més controvèrsia generen, ja que en els últims anys han estat constants els estira i arronses entre els aficionats i els canals de comunicació del club.

A dia d’avui, les postures tornen a ser més aviat receptives a l’hora d’afrontar aquest tema, i per bé que els grups se senten condemnats a la unificació, encara existeixen reticències que compliquen el procés, històries personals entre alguns dels seus responsables. Encara que cap dels dos grups no té cap interès en perdre efectius pel camí, no es descarta que algun dels seus responsables doni “un pas al costat”, un pas que Baqué veu necessari pel bé comú. “En qualsevol associació o col·lectiu sempre hi ha egos, la gent se separa perquè no sap conviure, un s’enfada amb l’altre i n’arrossega a uns quants”, lamenta Julià. Per Baqué, tots dos grups han d’evitar mirar al passat i “avant-posar més l’interès general que no pas els interessos particulars”. Julià, per la seva part, considera que “el gran error” que han comès és “pensar que són més del seu grup que del seu club, de forma que alguns cops sembla que l’Espanyol sigui el seu enemic”.

“Junts, però no barrejats”, proposa el creador de la Curva, com una de les fórmules que millor resultats podrien servir als dos grups, que desitgen mantenir intactes les seves respectives identitats i activitats dins de la grada. Per a continuar amb els drets actuals, no tenen més remei que entendre’s i conviure. Sinó, no podran organitzar altres activitats d’animació en d’altres sectors del camp. Julià ho exemplifica amb un cas de la política actual: “Amb el vot s’ha disgregat, els polítics no tenen altre remei que entendre’s. Com ells, els grups d’animació han d’aprendre a posar l’ego a la butxaca i pactar”.

Un historial farcit de discussions i retrets

No han estat pocs els episodis controvertits protagonitzats per membres dels dos grans grups d’animació espanyolistes i que han acabat de mala manera. Un dels últims, sense anar més lluny, va tenir lloc el passat gener a l’interior del centre comercial Splau, on una pica-baralla va arribar a generar alguns desperfectes. No va ser el primer incident, ja que l’abril de 2014 un enfrontament similar entre aficionats ja va acabar amb un comunicat conjunt firmat entre els dos grups i el club on s’assegurava que intentarien “acostar postures i llimar algunes diferències”. Els retrets i les diferències, però, van néixer molt abans, quan tots dos compartien espais a la mateixa zona del camp. I des d’aleshores s’han repetit en diferents escenaris, sense que el club hi hagi pogut posar remei.

La bona convivència nascuda a Montjuïc el 2003 amb la creació de la Curva va començar a deteriorar-se fins a fer-se especialment distant un cop Julià va deixar la direcció de la Curva RCDE el 2011. Els seus successors, lluny de propiciar acords, van distanciar els grups. “Quan vaig marxar es va començar a torçar tot, jo feia de pare amb moltes coses”, rememora Julià, penedit del relleu que va triar per dirigir el grup. L’exdirigent de la Curva va deixar el grup en mans de dues persones, i una d’elles va lucrar-se’n econòmicament, desapareixent amb bona part dels diners recaptats pel grup. En aquella època els grups també es van distanciar per qüestions com el marxandatge de tots dos grups, en considerar la Curva que el club els deixava menys marge de maniobra que a la Juvenil, un grup molt actiu en aquest sentit. “Hi ha coses espinoses que més val no explicar”, assegura un responsable d’aquest grup, que vol evitar entrar en polèmiques i prefereix enterrar els tristos episodis passats viscuts entre els dos grups. "A la Curva han anat perdent gent, i necessiten una reunificació perquè torni a ser referència com era fa cinc o sis anys. És l'única solució possible", afegeix Baqué.

“Serà complicat altre cop tornar a la relació entre tothom que hi havia als inicis de la Curva”, rememora Julià, que no veu les polèmiques actuals com un fet aïllat, sinó força freqüent al llarg de la història dels aficionats del club. “Aquesta situació de veure dos grups enfrontats ja va passar altres anys, recordo el 1992 amb Juvenil i Brigadas Blanquiazules, ara són Juvenil i Curva”, explica. El mateix Julià també deixa clar que els Brigadas ja són història: “Han desaparegut, l’Espanyol va acabar amb ells cap al 2007. Pensava que algú intentaria tornar-les a buscar, però per sorpresa meva no hi ha hagut aquesta voluntat”, relata l'exdirigent, que deixa clar que no hi tenen influència, i també defensa que la Curva ha evitat caure en les polititzacions del passat. En aquella zona, de fet, no s'hi permet l'exhibició de banderes polítiques.

L’entrada de Rastar Group amb Chen Yansheng al capdavant, però, pot aportar aires nous a les relacions entre club i grups d’animació. D’entrada, s’evitaran les divisions al Consell d’Administració. “Quan una meitat de directius van a un cantó i l’altra a l’altre, al final els aficionats acaben fent el que volen. És el que ha passat els últims anys”, narra un Julià que té clar que, amb el nou Consell, “el camí serà diferent”. “Ara ja no hi ha bàndols, almenys a la directiva, que era un dels factors que feia separar l’afició. Sense Joan Collet, contra qui hi havia una guerra oberta, ara crec que serà més fàcil”, completa. L’Espanyol ho té clar, no vol grups d’animació perquè li generin problemes, sinó aficionats que facin que la seva marca sigui admirada en totes bandes. El nou pulmó de Cornellà-El Prat ja està en marxa.