Un punt més per recuperar la confiança del Girona (1-1)

GironaPuntet a puntet, jornada a jornada, el Girona continua recuperant la confiança. L’empat contra la Ponferradina (1-1) ha sigut tota una demostració de caràcter, ja que el Girona ha neutralitzat amb un gol de Marc Gual la diana d’Asier Benito. Immers en la millor dinàmica del curs i situat ben a prop de la zona alta de la classificació, enllaça quatre partits sense perdre, en què ha sumat 8 dels 12 punts en joc. I amb Martí a la banqueta es manté invicte.

Per no perdre la tradició, les dificultats segueixen apareixent al camí d’un Girona que s’ha mostrat segur. Pep Lluís Martí, que avui no podia comptar amb homes de pes com Stuani, Gumbau, Aday o Mojica, d’inici ha preferit cuidar Borja García i deixar-lo a la banqueta. Més que mai, ha sigut el moment perquè el col·lectiu fes un pas endavant, i actors secundaris com Brian Oliván, Diamanka, Samu Saiz i Marc Gual han sortit de titulars. Si l’equip vol aconseguir èxits, fa bé de tenir tothom endollat a la causa.

Isi Palazón i Yuri han inquietat Juan Carlos en uns primers minuts en què els blanc-i-vermells s’han associat amb atreviment, mirant sempre cap a la porteria contrària. No hi era Borja, però sí Saiz, que ha obligat Caro a posar una bona mà amb un xut des de la frontal. Gual, participatiu i sol contra el món, ho ha lluitat tot, sent el primer a pressionar i barallant-se per cada metre.

Típic de la Segona Divisió, el partit no ha trigat a convertir-se en un intercanvi de cops. Ni la Ponferradina, que ha tingut un xut al pal d’Asier Benito, ni el Girona s’han estat per històries, i han practicat un joc directe que els ha fet passar-se més temps atacant que no pas defensant. Amb l’arribada de Martí, però, també ha arribat l’ordre al darrere: l’equip s’ha mostrat fort en el joc aeri, no ha deixat cap escletxa i no ha perdut la concentració. A la segona part, però, l’escenari ha canviat i han aparegut alguns dubtes.

Una cosa és practicar un joc directe i l’altra abusar-ne sense sentit, perquè les pilotades han passat de ser una solució a desesperar. De fet, el perill ha arribat a còpia de contraatacs ben dirigits i mal finalitzats per Saiz. El madrileny ha volgut fer tantes coses que no n’ha acabat fent cap. Ja ho diuen, que val més fer una cosa i fer-la bé que fer-ne dues i les dues malament.

Ambició per guanyar

El que són les coses: el Girona ha passat de poder-se avançar a tenir desavantatge en un parell de minuts frenètics després del descans. De la innocent rematada de Marc Gual a la d’Asier Benito. Dues accions marcades per dos errors. Perquè si Gual ha fet pensar què hauria succeït si la clara ocasió de cap, des de l’interior de l’àrea, a centrada de Brian Oliván, hagués tingut Stuani com a destinatari, el mal rebuig d’Alcalá en una jugada aparentment intranscendent ha deixat el gol en safata a Asier Benito, que no ha perdonat. Ha tocat remar a contracorrent i la resposta no s’ha fet esperar. Gual, a la següent que ha tingut, s’ha tret l’espina i ha marcat amb un xut col·locat després de desfer-se del seu marcador amb un bon gest tècnic. La Ponferradina, malgrat tot, s’ha aixecat de pressa i en una centrada que s’ha passejat de costat a costat no ha marcat de miracle.

Martí, que de l’empat no n’ha volgut saber res, ha buscat frescor amb l’entrada de Borja García, que no ha aguantat i ha hagut de ser canviat, i Jonatan Soriano. El tècnic balear continua demostrant valentia en les seves decisions, perquè en uns minuts en què el partit demanava treure aigua i protegir-se, ha ordenat tirar cap amunt, per refermar que el millor que pots fer quan et volen espantar és ser tu qui espantis. Fins i tot, ha vist com li anul·laven un gol a Ramalho per un fora de joc justíssim. No ha pogut ser, però per alguna cosa es comença.